111.
vuelta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 volta. La tierra da vueltas alrededor del sol, la terra fa voltes entorn del sol. 2 [giro] volta. Da la vuelta a la página, fes la volta a la pàgina. 3 [recorrido] volta. 4 [figura] volta. Las vueltas de una cuerda, les voltes d'una corda. 5 [dorso] dors m, revers m. Escribir a la vuelta de la [...]
|
112.
dejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 deixar. He dejado al niño con mis padres, he deixat el nen amb els meus pares. Déjalo ir a la fiesta, deixa'l anar a la festa. Dejar estéril una tierra, deixar estèril una terra. 2 [olvidar] deixar. Me lo he dejado en casa, m'ho he deixat a casa. 3 deixar, abandonar. Por ella ha dejado a la [...]
v tr 1 deixar. He dejado al niño con mis padres, he deixat el nen amb els meus pares. Déjalo ir a la fiesta, deixa'l anar a la festa. Dejar estéril una tierra, deixar estèril una terra. 2 [olvidar] deixar. Me lo he dejado en casa, m'ho he deixat a casa. 3 deixar, abandonar. Por ella ha dejado a la mujer y los hijos, per ella ha deixat la dona i els fills. 4 deixar, cessar. Esto ha dejado de tener interés, això ha deixat de tenir interès. Dejó de estudiar, va deixar d'estudiar. 5 parar. Ha dejado de llover, ha parat de ploure. 6 donar, produir. Sus negocios le han dejado grandes beneficios, els seus negocis li han donat grans beneficis. 7 ¡deja eso! (o ¡déjalo!, o ¡déjalo estar!) deixa-ho córrer! 8 dejar aparte deixar de banda. 9 dejar atrás deixar endarrere (o darrere, o enrere). 10 dejar caer fig deixar caure. Mientras hablábamos dejó caer que quería abandonar los estudios, mentre parlàvem va deixar caure que volia abandonar els estudis. 11 dejar correr deixar córrer. 12 dejar decir (o hablar) deixar dir (o parlar). 13 dejar dicho fer dir, avisar. Dejé dicho que no me molestara nadie, vaig fer dir que no em molestés ningú. 14 dejar que deixar, permetre de. Deja que tu mujer trabaje, deixa treballar la teva dona. Déjale que se defienda, deixa'l defensar-se. 15 dejar (o dejar mucho, o bastante) que desear deixar (o deixar molt, o bastant) a desitjar. 16 dejémoslo así deixem-ho així. 17 no dejar de no deixar de. No dejes de llamarme, no deixis de trucar-me. 18 no dejes para mañana lo que puedes hacer hoy el que puguis fer avui, no ho deixis per a l'endemà (o no ho esperis fer demà). 19 si me dejan si m'ho deixen fer, si m'ho permeten. v pron 20 fer-se. El frío se deja ya sentir, el fred ja es fa sentir. 21 deixar-se. Dejarse llevar por la multitud, deixar-se portar per la multitud. 22 [descuidarse] deixar-se, deixar-se anar. 23 dejarse caer fig i fam deixar-se caure. Se dejó caer por la reunión, es va deixar caure a la reunió. 24 dejarse convencer deixar-se convèncer. 25 dejarse de deixar-se de. Déjate de tonterías, deixa't de bestieses. 26 dejarse ir deixar-se, deixar-se anar. 27 dejarse llevar por deixar-se dur (o portar) per. Dejarse llevar por los celos, deixar-se dur per la gelosia. 28 dejarse rogar fer-se pregar. 29 dejarse ver fam deixar-se veure. Por fin se dejó ver, a la fi es deixà veure. |
113.
cara
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
terra, boca per avall. 18 cara a cara fig [abiertamente] cara a (o per) cara. 19 cara a cara fig [frente a frente] cara a (o per) cara. 20 cara arriba p fr [boca arriba] boca per amunt, de cara amunt. 21 cara de ángel fig i fam [bueno] cara de bon noi (o d'innocent). 22 cara de anverso [curtidos] costat [...]
|
114.
coger
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
engañado] deixar-se enredar. 36 no haber (o tener) por donde coger [algo] no haver-hi per on agafar. 37 no haber (o tener) por donde coger [alguien] no haver-hi per on agafar, ésser d'allò que no hi ha. v intr 38 [arraigar] agafar. El pino coge bien en esta tierra, el pi agafa bé en aquesta terra. 39 pop [...]
|
115.
venir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que ni fet d'encàrrec. v pron 33 venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família. 34 [hundirse] venir-se'n. 35 fig anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres [...]
|
116.
dar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
solució. 49 dar con [una persona] trobar. Dar con un amigo, trobar un amic. 50 dar con [golpear] trucar, picar. Dar con la aldaba, trucar amb el picaporta. 51 dar con algo en tierra (o en el suelo) deixar caure. Dieron con el sofá en tierra, van deixar caure el sofà al terra. 52 dar consigo en anar a [...]
|
117.
andar 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
). 44 no andar por las nubes tocar de peus a terra. 45 quien mal anda mal acaba qui la fa la paga, tal faràs tal trobaràs. 46 ¡vamos anda! [date prisa] ves de pressa!, cuita!47 ¡vamos anda! [haz algo] au, vinga!48 ¡vamos anda! [dudando] fuig!, tira!, ves!v tr 49 [recorrer] recórrer, fer. Hemos andado [...]
|
118.
ir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mal de cap?116 fig [borrarse] escapar-se. Se le fue de la memoria, se li escapà de la memòria. 117 fig [escaparse] escapar intr. Se le fue un suspiro de alivio, li escapà un sospir d'alleujament. 118 fig i fam [no retener las necesidades] fer-s'ho a sobre. 119 irse abajo [hundirse] anar-se'n a terra [...]
|