1.
transformar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [metamorfosear] transformar. 2 [dar otro aspecto] transformar. 3 [convertir] transformar. Transformar el secano en regadío, transformar el secà en regadiu. v pron 4 transformar-se. [...]
|
2.
transmudar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [trasladar] transferir. 2 fig [transformar] transformar. 3 [transmutar] transmutar. [...]
|
3.
trasformar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr i pron → transformar [...]
|
4.
tornar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [devolver] tornar. 2 transformar, canviar, mudar. v intr 3 [regresar] tornar. 4 tornar. Tornar a llover, tornar a ploure. v pron 5 tornar-se. Tornarse agrio, tornar-se agre. 6 transformar-se, canviar-se, mudar-se. Su sorpresa se tornó en angustia, la seva sorpresa es transformà en angoixa. [...]
|
5.
convertir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: sentir] v tr 1 [transformar] convertir. 2 [moneda] canviar. Convertir un cheque en moneda, canviar un xec en moneda. 3 [a una religión] convertir. Convirtió a muchos paganos, convertí molts pagans. v pron 4 [al cristianismo, etc] convertirse. 5 [transformarse] convertir-se. El [...]
|
6.
trocar 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 baratar, canviar, bescanviar. Juan trocó su pelota por un globo, en Joan va baratar la seva pilota per un globus. 2 [cambiar] transformar, metamorfosar. El hada trocó la rana en un príncipe, la fada transformà la granota en un príncep. 3 fig capgirar, confondre. 4 [...]
|
7.
descomponer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: poner] v tr 1 [desordenar] desordenar, desorganitzar, desarranjar. 2 [separar los elementos de un todo] descompondre. Descomponer las moléculas, descompondre les molècules. 3 [un mecanismo] descompondre, desbaratar, desarmar. 4 fig [irritar] irritar, sulfurar. 5 fig [transformar [...]
[Se conjuga como: poner] v tr 1 [desordenar] desordenar, desorganitzar, desarranjar. 2 [separar los elementos de un todo] descompondre. Descomponer las moléculas, descompondre les molècules. 3 [un mecanismo] descompondre, desbaratar, desarmar. 4 fig [irritar] irritar, sulfurar. 5 fig [transformar] desfigurar, trasmudar. El terror descompuso su cara, el terror desfigurà la seva cara. 6 fig trastornar. Me descompone ver que aún pasan cosas como estas, em trastorna de veure que encara passen coses com aquestes. 7 fig desbaratar. Descomponer el vientre, desbaratar el ventre. 8 fig regirar. Descomponer el estómago, regirar l'estómac. v pron 9 [corromperse] descompondre's. 10 [mecanismo] desarmar-se, descompondre's, desmuntar-se. 11 fig [irritarse] irritar-se, encolerir-se. 12 fig descompondre's, trastornar-se. Me descompongo cuando veo tanto sufrimiento, em descomponc quan veig tant de sofriment. 13 fig [el rostro] descompondre's, desencaixar-se. 14 fig regirar-se. Se me descompuso el estómago, se'm va regirar l'estómac. 15 fig desbaratar-se. Descomponerse el vientre, desbaratar-se el ventre. |