El sufix -menta, igual que el sufix -ment, forma substantius que designen l'acció i l'efecte expressats per la base verbal. Per exemple:
Li ha agafat una emprenyamenta que no et vol ni veure.
Amb l'esveramenta m'he descuidat les claus.
Ara bé, cal tenir en compte que -ment és possible en tots [...]
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
El nom impartició està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir del verb impartir i del sufix -ció, i expressa el significat d'acció i efecte d'impartir. Per exemple:
L'ONG col·labora en la impartició d'un curs sobre cooperació a Estocolm.
Període d'impartició i horaris (apartat de [...]
A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.
Cal [...]
El nom rigorositat (no pas rigurositat) està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir de l'adjectiu rigorós i del sufix -itat, per expressar el significat de qualitat de rigorós. No obstant això, convé no abusar d'aquesta forma en detriment del nom del qual deriva: rigor.
Per [...]
El substantiu menysteniment està ben format a partir del verb menystenir i el sufix -ment. Fa referència a l'acció o efecte de menystenir o estimar en menys del que val, subestimar. Amb el mateix significat es pot utilitzar el substantiu menyspreament, format a partir del verb menysprear. Per [...]
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]
En català, alguns noms (i adjectius) amb el singular acabat en -s són invariables quant al nombre. Per exemple:
alguns noms com ara tos, pols, albatros, cosmos;
els noms que acaben amb el sufix grec -itis: rinitis, hepatitis, flebitis, etc.;
els noms que acaben amb -us: cactus, globus [...]
'obra de Rodoreda, etc.
El sufix -ista, en general, es fa servir per indicar el significat de 'seguidor o partidari d'un corrent'. Per exemple:
darwinista (partidari del darwinisme)
erasmista (partidari del erasmisme)
marxista (partidari del marxisme)
xovinista (que denota xovinisme)
Així, mentre [...]
L'adjectiu identitari, identitària és una paraula ben formada, a partir del substantiu identitat i el sufix -ari, -ària, amb el significat de 'relatiu a la identitat'. Per exemple:
Els signes identitaris de la cultura.
Va ser una manifestació identitària i reivindicativa.
[...]
