91.
valer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v tr 1 valer, valdre. El premio vale el esfuerzo, el premi val l'esforç. 2 [costar] valer, valdre. La casa vale tanto, la casa val tant. 3 [equivaler] valer, valdre. Un franco valía veinticinco pesetas, un franc valia vint-i-cinc pessetes. 4 [proteger] valer, valdre. 5 no valer un [...]
|
92.
ir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, etc) a decir que... no pretendràs dir-me que...79 no ir ni venir nada tant donar-se'n, tant donar-se'n blanc com negre, tant fer-se'n, tant fer naps com cols. A mí ni me va ni me viene nada en eso, a mi, tant se me'n dona blanc com negre, de tot això. 80 no me va no em fa el pes. 81 no vaya a (o no [...]
|
93.
gusto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
despacharse a su gusto [haciendo algo] desfogar-se a gust. 19 el gusto es mío el gust és meu. 20 hay gustos que merecen palos hi ha gustos que no s'haurien de permetre. 21 hay para todos los gustos n'hi ha per a tothom. 22 mucho gusto (o tanto gusto) molt de gust (o tant de gust). 23 no hay gusto sin disgusto [...]
|
94.
qué
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tanto si nadie le escucha?, de què li serveix parlar tant si ningú no se l'escolta?6 ¿de qué vas? fam què t'has pensat?7 el qué dirán el què diran. 8 ¿para qué? [para qué cosa] per a què?9 ¿para qué? [por qué causa] per què?10 ¿por qué? per què?11 ¿pues qué? doncs què?, i doncs?12 ¿qué? què?, i doncs?13 [...]
|
95.
tiempo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
picor. 35 de tiempo des de fa temps. 36 de tiempo en tiempo de temps en temps, de tant en tant. 37 de tiempo inmemorial de temps immemorial. 38 despejarse el tiempo aclarir-se el cel, asserenar-se el temps. 39 el tiempo dirá el temps ho dirà. 40 en los tiempos que corremos als (o en els) nostres dies [...]
|
96.
lado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desprecio] mirar de dalt a baix. 30 mirar de lado (o de medio lado) [con disimulo] mirar de cua d'ull (o de reüll). 31 poner a un lado fig deixar de banda. 32 por el lado pel costat. 33 por el lado de pel costat de. 34 por mi lado per mi, quant a mi, en tant que de mi depèn. 35 por otro lado d'altra banda [...]
|
97.
por
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de una acción] per. Todavía está por hacer, encara està per fer. Piso por alquilar, pis per llogar. 22 [reparto] per. Tocan a media docena por cabeza, toquen a mitja dotzena per cap. 23 [distribución temporal] el, la. Les pagan a tanto por hora, els paguen a tant l'hora. 24 [en detalle] per. Punto [...]
|
98.
vuelta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
madures), tant donar-se'n de tot. 51 hacer dar vueltas [a alguien] fer anar d'un lloc a l'altre. 52 ¡hasta la vuelta! a reveure!, fins a la tornada!53 no hay que darle vueltas fig i fam no cal donar-hi més voltes. 54 no tener vuelta de hoja [una cosa] no tenir retop. 55 poner de vuelta y media a uno [...]
