1.
goce
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acción de gozar] gaudi, fruïció f. 2 [placer] plaer, delit, gaudi. El goce del amor, el plaer de l'amor. [...]
|
2.
placer 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [diversión, gusto] plaer, pler. Disfrutar los placeres del mundo, gaudir dels plaers del món. 2 mar [bajo] planassa f. 3 mar banc. 4 min arenes f pl auríferes. 5 amer pesquera de perles f, perleria f. 6 a placer [con gusto] a plaer, a pler, de gust. 7 con sumo placer [cortesía] amb molt de [...]
|
3.
recreo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [en el colegio] pati, esbarjo, recreació f. Es la hora del recreo, és l'hora del pati. 2 [solaz] esbargiment, esbarjo, recreació f, solaç, plaer. 3 fig regal, present, recreació f. la música, un recreo para los sentidos, la música, un regal per als sentits. 4 de recreo de plaer, d'esplai [...]
|
4.
gozada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f fam xalada, delícia, plaer m. [...]
|
5.
gustazo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m fam 1 gran gust (o plaer). 2 darse el gustazo de tenir el gran gust. Cuando cobre me daré el gustazo de ir al cine, quan cobri tindré el gran gust d'anar al cinema. [...]
|
6.
morboso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-sa adj 1 morbós -osa. Un clima morboso, un clima morbós. 2 fig morbós -osa. Un placer morboso, un plaer morbós. [...]
|
7.
agrado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [gusto] grat, gust, plaer. No es de mi agrado, no és del meu grat. 2 [afabilidad] amabilitat f, agradositat f, gentilesa f, agradabilitat f. Tiene un agrado especial para despachar, té una amabilitat especial per a despatxar. 3 con agrado de bon grat. [...]
|
8.
cifrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un mensaje] xifrar. 2 compendiar, resumir. 3 cifrar... en [una cantidad] xifrar... en. Cifran las pérdidas en dos millones, xifren les pèrdues en dos milions. 4 cifrar... en fig posar... en, centrar... en, basar... en. Cifra su placer en la lectura, posa el seu plaer en la lectura (o a [...]
|
9.
ancho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, el càrrec li ve una mica ample. m 10 [anchura] ample, amplària f. Un solar de treinta metros de ancho, un solar de trenta metres d'ample. 11 ferroc [de las vías] ample. 12 a mis (o a tus, o a sus) anchas a gust, a pler, a tot plaer. Se despachó a sus anchas, es va desfogar a gust. 13 tener menos [...]
|
10.
comer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
què fer estelles. 22 ser de buen comer [una persona] menjar amb gust (o amb plaer), no ésser un llepafils. 23 ser de buen comer [una comida] fer de bon menjar. v pron 24 [con exageración] menjar-se. Se ha comido un pan entero, s'ha menjat un pa sencer. 25 fig [en todos los sentidos figurados [...]
v tr 1 menjar. Comer pan, menjar pa. 2 [una cantidad determinada] menjar-se pron. Comer la carne, menjar-se la carn. 3 [al mediodía] menjar per dinar. Hoy hemos comido paella, avui hem menjat paella per dinar. 4 [por la noche] menjar per sopar. 5 [corroer] menjar-se pron. El agua come las piedras, l'aigua es menja les pedres. 6 [consumir] menjar-se pron, rosegar. La rabia le come, la ràbia se'l menja. 7 jocs [ajedrez o damas] menjar-se pron, matar. Comer la reina, menjar-se la reina. 8 sin comerlo ni beberlo fig i fam sense moure un dit (o un peu, o una mà), sense fer-hi res, sense tenir-hi art ni part. Se encontró rico sin comerlo ni beberlo, es va veure ric sense moure un dit. v intr 9 menjar. 10 [al mediodía] dinar. Comemos a las dos, dinem a les dues. 11 [por la noche] sopar. 12 comer como un sabañón (o un regimiento, o por cuatro) menjar com una llima (o com un ogre, o com un llop), ésser una llima. 13 dar de comer donar menjar. Dar de comer al hambriento, donar menjar al qui té fam. 14 dar de comer [a un niño] péixer. 15 dar de comer fig donar per a viure. El negocio no da de comer, el negoci no dona per a viure. 16 donde comen dos comen tres allà on menja un en mengen dos. 17 echar de comer [a los animales] donar menjar. 18 el comer y el rascar todo es empezar la gana ve menjant. 19 no comer ni dejar comer fig no fer ni deixar fer. 20 no tener qué (o de qué) comer no tenir res per a menjar, no tenir un pa a la post. 21 no tener qué (o de qué) comer [ser pobre] no tenir de què fer estelles. 22 ser de buen comer [una persona] menjar amb gust (o amb plaer), no ésser un llepafils. 23 ser de buen comer [una comida] fer de bon menjar. v pron 24 [con exageración] menjar-se. Se ha comido un pan entero, s'ha menjat un pa sencer. 25 fig [en todos los sentidos figurados] menjar-se. Se come la mitad de las palabras, es menja la meitat dels mots. Se ha comido la herencia de su padre, s'ha menjat l'herència del seu pare. 26 [concomerse] consumir-se de picor. 27 comerse con los ojos (o con la vista) fig [algo o a alguien] menjar-se amb els ulls (o amb la vista). 28 comerse unos a otros fig estar com gat i gos. 29 comerse vivo a uno menjar algú viu (o de viu en viu). 30 está para comérselo (o comérsela) fig és d'allò més bonic, te'l menjaries a petons. 31 ¿y eso con qué se come? com lliga, tot això?, com es compagina, tot això? |