Primat dels lemuriformes, nocturn, de la mida d'un gat, de cua llarga i d'ulls i orelles molt grossos, que viu als boscos de Madagascar. [...]

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 50 mm de longitud cap-cos, amb el cos cilíndric recobert dorsalment per escates carenades de mida mitjana, el cap cònic i afilat, el coll amb un lleuger collaret i les extremitats curtes, i [...]

Phylloscartes, Pogonotriccus, Polystictus, Pseudelaenia, Pseudotriccus, Serpophaga, Stigmatura, Suiriri, Tyrannulus i Zimmerius, de l'ordre dels passeriformes, de la família dels tirànids, petits, amb el bec de mida especialment reduïda i sovint amb [...]

Formiga de mida petita en les espècies en què la mida del cos de les obreres presenta polimorfisme. [...]

Ocell de l'ordre dels passeriformes, de mida petita, propi de l'Àsia, que s'alimenta del nèctar de les flors. [...]

Família d'ocells limícoles, de l'ordre dels caradriformes, de mida petita o mitjana, camallargs, amb el bec curt, recte i punxegut, a la qual pertanyen els corriols, les daurades i les fredelugues. [...]

Peix condricti de la família dels esquàlids, de fins a 45 centímetres de llargada, de color gris negrós amb el ventre negre vellutat, amb fortes espines a les aletes dorsals que són de mida semblant, sense aleta anal i amb el ventre flàccid [...]

Mamífer carnívor de la família dels cànids estès per tot l'hemisferi nord, de color rogenc amb el ventre i la punta de la cua blancs, de mida mitjana, musell estret i llarg, orelles dretes i cua llarga i grossa, que sol viure en petits grups. [...]

Sípia de mida petita, originària d'hàbitats sorrencs de l'Indopacífic, que té l'habilitat singular de caminar pel fons marí i que es caracteritza per tenir un color de patrons canviants semblant a les flames del foc, que barreja els colors rosat, groc, marró i taronja. [...]