f 1 volta. La tierra da vueltas alrededor del sol, la terra fa voltes entorn del sol. 2 [giro] volta. Da la vuelta a la página, fes la volta a la pàgina. 3 [recorrido] volta. 4 [figura] volta. Las vueltas de una cuerda, les voltes d'una corda. 5 [dorso] dors m, revers m. Escribir a la vuelta de la hoja, escriure al dors del full. 6 [paseo] volta. 7 [a una llave] volt m, volta. Es necesario dar dos vueltas a la llave, cal fer donar dos volts a la clau. 8 [vista] gira. Las vueltas de una capa, les gires d'una capa. 9 [en labores] passada. 10 [regreso] retorn m, tornada. La vuelta del hijo pródigo, el retorn del fill pròdig. 11 [dobladura] volta. La vuelta de la portalada, la volta de la portalada. 12 [devolución] devolució, tornada. 13 [dinero] canvi m. Ten cuidado con la vuelta, compte amb el canvi. 14 [recompensa] paga, recompensa. 15 [ronda] volta. La segunda vuelta de las elecciones, la segona volta de les eleccions. 16 [recodo] tombant m. 17 [vez] volta, vegada. 18 arquit volta. 19 p fr jocs [voltereta] girada. 20 agr llamada. 21 fig volta. Dar vueltas a un asunto, donar voltes a un assumpte. 22 fig [cambio] tomb m, salt m. Esto dará la vuelta cualquier día, això donarà un tomb qualsevol dia. 23 a la vuelta [de regreso] a la tornada. 24 a la vuelta de al cap de. A la vuelta de diez años, al cap de deu anys. 25 a la vuelta de la esquina passada la cantonada. 26 a la vuelta de la esquina fig [muy cerca] a tocar, molt a la vora, a quatre passes, a prop. 27 a la vuelta de la esquina [por todas partes] pertot arreu, a tot arreu, a cada passa. Una cocinera así no la vas a encontrar a la vuelta de la esquina, una cuinera així no la trobaràs a tot arreu. 28 andar a vueltas con fig donar voltes a. 29 a vuelta de a còpia de. 30 a vuelta de correo a correu seguit, pel primer correu. 31 buscar las vueltas fig [a alguien] buscar les pessigolles. 32 cogerle las vueltas [a alguien] saber (o conèixer) el tarannà. 33 ¡con vuelta! fam [cosa prestada] que torni! 34 dar cien vueltas [pensar] donar voltes. 35 dar cien vueltas [superar] donar cent (o mil) voltes a algú. 36 dar la vuelta [alrededor] fer la volta. 37 dar la vuelta [al revés] girar al revés (o a l'inrevés, o de l'inrevés). Dar la vuelta a un jersey, girar el jersei al revés. 38 dar la vuelta [del derecho] del dret. 39 dar la vuelta de campana fer una volta de campana. 40 dar media vuelta fer mitja volta. 41 dar media vuelta fig [marcharse] girar cua, tocar el dos. 42 dar muchas vueltas donar-hi voltes i més voltes a una cosa. 43 darse una vuelta [por algún sitio] arribar-se. Cualquier día me daré una vuelta por tu casa, qualsevol dia m'arribaré a casa teva. 44 dar una vuelta fig [paseo] fer una volta. 45 dar vueltas [girar] fer (o donar) voltes (o giravoltes). 46 dar vueltas [pensar] donar voltes. 47 dar vueltas la cabeza rodar el cap. 48 de vuelta de tornada, de retorn. 49 estar de vuelta tornar a ésser aquí. ¡Ya estoy de vuelta!, ja torno a ésser aquí! 50 estar de vuelta de todo haver-ne vist de tots colors (o de verdes i de madures), tant donar-se'n de tot. 51 hacer dar vueltas [a alguien] fer anar d'un lloc a l'altre. 52 ¡hasta la vuelta! a reveure!, fins a la tornada! 53 no hay que darle vueltas fig i fam no cal donar-hi més voltes. 54 no tener vuelta de hoja [una cosa] no tenir retop. 55 poner de vuelta y media a uno deixar com un drap brut algú. 56 tomar la vuelta de mar anar (o tirar) a la volta de. 57 ¡vuelta! fam [exclamación de fastidio] tornem-hi! 58 vuelta a escena [de un artista] tornada a escena, retorn. 59 vuelta al ruedo taurom volta a l'arena. 60 vuelta al trabajo retorn a la feina (o al treball). 61 vuelta atrás marxa enrere. 62 vuelta ciclista volta ciclista. 63 vuelta de tierra mar volta d'en terra. |