diftong del mot primitiu en afegir-hi el sufix. Per exemple: laic però laïcisme; ar-caic però ar-ca-ït-zant, ar-ca-ït-zar; déu però de-ï-tat, de-ï-fi-car, de-ï-for-me; eu-ro-peu però eu-ro-pe-ït-zant, eu-ro-pe-ï-tat; fluid però flu-ï-di-tat, flu-ï-de-sa; he-roi però he-ro-ï-ci-tat; laic però la-ï-ci-tat [...]

habituals: femenins formats amb el sufix -essa: alcaldessa, duquessa, metgessa, etc. paraules acabades en -gressió/-gressor, -missió/-missor, -pressió/-pressor: progressió, agressor, dimissió, supressió, etc. el sufix -íssim/-íssima: boníssim, boníssima, etc. Consulteu el diccionari per a més [...]

, que s'escriu dièresi a proïsme i lluïsme perquè aquesta terminació no pertany al sufix -isme. 4. En els mots amb les terminacions llatines -um i -us. Per exemple: aquàrium, harmònium; Màrius. 5. En els mots duumvir, triumvir i derivats. Cal tenir present que no s'escriu dièresi sobre la i o la u de [...]

s'escriu z: analitzar, esmorzar, horitzó, pinzell, polze, organitzar, senzill; Llàtzer, etc. És útil recordar que es troba essa sonora (escrita amb una sola s), per exemple: en el sufix -esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, feblesa, immediatesa, rigidesa, riquesa [...]

. És útil recordar que es pronuncia essa sonora (escrita amb una sola s), per exemple: en el sufix -esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, feblesa, immediatesa, rigidesa, riquesa, validesa, etc. (i en el plural: certeses, febleses, etc.) en gentilicis femenins com ara [...]

que hi ha fastigós), i els mots plans acabats en -ec (llevat de si es tracta del sufix -leg): ànec, càrrec, càvec, espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, recàrrec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, etc. S'escriu amb c final la primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs de la segona [...]