1.
raigambre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de una planta] arrelam m, arrelada, relisser m. 2 fig nissaga, estirp, casta. 3 de raigambre molt arrelat. Costumbre de honda raigambre, costum molt arrelat. [...]
|
2.
mucho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha adj 1 molt -a, força. Es un asunto de mucha importancia, és un afer de molta importància. 2 molt de, molt. Ha bebido mucho vino, ha begut molt de vi. 3 [con los, sus, etc] nombrosos -es. Los muchos días transcurridos, els nombrosos dies transcorreguts. 4 [en frases negativas, interrogativas o [...]
adj 1 molt -a, força. Es un asunto de mucha importancia, és un afer de molta importància. 2 molt de, molt. Ha bebido mucho vino, ha begut molt de vi. 3 [con los, sus, etc] nombrosos -es. Los muchos días transcurridos, els nombrosos dies transcorreguts. 4 [en frases negativas, interrogativas o condicionales] gaire. No tengo muchos amigos, no tinc gaires amics. ¿Hay muchas novedades?, hi ha gaires novetatsSi encontramos mucha gente, nos vamos, si trobem gaire gent girem cua. No hace mucho rato, no fa gaire estona. 5 los muchos que tots aquells que. 6 son muchos los que són molts que, n'hi ha molts que, molts. Son muchos los que llegan tarde, n'hi ha molts que arriben tard. adv 7 molt. Habla mucho, parla molt. 8 molt, moltes coses. Me queda mucho por hacer, em queda molt per fer. 9 [en frases negativas, interrogativas o condicionales] gaire, molta estona. ¿Te falta mucho, todavía?, et falta gaire, encara? 10 como mucho [a lo más] a tot estirar, com a màxim, pel cap alt. 11 con mucho de bon tros, de molt. 12 mucho antes, después molt abans, després. He llegado mucho antes que tú, he arribat molt abans que no tu. 13 mucho más, mucho menos molt més, molt menys. 14 mucho mejor, mucho peor molt millor, molt pitjor. 15 muy mucho fam prou, bé (o ben bé) prou. ¡Se guardará muy mucho de tocarte!, se'n guardarà prou, de tocar-te! 16 ni mucho menos ni de bon tros, ni de molt. 17 no hace mucho no fa gaire, fa poca estona, suara. 18 no mucho no gaire. ¿Te gusta? —No mucho, t'agrada? —No gaire. No le quiere mucho, no l'estima gaire. 19 por mucho que per més que. 20 tener en mucho tenir en molta estima. 21 tener mucho que contar haver-hi (o tenir-hi) alguna cosa (o res, o quelcom) a dir. interj 22 molt bé!, visca! |
3.
metido
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de meter] 2 estar muy metido con alguien tenir molt de bo amb algú, fer-se molt amb algú. 3 estar muy metido en estar molt ficat en. 4 metido en amb molt, ple de. Metido en harina, amb molta farina. 5 metido en [años] carregat de. Metida en años, carregada d'anys. 6 [...]
|
4.
tira
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de tela, de papel] tira. 2 dr tira. 3 mar tira. 4 la tira fam [gran cantidad] una pila, un munt, un fotimer. Vino la tira de gente, va venir una pila de gent. 5 la tira [mucho] molt, moltíssim. Queda la tira para llegar al pueblo, falta molt per a arribar al poble. 6 saber la tira fam [...]
|
5.
cuidadosamente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [con aplicación] acuradament, curosament. 2 [con precaución] amb molt de compte. [...]
|
6.
desambientado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 desorientat -ada, fora de lloc, descentrat -ada. En aquella ciudad me encontraba muy desambientado, en aquella ciutat, m'hi trobava molt desorientat. 2 desanimat -ada. La fiesta estaba muy desambientada, la festa estava molt desanimada. [...]
|
7.
misero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj fam 1 missaire, misser -a. 2 ser muy misero ésser molt de missa. [...]
|
8.
aguante
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [resistencia] aguant. Este puntal tiene mucho aguante, aquest puntal té molt d'aguant. 2 fig paciència f, aguant. Es una persona de mucho aguante, és una persona de molt aguant. 3 no tener aguante [paciencia] no saber-se aguantar. 4 no tener aguante [resistencia] no haver-hi qui ho suporti. 5 [...]
|
9.
polvorín
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [explosivo] pólvora molt fina f. 2 [cebador] carbasseta f. 3 [almacén de pólvora] polvorí. [...]
|
10.
negativamente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 negativament. Respondió negativamente, va respondre negativament. 2 [de modo negativo] negativament. Actúas muy negativamente, actues molt negativament. [...]
|