1.
condimentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr condimentar, amanir. [...]
|
2.
aderezar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [adornar, embellecer] adornar, ornar. 2 preparar [el menjar], guisar. Aderezar la carne, preparar la carn. 3 [aliñar] amanir. Aderezar la lechuga, amanir l'enciam. 4 [licor] aromatitzar. 5 [disponer] agençar, endreçar. 6 [dar apresto a las telas] aprestar. 7 p fr [guiar] adreçar. 8 fig i p [...]
|
3.
sazonar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [manjares] assaonar, adobar, amanir. 2 fig [madurar] assaonar, fer madurar. v pron 3 [madurar] assaonar-se, madurar intr. [...]
|
4.
aliñar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [componer] agençar, endreçar, arranjar. 2 amanir. Aliñar la lechuga, amanir l'enciam. 3 [condimentar] adobar, assaonar. 4 [los licores] aromatitzar. 5 amer [una luxación, una fractura] reduir. 6 fig i fam despatxar. A este le voy a aliñar pronto, aquest, el despatxaré aviat. 7 taurom [...]
|
5.
enchilar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
amer v tr 1 amanir amb pebrot. 2 fig irritar, molestar. 3 fer una planxa. v pron 4 [enfadarse] picar-se, empipar-se. [...]
|
6.
aliñador
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj i m i f 1 polidor -a, embellidor -a. 2 [cocina] amanidor m. 3 [de ensaladas] que amaneix, encarregat d'amanir. 4 adobador -a, assaonador -a. m i f 5 amer curandero -a [d'ossos], adobador -a. [...]
|
7.
componer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: poner] v tr 1 [formar un todo] compondre. 2 [constituir] compondre. Componer un equipo, compondre un equip. 3 p fr [sumar] sumar, fer. 4 [una obra] compondre. 5 gràf compondre. 6 [condimentar] amanir, adobar, assaonar. 7 [el vino] tallar. 8 [reparar] adobar, reparar, apariar. 9 [...]
[Se conjuga como: poner] v tr 1 [formar un todo] compondre. 2 [constituir] compondre. Componer un equipo, compondre un equip. 3 p fr [sumar] sumar, fer. 4 [una obra] compondre. 5 gràf compondre. 6 [condimentar] amanir, adobar, assaonar. 7 [el vino] tallar. 8 [reparar] adobar, reparar, apariar. 9 [reconciliar] reconciliar, amistar. Componer a dos rivales, reconciliar dos rivals. 10 p fr [arreglar] adobar. Este caldo te compondrá el estómago, aquest brou t'adobarà l'estómac. 11 p fr arranjar, agençar. Están componiendo la casa para la boda, van arranjant la casa per al casament. 12 [hacer callar] tapar la boca, fer callar. v pron 13 [constar] constar intr, estar compost (o constituït, o format, o integrat), tenir tr. Esta teoría se compone de cuatro puntos, aquesta teoria consta de quatre punts. 14 p fr [juntarse] ajuntar-se. 15 [acicalarse] compondre's. 16 [ponerse de acuerdo] compondre's. 17 componérselas fam compondre-s'ho, compondre-se-les, combinar-s'ho, arreglar-se, sortir-se'n. |
8.
arreglar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
conforme amb el que vosaltres acordeu. 6 [un asunto] arranjar, manegar. 7 [poner bien] adobar. Este caldo te arreglará el estómago, aquest brou t'adobarà l'estómac. 8 [corregir] esmenar, corregir. 9 [condimentar] condimentar, adobar, amanir, agibellar. Arreglar la ensalada con aceite y vinagre, condimentar [...]
|