21.
dicho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha adj 1 [participio pasado de decir] 2 el (o la) dit -a, el (o la) susdit -a. Dicho monumento, el dit monument. 3 dicho y hecho dit i fet. 4 mejor dicho millor dit (o més ben dit). Es médico, o mejor dicho cirujano, és metge, o millor dit cirurgià. 5 tener por dicha una cosa tenir per decidida [...]
|
22.
fama
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fama. Tener buena fama, mala fama, tenir bona fama, mala fama. 2 cobra buena fama y échate a dormir agafa (o cria) fama i posa't a jeure. 3 conquistar fama agafar fama, tornar-se famós. 4 dar fama donar fama, fer conèixer, acreditar. 5 de fama [afamado] de fama. Un médico de fama, un metge de [...]
|
23.
al
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[contracción de a y el] 1 al. 2 [seguida del sustantivo masculino] al, a l', a la. Ha bajado al sótano, ha baixat al soterrani. Llévalo al ascensor, porta-ho a l'ascensor. 3 [a la casa de] a cal, a ca l'. Vamos a ir al médico, anirem a cal metge. Ve al boticario a por especias, ves a ca l [...]
|
24.
jefe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estación cap d'estació. 15 jefe de Estado cap d'estat. 16 jefe de familia cap de família (o de casa). 17 jefe de gobierno cap de govern. 18 jefe de negociado cap de negociat. 19 jefe médico metge en cap. [...]
|
25.
fe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fe. La fe mueve montañas, la fe mou muntanyes. 2 [confianza] fe, confiança. Tenía mucha fe en aquel médico, tenia molta fe en aquell metge. 3 [documento] fe, certificat m. Fe de bautismo, fe de baptisme. 4 fe, fidelitat. El vasallo debía fe a su señor, el vassall devia fe al seu senyor. 5 a fe [...]
|
26.
llamar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 cridar. Te llamé varias veces, et vaig cridar diverses vegades. 2 [dar nombre] dir, anomenar. En su casa le llaman Pepe, a casa seva li diuen Pep. 3 [convocar] cridar, convocar. Llamar a una reunión, cridar a una reunió. 4 cridar, fer venir. Llamar al médico, cridar el metge. 5 [atraer [...]
|
27.
gloria
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, aquest metge és una glòria nacional. 6 [satisfacción, orgullo] glòria. 7 [felicidad, placer] glòria. El estudio es su gloria, l'estudi és la seva glòria. 8 fig [causa de placer] glòria, meravella. Este jardín es una gloria, aquest jardí és una glòria. 9 [pastel] flaó m, flaona. 10 art [representación [...]
|
28.
carrera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de una procesión, el curs d'una processó. 6 fig [fila] fila, renglera. Una carrera de sillas, una fila de cadires. 7 [en un tejido] carrera. 8 [profesión] carrera. La carrera de las armas, la carrera de les armes. 9 [estudios] carrera. Hace la carrera de médico, fa la carrera de metge. 10 fig carrera [...]
f 1 [corrida] correguda. He venido en una carrera, he vingut en una correguda. 2 esport cursa, carrera. Carreras de velocidad, de bicicletas, curses de velocitat, de bicicletes. 3 [de los astros] carrera, curs m, camí m. 4 [calle] carrer m, carretera. 5 [recorrido] curs m, trajecte m. La carrera de una procesión, el curs d'una processó. 6 fig [fila] fila, renglera. Una carrera de sillas, una fila de cadires. 7 [en un tejido] carrera. 8 [profesión] carrera. La carrera de las armas, la carrera de les armes. 9 [estudios] carrera. Hace la carrera de médico, fa la carrera de metge. 10 fig carrera. Hacer una buena carrera política, fer una bona carrera política. 11 constr jàssera, biga. 12 fig [de la vida] curs m. 13 [raya del pelo] clenxa. 14 a la carrera a correcuita, a cuitacorrents. 15 carrera a campo traviesa (o campo través) cursa camps a través. 16 carrera de armamentos fig cursa d'armaments. 17 carrera de obstáculos cursa d'obstacles. 18 carrera de sacos (o de entalegados) correguda (o cos) de sacs. 19 coger una carrera [de una media] collir (o plegar) els punts, sargir una carrera. 20 dar carrera a uno donar carrera a algú. 21 de carrera de carrera. 22 de carreras [caballo] de cursa. 23 de carreras [vehículo] de competició. 24 en una carrera en una correguda. 25 hacer la carrera fig [una mujer pública] banderejar. 26 no poder hacer carrera con (o de) uno fam [no poder con] no poder sortir-se'n d'algú, no saber què fer d'algú. 27 tomar carrera prendre (o agafar) embranzida. |
29.
hora
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hora donar hora. El médico nos ha dado hora para el viernes, el metge ens ha donat hora per al divendres. 17 dar la hora [en el reloj] tocar hores. 18 de hora en hora [cada vez más] d'hora en hora, hora a hora. 19 de última hora de darrera (o última) hora. 20 en buen (o buena) hora [oportunamente] en [...]
|
30.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu [...]
|