1.
pardal
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [leopardo] lleopard. 2 zool [camello pardal] girafa f. 3 ornit [gorrión] pardal, teuladí, teulader. 4 ornit [pardillo] passerell. 5 bot [acónito] acònit. 6 fig i fam [hombre astuto] pillet, murri. 7 [campesino] pagerol, pagès. [...]
|
2.
gorrión
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m ornit [Passer domesticus] pardal, teuladí, teulader. [...]
|
3.
gurriato
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m ornit poll del pardal. [...]
|
4.
camello
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [Camelus sp] camell. 2 mar [pontón] camell. 3 fam [revendedor de droga] camell. 4 camello pardal zool [jirafa] girafa. [...]
|
5.
cohombro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [Cucumis sativus] cogombre. 2 [churro] xurro. 3 cohombro de mar zool [Cucumaria planci] cogombre de mar. 4 cohombro de mar zool [Holothuria forskali] pixota negra, pardal de moro. [...]
|
6.
entendederas
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f pl 1 fam capissola sing, clepsa sing, cervell m sing. 2 ser duro de entendederas fam ésser curt de gambals (o d'enteniment), ésser un cap dur (o ésser dur), tenir un cervell de pardal. 3 tener buenas entendederas ésser ben entès, entendre prou bé, tenir prou enteniment (o cap, o cervell). [...]
|
7.
pájaro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ornit ocell, moixó. Los pájaros cantan, els ocells canten. 2 fig [astuto] bona peça f, pua f, escolà, esmolet, pinta. ¡Qué pájaro!, quina bona peça!3 más vale pájaro en mano que ciento volando fig val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire, val més un ocell a la mà que cent a volar. 4 [...]
m 1 ornit ocell, moixó. Los pájaros cantan, els ocells canten. 2 fig [astuto] bona peça f, pua f, escolà, esmolet, pinta. ¡Qué pájaro!, quina bona peça! 3 más vale pájaro en mano que ciento volando fig val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire, val més un ocell a la mà que cent a volar. 4 matar dos pájaros de un tiro matar dos pardals d'un tret. 5 pájaro arañero ornit [Trichodroma muraria] pela-roques. 6 pájaro bitango [cometa] estel, grua, miloca. 7 pájaro bobo ornit [pingüino] pingüí austral. 8 pájaro bobo ornit [pájaro niño] calàbria grossa. 9 pájaro carpintero ornit [Picus sp] picot. 10 pájaro de cuenta fig bona peça, pinta, pua, escolà, esmolet. 11 pájaro de mal agüero fig ocell de mal averany. 12 pájaro diablo ornit [Fulica atra] fotja. 13 pájaro gordo fig [persona importante] peix gros. 14 pájaro loco (o solitario) ornit [Monticola solitarius] merla blava. 15 pájaro mosca ornit [colibrí] colibrí, picaflor. 16 pájaro moscón ornit [Remiz pendulinus] teixidor. 17 pájaro niño ornit [Gavia immer] calàbria grossa. 18 pájaro polilla ornit [martín pescador] blauet, arner, botiguer, blavenca. 19 pájaro del sol ornit [ave del paraíso] ocell del paradís. 20 pájaro tonto ornit [ave tonta] hortolà. 21 pájaro tonto ornit repicatalons. 22 pájaro tonto ornit gratapalles. 23 pájaro tonto ornit verderola. 24 pájaro tonto ornit sit negre. 25 pájaro tonto ornit cruixidell. 26 tener pájaros en la cabeza (o tener la cabeza llena de pájaros, o tener la cabeza a pájaros) tenir molts pardals al cap, tenir el cap ple de fum (o de grills, o de pardals, o de vent). |
8.
valer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 15 más vale tarde que nunca val més tard que mai. 16 más vale un toma que dos te daré val més un té que dos te'n daré, val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire. 17 no vale [no cuenta] no val. 18 no vale [con infinitivo] no s'hi val. 19 ¡vale! fam [está bien] d'acord!, entesos!, conforme!, [...]
|
9.
tomar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
daré, val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire. 38 no tomar en serio una cosa no prendre's seriosament una cosa. 39 si se lo toma usted así si us ho preneu d'aquesta manera. 40 tenerla tomada con alguien portar-la (o tenir-la) votada a algú, prendre-la amb algú. 41 ¡toma! [sorpresa] renoi!, [...]
|