141.
pensar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 pensar. Piensa bien la respuesta, pensa bé la resposta. 2 [tener intención] pensar. Nosotros pensamos salir a las seis, nosaltres pensem sortir a les sis. 3 [creer, opinar] pensar-se pron, creure, semblar intr. Pienso que ahora no es el momento oportuno, em penso [...]
|
142.
tornillo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 cargol, vis. 2 apretar los tornillos a alguien fig i fam posar el dogal al coll, fer passar per l'adreçador, collar algú. 3 faltar un tornillo a alguien fig i fam faltar-li un bull, estar tocat del bolet, ésser curt de gambals, no ésser-hi tot, estar tocat de l'ala, tenir un perdigó a l'ala. 4 [...]
|
143.
cerrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 tancar. Una verja cierra el jardín, un reixat tanca el jardí. 2 [interceptar] tancar. Cerrar un camino con una barrera, tancar un camí amb una barrera. 3 fig tancar. Todas las puertas le fueron cerradas, totes les portes li foren tancades. 4 [obstruir] tancar [...]
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 tancar. Una verja cierra el jardín, un reixat tanca el jardí. 2 [interceptar] tancar. Cerrar un camino con una barrera, tancar un camí amb una barrera. 3 fig tancar. Todas las puertas le fueron cerradas, totes les portes li foren tancades. 4 [obstruir] tancar. Cerrar una puerta, una cerradura, tancar una porta, un pany. 5 [los ojos] aclucar, cloure, tancar. 6 [con un dispositivo] tancar. Cerrar una puerta con llave, tancar una porta amb clau. 7 [pegar, soldar] cloure, tancar. Cerrar una carta, cloure una carta. 8 [tapar] tancar. Cerrar un ojal, tancar un trau. 9 tapar, cloure. Cerrar un pozo, tapar un pou. 10 [una circunferencia, etc] tancar. 11 [juntar] tancar. Cerrar un paraguas, las piernas, tancar un paraigua, les cames. 12 arquit cloure, acabar. Cerrar una bóveda, cloure una volta. 13 [interrumpir el funcionamiento] tancar. Cerrar un banco, tancar un banc. 14 [un acto, una sesión, etc] tancar, cloure, clausurar. 15 [una lista, un inventario, etc] tancar, cloure. 16 [ir detrás] tancar. Cerrar la procesión, tancar la processó. 17 [un plazo] tancar. Han cerrado la suscripción, han tancat la subscripció. 18 [ultimar] tancar, cloure, concloure. Cerrar un trato, cloure un tracte. v intr 19 tancar. Esta cerradura no cierra, aquest pany no tanca. 20 [una herida] tancar-se pron, cloure's pron. 21 fam [ajustar, casar] quadrar. El balance no cierra, el balanç no quadra. 22 [un caballo] cloure. 23 [en el dominó] tancar. 24 [un periódico] tancar. 25 cerrar con (o contra) fig i fam [atacar] caure sobre, caure al damunt. La caballería cerró contra el enemigo, la cavalleria va caure sobre l'enemic. v pron 26 [una puerta, herida, flor, etc] tancar-se. La puerta se ha cerrado de golpe, la porta s'ha tancat de cop. 27 fig tancar-se. Se me cierran todos los caminos, se'm tanquen tots els camins. 28 [negarse] refusar tr, negar-se, acular-se. Se cierra a cualquier concesión, refusa qualsevol concessió. 29 [obstinarse] entossudir-se. Se cierra en callar, s'entossudeix a callar. |
144.
puño
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [mano cerrada] puny. 2 [puñado] puny, grapat. Echadle un puño de sal, tireu-hi un puny de sal. 3 [de una camisa] puny. 4 [mango] puny, mànec, mantí. 5 mar [de una vela] puny. 6 pl fig [fuerza] braça f sing, músculs, bíceps. Un hombre de puños, un home de músculs. 7 apretar los puños fig i fam [...]
|
145.
cuerda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 10 pl mús [instrumentos] instruments de corda m. 11 acabársele a uno la cuerda fig acabar-se-li la corda a algú. 12 andar (o bailar) en la cuerda floja [un funámbulo] anar per la corda fluixa. 13 fig i fam mirar d'estar bé amb tothom, fer-se amb tots, donar la raó a tots. 14 apretar la cuerda fig [...]
|
146.
mano 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
). 36 a manos de a les (o en) mans de. Al morir el padre las tierras pasaron a manos de los hijos, en morir el pare les terres passaren a les mans dels fills. 37 a manos llenas a mans plenes. 38 apretar la mano [para saludar] donar (o estrènyer, o encaixar) la mà. 39 apretar la mano [apretar las [...]
|