1.
sabio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-bia adj i m i f 1 [que posee sabiduría] savi -àvia. 2 [prudente] savi -àvia. 3 de sabios es mudar de opinión canviar és de savis. adj 4 savi -àvia. Una decisión sabia, una decisió sàvia. 5 [animal] savi -àvia. Perro sabio, gos savi. [...]
|
2.
clérigo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [eclesiástico] clergue. 2 [sacerdote] capellà. 3 [hombre letrado en la Edad Media] savi, doctor, lletrat. [...]
|
3.
sapiente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [sabio] savi -àvia, sapient. [...]
|
4.
sapientísimo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ma adj molt savi -àvia. [...]
|
5.
amauta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m amer savi [entre els antics peruans]. [...]
|
6.
marca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[resultado] marca. 9 hist [provincia fronteriza] marca. La Marca Hispánica, la Marca Hispànica. 10 mar marca. 11 de marca de marca. Vino de marca, vi de marca. Un sabio de marca, un savi de marca. 12 de marca mayor fig i fam [excelente] com no n'hi ha d'altre. [...]
|
7.
sí
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 sí. ¿Irás mañana? —Sí, hi aniràs demà? —Sí. Él sí que es un sabio, ell sí que és un savi. 2 claro que sí (o sí por cierto) és clar!, és clar que sí!3 ¡eso sí que no! fam això sí que no!4 pero sí [después de una frase negativa] però sí que..., però en canvi...No tiene familia [...]
|
8.
malo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vale malo conocido que bueno por conocer val més boig conegut que savi per conèixer. 16 nada malo [irónico] gens malament, malament del tot. No sería nada malo que te pagasen el viaje, no estaria gens malament que et paguessin el viatge. 17 ponerse malo posar-se malalt, emmalaltir-se. 18 por las malas [...]
adj 1 [que no es bueno] dolent -a, mal -a [abans de substantiu]. Noticia mala (o mala noticia), notícia dolenta (o mala notícia). 2 [inclinado al mal] dolent -a, mal -a [abans del substantiu]. Es un hombre malo, és un home dolent (o és un mal home). 3 [enfermo] malalt -a. Ayer estuve mala, ahir vaig estar malalta. 4 dolent -a, desagradable. ¡Vaya día más malo he tenido!, quin dia més dolent que he tingut! 5 [dificultoso] difícil. Es malo de explicar, és difícil d'explicar. 6 [no hábil, no apto] dolent -a. Esta herramienta es mala para hacer agujeros, aquesta eina és dolenta per a fer forats. 7 [muchacho travieso] dolent -a, entremaliat -ada, indòcil. Pórtate bien y no seas malo, fes bondat i no siguis dolent. 8 a malas a males (o a les males). 9 estar de malas [en el juego] estar de pega, no tenir sort. 10 estar de malas [de malhumor] estar de mala lluna (o de futris). 11 estar de malas con estar de punta amb, estar renyit amb. 12 lo malo es que l'inconvenient és que, llàstima que. 13 malo de de mal. Un trabajo malo de hacer, una feina de mal fer. 14 malo será que... mal serà (o anirà) que..Malo será que hoy no terminemos el trabajo, mal serà que no acabem avui la feina. 15 más vale malo conocido que bueno por conocer val més boig conegut que savi per conèixer. 16 nada malo [irónico] gens malament, malament del tot. No sería nada malo que te pagasen el viaje, no estaria gens malament que et paguessin el viatge. 17 ponerse malo posar-se malalt, emmalaltir-se. 18 por las malas per força. Por las malas no le haréis comer, no el fareu menjar, per força. 19 por las malas o por las buenas p fr tant sí com no, de grat o per força. 20 ser malo de [costoso] fer de mal. Es malo de decir, fa de mal dir. m 21 [diablo] esperit maligne, maligne. 22 [en una narración, película] dolent. En las películas siempre pierde el malo, a les pel·lícules sempre perd el dolent.. interj 23 malament!, malament rai! |
9.
ser 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
meu pare. 39 ser de ésser de, ésser propi de. Es de hombre sabio, és d'home savi. 40 ser de ésser-ne de. Fíjate cómo es de listo, fixa't que n'és (o si n'és), de llest. 41 ser de [deber] caldre. Es de creer, cal creure-ho. Es de creer que, cal creure que. 42 ser de fer-se'n, deure-se'n haver fer. ¿Qué [...]
|