41.
haber 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que no hay [en sentido peyorativo] d'allò que no hi ha. 19 haber de p fr [tener que] haver de. Mañana has de ir a trabajar, demà has d'anar a treballar. 20 haber que caldre. Hay que trabajar, cal treballar. 21 he de [obligación] haig de. 22 no haber (o no haber nada) como no haver-hi com. No hay nada [...]
|
42.
fuerza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ha aconseguit a força de treballar. 6 a fuerza de manos p fr a força de treball. 7 a la (o por) fuerza [necesariamente] per força. Tiene que gustarte a la fuerza, ha d'agradar-te per força. 8 a la (o por) fuerza [obligadamente] per força, si us plau per força. Lo tienes que hacer a la fuerza, ho has [...]
|
43.
hasta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
no poder més, a tentipotenti. Es un niño travieso hasta más no poder, és un nen entremaliat fins a no poder més. 12 hasta que fins que. Trabajó hasta que oscureció, va treballar fins que es va fer fosc. 13 hasta tanto que fins que. adv 14 [incluso] fins i tot, fins, ...i tot, àdhuc. Todos bailaron [...]
|
44.
línea
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Trabajar en línea, treballar en línia. 13 en línea loc adj inform en línia. Diccionario, curso en línea, diccionari, curs en línia. 14 en línea recta a dret fil, en línia recta. 15 en líneas generales a grans trets. 16 en toda la línea completament, tot. 17 final de línea transp final de línia, estació [...]
|
45.
cuidado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [atención] atenció f, esment, cura f, compte. Trabajar con mucho cuidado, treballar amb molta cura. 2 [dependencia] cura f, càrrec. Edición al cuidado del autor, edició a cura de l'autor. 3 [incumbencia] feina f, cosa f. Eso no es cuidado mío, això no és cosa meva. 4 [preocupación] ànsia f [...]
|
46.
cuenta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
debatut, fet i fet. 67 tener cuenta anar amb compte. 68 tener en cuenta tenir (o prendre) en compte. Es preciso que tengamos en cuenta este hecho, cal que tinguem en compte aquest fet. 69 tomar cuenta passar comptes. 70 tomar en cuenta tenir (o prendre) en compte. 71 trabajar por cuenta treballar a (o per [...]
|
47.
dejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, deixa treballar la teva dona. Déjale que se defienda, deixa'l defensar-se. 15 dejar (o dejar mucho, o bastante) que desear deixar (o deixar molt, o bastant) a desitjar. 16 dejémoslo así deixem-ho així. 17 no dejar de no deixar de. No dejes de llamarme, no deixis de trucar-me. 18 no dejes para mañana lo [...]
v tr 1 deixar. He dejado al niño con mis padres, he deixat el nen amb els meus pares. Déjalo ir a la fiesta, deixa'l anar a la festa. Dejar estéril una tierra, deixar estèril una terra. 2 [olvidar] deixar. Me lo he dejado en casa, m'ho he deixat a casa. 3 deixar, abandonar. Por ella ha dejado a la mujer y los hijos, per ella ha deixat la dona i els fills. 4 deixar, cessar. Esto ha dejado de tener interés, això ha deixat de tenir interès. Dejó de estudiar, va deixar d'estudiar. 5 parar. Ha dejado de llover, ha parat de ploure. 6 donar, produir. Sus negocios le han dejado grandes beneficios, els seus negocis li han donat grans beneficis. 7 ¡deja eso! (o ¡déjalo!, o ¡déjalo estar!) deixa-ho córrer! 8 dejar aparte deixar de banda. 9 dejar atrás deixar endarrere (o darrere, o enrere). 10 dejar caer fig deixar caure. Mientras hablábamos dejó caer que quería abandonar los estudios, mentre parlàvem va deixar caure que volia abandonar els estudis. 11 dejar correr deixar córrer. 12 dejar decir (o hablar) deixar dir (o parlar). 13 dejar dicho fer dir, avisar. Dejé dicho que no me molestara nadie, vaig fer dir que no em molestés ningú. 14 dejar que deixar, permetre de. Deja que tu mujer trabaje, deixa treballar la teva dona. Déjale que se defienda, deixa'l defensar-se. 15 dejar (o dejar mucho, o bastante) que desear deixar (o deixar molt, o bastant) a desitjar. 16 dejémoslo así deixem-ho així. 17 no dejar de no deixar de. No dejes de llamarme, no deixis de trucar-me. 18 no dejes para mañana lo que puedes hacer hoy el que puguis fer avui, no ho deixis per a l'endemà (o no ho esperis fer demà). 19 si me dejan si m'ho deixen fer, si m'ho permeten. v pron 20 fer-se. El frío se deja ya sentir, el fred ja es fa sentir. 21 deixar-se. Dejarse llevar por la multitud, deixar-se portar per la multitud. 22 [descuidarse] deixar-se, deixar-se anar. 23 dejarse caer fig i fam deixar-se caure. Se dejó caer por la reunión, es va deixar caure a la reunió. 24 dejarse convencer deixar-se convèncer. 25 dejarse de deixar-se de. Déjate de tonterías, deixa't de bestieses. 26 dejarse ir deixar-se, deixar-se anar. 27 dejarse llevar por deixar-se dur (o portar) per. Dejarse llevar por los celos, deixar-se dur per la gelosia. 28 dejarse rogar fer-se pregar. 29 dejarse ver fam deixar-se veure. Por fin se dejó ver, a la fi es deixà veure. ![]() |
48.
meter
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
trabajar muy pronto, el van posar a treballar molt aviat. v pron 15 ficar-se. Meterse la mano en el bolsillo, ficar-se la mà a la butxaca. 16 fer-se. Meterse monja, fer-se monja. 17 [intervenir] ficar-se. Se ha metido en negocios sucios, s'ha ficat en negocis bruts. 18 [entrometerse] ficar-se. Siempre se [...]
|
49.
para
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
zapatos para poner medias suelas, unes sabates per posar mitges soles. 4 [cuando indica destino u objeto de una cosa y el verbo principal no es de acción voluntaria] per a. Lo necesito para trabajar mejor, ho necessito per a treballar millor. Es bueno para perder peso, és bo per a perdre pes. No hay vino [...]
|
50.
más
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 14 como el que más com ningú. Trabajó como el que más, va treballar com ningú. 15 cuanto más com més. Cuanto más llores, peor para ti, com més ploris, pitjor per a tu. 16 cuanto más ... más (o ... menos) com més ... més (o ... menys). Cuanto más tardes, menos tiempo tendrás, com més tardis, menys [...]
|