81.
piel
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) pell de seda. 9 piel de gallina fig pell de gallina. 10 piel roja pellroja. Los pieles rojas, els pellroges. 11 quitar la piel (o sacar la piel a tiras) [criticar] llevar la pell. 12 ser de la piel del diablo pl ésser de la pell del diable (o de Barrabàs, o de Judes). [...]
|
82.
rastra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 p fr [huella] rastre m, traça. 2 [carro] tiràs m. 3 [grada] rascle m. 4 [ristra] rest m, rast m. 5 [rastrillo] rascle m, rampí m, rastell m. 6 [de pescar] rossegall m. 7 a la rastra (o a rastras) [arrastrando] a ròssec, arrossegant. Llevar a rastras una silla, portar a ròssec una cadira. 8 a [...]
|
83.
tribunal
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 dr tribunal. 2 [conjunto de funcionarios] tribunal. 3 tribunal. Tribunal de examen, tribunal d'examen. 4 llevar a los tribunales portar als tribunals, presentar davant el jutge. 5 tribunal de casación dr tribunal de cassació. 6 tribunal de cuentas dr tribunal de comptes. 7 tribunal de Dios [...]
|
84.
carga
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 10 fig [obligación] càrrega. 11 [impuesto] càrrega. Cargas fiscales, càrregues fiscals. 12 carga máxima mar càrrega màxima. 13 de carga [animal, vehículo] de càrrega. 14 echar uno las cargas a otro carregar els neulers a algú. 15 llevar la carga de portar la càrrega de. 16 ser una carga para uno [...]
|
85.
hombro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
donar un cop de mà. 7 echarse al hombro fig fer-se càrrec de. 8 encogerse de hombros arronsar-se (o encongir-se) d'espatlles, arronsar (o encongir) les espatlles. 9 hurtar el hombro fig fugir d'estudi, fer l'orni, escapolir-se. 10 llevar a (o en) hombros [transportar] portar a coll. 11 mirar por encima [...]
|
86.
dejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que puedes hacer hoy el que puguis fer avui, no ho deixis per a l'endemà (o no ho esperis fer demà). 19 si me dejan si m'ho deixen fer, si m'ho permeten. v pron 20 fer-se. El frío se deja ya sentir, el fred ja es fa sentir. 21 deixar-se. Dejarse llevar por la multitud, deixar-se portar per la multitud [...]
v tr 1 deixar. He dejado al niño con mis padres, he deixat el nen amb els meus pares. Déjalo ir a la fiesta, deixa'l anar a la festa. Dejar estéril una tierra, deixar estèril una terra. 2 [olvidar] deixar. Me lo he dejado en casa, m'ho he deixat a casa. 3 deixar, abandonar. Por ella ha dejado a la mujer y los hijos, per ella ha deixat la dona i els fills. 4 deixar, cessar. Esto ha dejado de tener interés, això ha deixat de tenir interès. Dejó de estudiar, va deixar d'estudiar. 5 parar. Ha dejado de llover, ha parat de ploure. 6 donar, produir. Sus negocios le han dejado grandes beneficios, els seus negocis li han donat grans beneficis. 7 ¡deja eso! (o ¡déjalo!, o ¡déjalo estar!) deixa-ho córrer! 8 dejar aparte deixar de banda. 9 dejar atrás deixar endarrere (o darrere, o enrere). 10 dejar caer fig deixar caure. Mientras hablábamos dejó caer que quería abandonar los estudios, mentre parlàvem va deixar caure que volia abandonar els estudis. 11 dejar correr deixar córrer. 12 dejar decir (o hablar) deixar dir (o parlar). 13 dejar dicho fer dir, avisar. Dejé dicho que no me molestara nadie, vaig fer dir que no em molestés ningú. 14 dejar que deixar, permetre de. Deja que tu mujer trabaje, deixa treballar la teva dona. Déjale que se defienda, deixa'l defensar-se. 15 dejar (o dejar mucho, o bastante) que desear deixar (o deixar molt, o bastant) a desitjar. 16 dejémoslo así deixem-ho així. 17 no dejar de no deixar de. No dejes de llamarme, no deixis de trucar-me. 18 no dejes para mañana lo que puedes hacer hoy el que puguis fer avui, no ho deixis per a l'endemà (o no ho esperis fer demà). 19 si me dejan si m'ho deixen fer, si m'ho permeten. v pron 20 fer-se. El frío se deja ya sentir, el fred ja es fa sentir. 21 deixar-se. Dejarse llevar por la multitud, deixar-se portar per la multitud. 22 [descuidarse] deixar-se, deixar-se anar. 23 dejarse caer fig i fam deixar-se caure. Se dejó caer por la reunión, es va deixar caure a la reunió. 24 dejarse convencer deixar-se convèncer. 25 dejarse de deixar-se de. Déjate de tonterías, deixa't de bestieses. 26 dejarse ir deixar-se, deixar-se anar. 27 dejarse llevar por deixar-se dur (o portar) per. Dejarse llevar por los celos, deixar-se dur per la gelosia. 28 dejarse rogar fer-se pregar. 29 dejarse ver fam deixar-se veure. Por fin se dejó ver, a la fi es deixà veure. |
87.
corriente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
corrent. 19 contra la corriente [navegar] contra corrent. 20 contra la corriente contra (o a contra) corrent. 21 corriente alterna elect corrent altern. 22 corriente continua elect corrent continu. 23 corriente eléctrica elect corrent elèctric. 24 dejarse llevar de la (o por la) corriente deixar-se dur [...]
|
88.
sacar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 treure. Sacar las plantas al balcón, treure les plantes al balcó. Sacar la lengua, treure la llengua. 2 [llevar fuera] treure (o portar) a passejar. Hay que sacar al perro, cal treure el gos a passejar. 3 llevar, treure. Sacar una espina, treure una espina. 4 [sacar a bailar] treure (o fer [...]
|
89.
adelantado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Estamos en una región económicamente adelantada, estem en una regió econòmicament avançada. 5 [deporte] llarg -a. Un pase adelantado, una passada llarga. 6 llevar (o tener) adelantado eso (o todo eso) tot això que tinc (o tens, o tenim) per endavant. 7 por adelantado per endavant, a la bestreta. m 8 hist [...]
|
90.
contrario
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
contrari. 7 en contrario [en contra] en contra. 8 llevar la contraria fer (o portar) la contra. 9 lo contrario el contrari. 10 muy al contrario ans (o ben) al contrari. 11 todo lo contrario al contrari. m i f 12 [adversario] contrari -ària. [...]
|