1.
quebrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 trencar, rompre. Quebrar un cristal, trencar un vidre. 2 [doblar] doblegar, trencar. Quebrar el cuerpo, doblegar el cos. 3 fig [la voz, el color, etc] trencar. Quebrar la voz, trencar la veu. 4 fig trencar, interrompre. Este incidente quebró su vocación, aquest [...]
|
2.
changar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr amer trencar, destrossar. [...]
|
3.
arromper
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fam [romper] trencar, rompre. 2 [roturar] rompre, esbancar. [...]
|
4.
romper
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 rompre, trencar. Romper un plato, trencar un plat. 2 [tela, papel] esquinçar, estripar. 3 [vestido] esbotzar, fer malbé, destrossar. 4 [calzado] foradar. 5 [el agua, el aire] fendre, tallar. 6 fig [interrumpir] rompre, trencar. Romper el silencio, rompre el silenci. 7 fig [un compromiso [...]
v tr 1 rompre, trencar. Romper un plato, trencar un plat. 2 [tela, papel] esquinçar, estripar. 3 [vestido] esbotzar, fer malbé, destrossar. 4 [calzado] foradar. 5 [el agua, el aire] fendre, tallar. 6 fig [interrumpir] rompre, trencar. Romper el silencio, rompre el silenci. 7 fig [un compromiso, trato] trencar, rompre. Romper un trato, trencar un tracte. 8 agr [roturar] rompre. 9 mil rompre, trencar. ¡Rompan filas!, rompeu (o trenqueu) files!v intr 10 [las olas] rompre. 11 rompre, trencar. Eran amigos, pero han roto, eren amics, però han romput. 12 [comenzar a salir] rompre, trencar, apuntar. El diente ya rompe, la dent ja romp. 13 [empezar] trencar, rompre. Romper el día, trencar el dia. 14 de rompe y rasga que fa tronar i ploure, que fa anar tothom en enrenou. 15 romper a fig rompre a, esclafir a. Romper a reír, a llorar, rompre a riure, a plorar. 16 quien rompe paga qui la fa la paga. v pron 17 trencar-se, rompre's. 18 trencar-se, rompre's. Romperse un brazo, trencar-se un braç. 19 espatllar-se, fer-se malbé. Se ha roto el ascensor, s'ha espatllat l'ascensor. |
5.
gusanillo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 cuc petit, cuquet. 2 gusanillo de la conciencia fig i fam rosec de la consciència, rau-rau. 3 matar el gusanillo [comer] matar (o trencar) el cuc. [...]
|
6.
quebrantar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 trencar, rompre. 2 [debilitar] crebantar. El terremoto quebrantó los cimientos, el terratrèmol crebantà els fonaments. 3 fig crebantar, violar, infringir. Quebrantar la palabra dada, crebantar la paraula donada. 4 fig [el valor, la moral, etc] crebantar, ensorrar, enfonsar. 5 fig [la salud [...]
|
7.
continuidad
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 continuïtat. 2 perder (o romper) la continuidad trencar la continuïtat. [...]
|
8.
ahelear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 amargar. 2 fig [turbar] entristir, afligir, trencar el cor. v intr 3 amarguejar. [...]
|
9.
alicortar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [cortar] eixalar. 2 [herir] alar, alaferir. 3 fig [impedir] eixalar, trencar les ales. [...]
|
10.
albear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 blanquejar, mostrar blancor. 2 amer [el día] llostrejar, trencar (o apuntar) l'alba. 3 amer [madrugar] matinejar, matinar. [...]
|