1.
que
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron rel 1 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] que. El hombre que ha venido hace un momento, l'home que ha vingut suara. El coche que hemos visto esta mañana, el cotxe que hem vist aquest matí. 2 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] [indicando persona precedido de prep [...]
pron rel 1 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] que. El hombre que ha venido hace un momento, l'home que ha vingut suara. El coche que hemos visto esta mañana, el cotxe que hem vist aquest matí. 2 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] [indicando persona precedido de prep] qui, el [f: la] qual [pl: els quals, les quals]. Los individuos a que usted se refiere, els individus a qui us referiu. 3 [oraciones adjetivas designando cosas o personas] [indicando cosas precedido de prep] què, el [f: la] qual [pl: els quals, les quals]. El asunto del que me han hablado, l'assumpte de què m'han parlat. El martillo con que hemos clavado los clavos, el martell amb el qual (o amb què) hem clavat els claus. 4 [oración sustantiva con función de sujeto] qui. Los que lleguen tarde, els qui arribin tard. Es el rey el que manda, és el rei el qui mana. 5 a lo que a la qual cosa, a què. Me dijo que no, a lo que yo respondí..., em va dir que no, a la qual cosa jo vaig respondre... 6 al que, a la que [personas] a qui, al qual, a la qual. El individuo al que os referís, l'individu a qui (o al qual) us referiu. 7 al que, a la que [cosas] al qual, a la qual. La casa a la que os referís, la casa a la qual us referiu. 8 de que, del que, de la que, de los que, de las que [cosas] de què, del qual, de la qual, dels quals, de les quals. El coche del que hablo, el cotxe de què parlo (o del qual parlo). 9 de que, del que, de la que, de los que, de las que [personas] de qui, del qual, de la qual, dels quals, de les quals. El señor del que te hablo, el senyor del qual (o de qui) et parlo. 10 el de que, la de que [cosas] aquell del qual, aquella de la qual. 11 el de que, la de que [persona] aquell de qui, aquella de qui. 12 es por lo que és per això que. 13 lo que allò que, el que, ço que. Haz lo que quieras, fes el que vulguis. Lo que todos deseaban era marcharse, allò que tots desitjaven era anar-se'n. 14 lo que com és (o era, etc) de, fins a quin punt és (o era, etc). Es increíble lo tímido que es, és increïble com és de tímid (o és increïble fins a quin punt és tímid). conj 15 que. No me gusta que salgas tan tarde, no m'agrada que surtis tan tard. Nos exponíamos a que nos hicieran daño, ens exposàvem que ens fessin mal. Se empeñó en que yo se lo dijera, s'entossudí que jo li ho digués. 16 [con verbos de orden o ruego] que, de [amb inf]. Te ordeno que vengas inmediatamente, t'ordeno que vinguis immediatament (o t'ordeno de venir immediatament). 17 [con valor temporal, causal, consecutivo, final condicional] que. Llegaron que él aún estaba aquí, van arribar que ell encara era aquí. Démonos prisa, que si vienen nos harán quedarnos, cuitem, que si venen ens faran quedar. 18 que si no, o si no. Trabaja que te echo, treballa que, si no, et trec fora. 19 a que què t'hi jugues que, llengua que. A que cruzo el río a nado, què t'hi jugues que travesso el riu nedant. 20 a que que. No me espero a que vengas, no m'espero que vinguis. 21 ¡a que no...! [desafío] llengua que no...!, et desafio que no...!, que t'hi jugues que no...! 22 ¡a que sí! què t'hi jugues! 23 el que que, el fet que. El que no haya llegado todavía me preocupa, el fet que encara no hagi arribat em preocupa. 24 que no que no. ¿qué dices? —Que no, què dius? —Que no. 25 que no i no, però no, no pas. Era su padre, que no su tío, era el seu pare, i no el seu oncle. 26 que sí que sí, és clar que sí. |
2.
qué
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj interr i exclam 1 quin -a [pl: quins, quines]. ¿Qué día vendrás?, quin dia vindràs? No sabe qué respuesta darme, no sap quina resposta donar-me. 2 quin -a [pl: quins, quines]. ¡Qué chica más guapa!, quina noia més bonica! ¡Qué ganas tenía de verte!, quines ganes tenia de veure't!3 ¡qué de! que [...]
|
3.
tiempo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [duración] temps. Hace falta mucho tiempo para leer este libro, cal molt de temps per a llegir aquest llibre. 2 [mucho tiempo] temps. Hacía tiempo que no te veía tan contento, feia temps que no et veia tan content. 3 [rato] estona f. ¿Llevas mucho tiempo esperándome?, fa molta estona que m [...]
|
4.
coincidencia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 coincidència. 2 en coincidencia con ensems amb, al mateix temps que, simultàniament amb. [...]
|
5.
entonces
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 aleshores, llavors. 2 del tiempo (o de los días, o de los años) de entonces del temps de l'avior, de l'any de la picor. 3 desde entonces de llavors ençà. 4 en (o por) aquel entonces en aquell temps, en aquells dies. 5 entonces fue cuando... fou aleshores que...6 hasta entonces fins aleshores [...]
|
6.
algún
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [apócope de alguno delante de masculino] 1 algun -a, qualque. Ha pasado algún coche, ha passat algun cotxe. 2 [en frases condicionales e interrogativas] cap. Si algún día vienes, si cap dia vens. ¿Te queda algún tomate?, et queda cap tomàquet?3 algún que otro alguns, uns quants. 4 algún tanto [...]
|
7.
resollar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: acordar] 1 [respirar] respirar, alenar. 2 [resoplar] esbufegar, panteixar, bleixar. 3 fig [hablar] piular. Hace tiempo que no resuella, fa temps que no piula. [...]
|
8.
credo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 crist credo, crec en un Déu. 2 fig [creencias] credo. 3 en menos que se dice un credo (o en un credo) fig al temps de dir un credo, en un credo. [...]
|
9.
atajar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [tomar un atajo] fer drecera, atallar. 2 p fr guanyar temps. Pondremos un telegrama para atajar, enviarem un telegrama per guanyar temps. v tr 3 [interceptar] atallar, sortir a l'encontre. 4 [interrumpir] tallar, interrompre. Le atajé antes de que dijera una tontería, el vaig tallar abans [...]
|
10.
antiguo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'antic (o des d'antic), des de temps antic, des de fa molt de temps. 7 desde muy antiguo des de fa molt de temps. 8 en lo antiguo en l'antic. 9 estar chapado a la antigua estar fet a l'antiga. 10 lo antiguo el que és antic, les coses antigues. 11 venir de antiguo venir de lluny. m pl 12 antics. Los [...]
|