1.
auxiliar 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 auxiliar. 2 gram [verbo] auxiliar. m i f 3 auxiliar, ajudant. 4 professor auxiliar, auxiliar. [...]
|
2.
auxiliar 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[normalmente es regular; raramente se conjuga como desviar] v tr 1 [socorrer] auxiliar. 2 [ayudar a bien morir] confortar amb els auxilis espirituals (o amb els sants sagraments). [...]
|
3.
obispo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 crist bisbe. Obispo auxiliar, sufragáneo, titular, bisbe auxiliar, sufragani, titular. 2 trabajar para el obispo fam treballar de franc (o per amor a l'art). [...]
|
4.
pinche
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha m i f [de cocina] auxiliar de cuina, mosso -a de cuina, marmitó -ona, rentaplats. [...]
|
5.
auxilio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 auxili, ajut, socors. Primeros auxilios, primers auxilis. 2 [cosa para auxiliar] ajut. 3 ¡auxilio! [¡socorro!] auxili!, socors!, ajudeu-me!4 auxilio en carretera auxili (o socors) de carretera. 5 auxilios espirituales auxilis espirituals. 6 auxilio social assistència social. 7 impartir el [...]
|
6.
acudir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el que haig de fer. 6 p fr [auxiliar] socórrer. Pide ayuda, pero nadie le acude, demana ajut, però ningú no el socorre. 7 [ir a menudo] sovintejar. 8 [recurrir] acudir, recórrer. Si es necesario, acudiré al ministro, si cal, acudiré al ministre. 9 [desgracias] sobrevenir, caure al damunt. 10 [el [...]
v intr 1 [venir] venir. En seguida acudo, vinc de seguida. 2 [ir] acudir. Acudir a una cita, acudir a una cita. 3 [a la puerta] anar a obrir. 4 contestar, agafar. Acude al teléfono, agafa el telèfon. 5 [atender] atendre. No sé cómo acudir a todo lo que tengo que hacer, no sé pas com atendre a tot el que haig de fer. 6 p fr [auxiliar] socórrer. Pide ayuda, pero nadie le acude, demana ajut, però ningú no el socorre. 7 [ir a menudo] sovintejar. 8 [recurrir] acudir, recórrer. Si es necesario, acudiré al ministro, si cal, acudiré al ministre. 9 [desgracias] sobrevenir, caure al damunt. 10 [el caballo] obeir. 11 acudir al pensamiento (o a la mente) acudir-se, venir al cap (o a la memòria). 12 acudir en ayuda acórrer, venir a ajudar. 13 no saber a quién acudir no saber a qui recórrer. |