51.
afán
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
per, encaminar els seus esforços a, anar a l'encalç de, maldar per. [...]
|
52.
callar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 callar. 2 al buen callar llaman Sancho el silenci és or. 3 ¡calla! (o ¡calle!) [exclamación] calla! ¡Calla... si tengo que ir al médico!, calla... si haig d'anar a cal metge!4 hacer callar [a alguien] fer callar. 5 quien calla otorga qui calla consent. v tr 6 [no decir] callar. Callar una [...]
|
53.
moda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 moda. Casa de modas, casa de modes. 2 a la moda a la moda. Ir a la moda, anar a la moda. 3 de moda de moda. Canción de moda, cançó de moda. 4 estar (o ser) de moda ésser moda. Estaba de moda llevar sombrero, era moda de portar barret. 5 fuera (o pasado) de moda passat de moda. 6 seguir la moda [...]
|
54.
sastre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 sastre. 2 el sastre del Campillo, que cosía de balde y ponía el hilo fig i fam ésser cornut i pagar el beure. 3 entre sastres no se pagan hechuras fig i fam entre col·legues bé es poden fer favors. 4 ir al sastre anar a la sastreria (o a cal sastre). 5 ser lo que tase un sastre fig i fam ésser [...]
|
55.
despabilar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una vela] espavilar, esmocar, mocar. 2 [despertar] despertar, desvetllar. 3 fig [avivar el ingenio] espavilar. Hacerlo ir a la ciudad quizá lo despabilará, fer-lo anar a ciutat potser l'espavilarà. 4 fig enllestir. Despabilar la cena, enllestir el sopar. 5 fig [robar] pispar. 6 fig i fam [...]
v tr 1 [una vela] espavilar, esmocar, mocar. 2 [despertar] despertar, desvetllar. 3 fig [avivar el ingenio] espavilar. Hacerlo ir a la ciudad quizá lo despabilará, fer-lo anar a ciutat potser l'espavilarà. 4 fig enllestir. Despabilar la cena, enllestir el sopar. 5 fig [robar] pispar. 6 fig i fam [matar] pelar. v pron 7 despertar-se, desvetllar-se. 8 fig espavilar-se. 9 fig [darse prisa] afanyar-se. ¡Despabílate, que nos vamos!, afanya't que ens n'anem! |
56.
espárrago
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [Asparagus officinalis] esparreguera f, esparreguer. 2 [parte comestible] espàrrec, espàrgol. 3 tecnol espàrrec. 4 fam [flacucho] clau, secall. 5 espárrago triguero bot espàrrec de marge (o silvestre). 6 irse a freír espárragos fam anar-se'n a fer punyetes, anar a mal borràs. 7 mandar a [...]
|
57.
cerro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 8 irse por los cerros de Úbeda fig i fam [divagar] desviar-se molt del tema, saltar d'una cosa a una altra, fugir d'estudi, deixar-se anar a digressions. [...]
|
58.
respeto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 respecte. Infundir respeto, infondre respecte. El respeto hacia los padres, el respecte envers els pares. 2 [de la ley] respecte. 3 [miedo] respecte, por f. Aquel animal infundía respeto, aquell animal infonia respecte. 4 pl respectes. 5 campar por sus respetos [independizarse] anar a la seva [...]
|
59.
salvo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
excursión salvo su madre, tots van anar a l'excursió llevat de la seva mare. 6 salvo que llevat que, tret que, fora que, a menys que. [...]
|
60.
abarcar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
varias (o muchas, o demasiadas) cosas ocupar-se alhora de diverses (de moltes, o de massa) coses. 6 quien mucho abarca, poco aprieta qui tot ho vol, tot ho perd, no es pot repicar i anar a la processó, qui molt abraça poc estreny. [...]
|