91.
orilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [del mar, de un río] riba, vora, ribera. Las orillas del Ebro, les ribes de l'Ebre. 2 [de una tela] vora. 3 [orillo] voraviu m. 4 [de una calle] vorera, vorada. 5 p fr [vientecillo] aura. 6 a orillas de (o a la orilla de) a la vora de. 7 orilla de pop [muy cerca] a tocar de. Vive orilla de mi [...]
|
92.
allegado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [reunido] aplegat -ada, arreplegat -ada. 2 [cercano] acostat -ada. 3 acostat -ada, pròxim -a. En los círculos allegados al Presidente, en els cercles acostats al president. adj i m i f 4 propparent -a. Mi amigo y sus allegados, el meu amic i els seus propparents. 5 [partidario] partidari [...]
|
93.
amo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [cabeza de familia] amo. 2 [propietario] amo. Mi padre es el amo de esta finca, el meu pare és l'amo d'aquesta finca. 3 [patrón] amo. 4 hacerse el amo fer-se'n amo. Llegó y se hizo el amo, arribà i se'n va fer amo. 5 hacerse el amo de fer-se amo de. 6 Nuestro Amo amer [eucaristía] Nostramo. 7 [...]
|
94.
detalle
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [parte pequeña, particularidad] detall. 2 fig detall. Ha tenido muchos detalles conmigo, ha tingut molts detalls amb mi. 3 ahí está el detalle aquí hi ha la gràcia. 4 al detalle [al por menor] al detall, a la menuda. 5 con detalles (o todo detalle) fil per randa, amb tots els ets i uts. 6 no [...]
|
95.
devoción
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mucha devoción (o no es santo de mi devoción) fig [tenerle antipatía] no el puc veure (o sofrir), no em diu res, no m'és gens simpàtic. [...]
|
96.
político
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ca adj 1 polític -a. Los partidos políticos, els partits polítics. 2 [hábil en el trato] polític -a. 3 p fr [cortés] cortès -esa. 4 [pariente] polític -a [és preferible usar els mots: sogre -a, cunyat -ada, gendre, nora (o jove)]. Mi padre político, el meu pare polític (o sogre). 5 [para los tíos [...]
|
97.
de 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
petits. 20 de. Dos de cada cuatro, dos de cada quatre. 21 de a de. Una moneda de a dos euros, una moneda de dos euros. Grupos de a dos, grups de dos. 22 de mí, de ti, de él si... fos (o fossis) de mi, de tu, d'ell. Yo de ti no lo haría, si jo fos de tu no ho faria. [...]
|
98.
tuyo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ya adj i pron pos de 2a pers 1 teu, teva. No me gusta mi libro, el tuyo es más bonito, no m'agrada el meu llibre, el teu és més bonic. 2 de las tuyas fig i fam de les teves. 3 esta es la tuya fig i fam aquesta és la teva ocasió. 4 los tuyos [familia] els teus. 5 lo tuyo [lo propio] el teu fort [...]
|
99.
desvelar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desvetllar, desensonyar. Tenía sueño y he tomado una taza de café para que me desvelara, tenia son i he pres una tassa de cafè perquè em desvetllés. 2 fig preocupar, amoïnar, inquietar. Estos problemas desvelan a mi familia, aquests problemes preocupen la meva família. 3 [dar a conocer [...]
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 [numerar] comptar. Contar por pares, por docenas, comptar per parells, per dotzenes. 2 comptar. Te cuento entre los invitados, et compto entre els convidats. 3 [calcular] comptar. Cuenta lo que hemos gastado, compta el que hem despès. 4 [tener un cierto tiempo] comptar. Cuenta ochenta años de edad, compta vuitanta anys d'edat. 5 [referir] contar. Es una historia muy larga de contar, és una història molt llarga de contar. 6 [un cuento] contar. 7 a contar de (o desde) a comptar de. 8 ¡cuéntamelo a mí! no cal que m'ho expliquis (o que ho juris)!, a mi m'ho explicaràs! 9 ¿qué cuentas? com va això?, com anem? 10 ¿qué me cuentas? i ara, què em dius (o què me'n dius)?v intr 11 comptar. Contar hasta cien, comptar fins a cent. 12 [equivaler] valer. Tiene tanta fuerza que cuenta por dos, té tanta força que val per dos. 13 [confiar] comptar. Cuento con vuestra ayuda, compto amb la vostra ajuda. 14 [importar] comptar. Esto no cuenta, això no compta. 15 [calcular] comptar. 16 [tener en cuenta] comptar. No han contado conmigo para nada, no han comptat amb mi per a res. 17 contar con [confiar] comptar amb. 18 contar con [disponer, una cosa] disposar, tenir. El partido cuenta con muchos militantes, el partit disposa de molts militants. El piso cuenta con calefacción central, el pis té calefacció central. 19 contar con [disponer, una persona] comptar amb, disposar, tenir. Contamos con un capital considerable, comptem amb un capital considerable. 20 contar con ésser constituït (o integrat) per, constar de. La ganadería alpina cuenta con tantas cabezas de ganado, la ramaderia alpina és constituïda per tants caps de bestiar. 21 contar con que comptar que. 22 ¡cuenta con ello! compta-hi!, ja hi pots comptar! 23 es largo de contar és llarg d'explicar. 24 sin contar con que més tenint en compte que. El solo no lo puede hacer, sin contar con que tiene mala salud, ell sol no ho pot fer, més tenint en compte que té mala salut. 25 tener mucho que contar tenir moltes coses a explicar. v pron 26 formar part, ésser, considerar-se. Me cuento entre sus amigos, formo part dels seus amics. |
100.
intención
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 intenció. Ser una persona de buenas intenciones, ésser una persona de bones intencions. 2 [propósito] intenció. Mi intención era atravesar la frontera, la meva intenció era travessar la frontera. 3 buena intención bona intenció. 4 con intención amb intenció, intencionadament. 5 con la [...]
|