91.
orilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [del mar, de un río] riba, vora, ribera. Las orillas del Ebro, les ribes de l'Ebre. 2 [de una tela] vora. 3 [orillo] voraviu m. 4 [de una calle] vorera, vorada. 5 p fr [vientecillo] aura. 6 a orillas de (o a la orilla de) a la vora de. 7 orilla de pop [muy cerca] a tocar de. Vive orilla de mi [...]
|
92.
allegado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [reunido] aplegat -ada, arreplegat -ada. 2 [cercano] acostat -ada. 3 acostat -ada, pròxim -a. En los círculos allegados al Presidente, en els cercles acostats al president. adj i m i f 4 propparent -a. Mi amigo y sus allegados, el meu amic i els seus propparents. 5 [partidario] partidari [...]
prep 1 de, d' [davant de vocal precedida de h o no]. 2 [posesión] de. La casa de Teresa, la casa de la Teresa. 3 [materia] de. Una pulsera de oro, un braçalet d'or. 4 [característica] de. El señor del traje azul, el senyor del vestit blau. 5 [contenido] de. Una botella de vino, una ampolla de vi. 6 [origen o procedencia] de. Vengo de París, vinc de París. 7 [cantidad indeterminada] diversos -es, uns -nes, quants -es. Le dieron de puñaladas, li van clavar unes quantes punyalades. 8 [modo] de. De uniforme, de paisano, d'uniforme, de paisà. De cara, de espaldas, de cara, d'esquena. 9 [causa] de. Llorar de emoción, plorar d'emoció. Morir de sed, morir de set. 10 [entre] de. Dos de estos niños, dos d'aquests nens. 11 [entre varias personas] de. Tres de vosotros, tres de vosaltres. 12 [después de un adjetivo] de. El gamberro de su hijo, el gamberro del seu fill. 13 [para] per a. ¿Qué tenemos hoy de cena?, què hi ha avui per a sopar? 14 [como] com a. Le mandaron de representante a Francia, l'enviaren com a representant a França. 15 [aposición al nombre propio] de. La ciudad de Lérida, la ciutat de Lleida. 16 [destino] de. Máquina de escribir, màquina d'escriure. 17 [después de un adjetivo] de. Difícil de conseguir, difícil d'aconseguir. Bueno de hacer, bo de fer. 18 [con infinitivo] [suposición] si (o donat cas que) [amb subjuntiu], en cas de. De enterarme, te lo hubiera dicho, si me n'hagués assabentat, t'ho hauria (o hagués) dit. 19 [edad] de. Se conocieron de pequeños, es van conèixer de petits. 20 de. Dos de cada cuatro, dos de cada quatre. 21 de a de. Una moneda de a dos euros, una moneda de dos euros. Grupos de a dos, grups de dos. 22 de mí, de ti, de él si... fos (o fossis) de mi, de tu, d'ell. Yo de ti no lo haría, si jo fos de tu no ho faria. |
93.
amo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [cabeza de familia] amo. 2 [propietario] amo. Mi padre es el amo de esta finca, el meu pare és l'amo d'aquesta finca. 3 [patrón] amo. 4 hacerse el amo fer-se'n amo. Llegó y se hizo el amo, arribà i se'n va fer amo. 5 hacerse el amo de fer-se amo de. 6 Nuestro Amo amer [eucaristía] Nostramo. 7 [...]
|
94.
detalle
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [parte pequeña, particularidad] detall. 2 fig detall. Ha tenido muchos detalles conmigo, ha tingut molts detalls amb mi. 3 ahí está el detalle aquí hi ha la gràcia. 4 al detalle [al por menor] al detall, a la menuda. 5 con detalles (o todo detalle) fil per randa, amb tots els ets i uts. 6 no [...]
|
95.
devoción
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mucha devoción (o no es santo de mi devoción) fig [tenerle antipatía] no el puc veure (o sofrir), no em diu res, no m'és gens simpàtic. [...]
|
96.
político
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ca adj 1 polític -a. Los partidos políticos, els partits polítics. 2 [hábil en el trato] polític -a. 3 p fr [cortés] cortès -esa. 4 [pariente] polític -a [és preferible usar els mots: sogre -a, cunyat -ada, gendre, nora (o jove)]. Mi padre político, el meu pare polític (o sogre). 5 [para los tíos [...]
|
97.
de 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
petits. 20 de. Dos de cada cuatro, dos de cada quatre. 21 de a de. Una moneda de a dos euros, una moneda de dos euros. Grupos de a dos, grups de dos. 22 de mí, de ti, de él si... fos (o fossis) de mi, de tu, d'ell. Yo de ti no lo haría, si jo fos de tu no ho faria. [...]
|
98.
tuyo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ya adj i pron pos de 2a pers 1 teu, teva. No me gusta mi libro, el tuyo es más bonito, no m'agrada el meu llibre, el teu és més bonic. 2 de las tuyas fig i fam de les teves. 3 esta es la tuya fig i fam aquesta és la teva ocasió. 4 los tuyos [familia] els teus. 5 lo tuyo [lo propio] el teu fort [...]
|
99.
desvelar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desvetllar, desensonyar. Tenía sueño y he tomado una taza de café para que me desvelara, tenia son i he pres una tassa de cafè perquè em desvetllés. 2 fig preocupar, amoïnar, inquietar. Estos problemas desvelan a mi familia, aquests problemes preocupen la meva família. 3 [dar a conocer [...]
|
100.
intención
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 intenció. Ser una persona de buenas intenciones, ésser una persona de bones intencions. 2 [propósito] intenció. Mi intención era atravesar la frontera, la meva intenció era travessar la frontera. 3 buena intención bona intenció. 4 con intención amb intenció, intencionadament. 5 con la [...]
|