1.
molar 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 anat molar. 2 [moleño] molar. m 3 molar f. [...]
|
2.
molar 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr fam 1 [gustar] agradar amb bogeria, encantar, entusiasmar. 2 [una persona] caure bé. [...]
|
3.
muela
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [piedra] mola. 2 [diente molar] queixal m. Dolor de muelas, mal de queixal. 3 geog [cerro] mola. 4 bot [almorta] guixa, caireta. 5 muela cordal (o del juicio) queixal del seny, queixal extremer. 6 muela picada queixal corcat. [...]
|
4.
adujar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mar [enrollar] enrotllar [una vela], molar [una corda], cargolar. v pron 2 enrotllar-se, molar-se. [...]
|
5.
afilar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 esmolar, afilar. Afilar un cuchillo, esmolar un ganivet. 2 [sacar punta] afuar, refilar. 3 [con afilador, muela o piedra de afilar] esmolar, molar. 4 [un lápiz] fer punta a. 5 amer fam [cortejar] festejar. 6 fam [adular] ensabonar. v pron 7 afilar-se, aprimar-se. Afilársele la cara a uno [...]
|
6.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente [...]
m 1 dent f. Dientes sanos, dents sanes. Diente de leche, dent de llet. 2 [de una sierra, engranaje] dent f. 3 constr [adaraja] lligada f, queixal. 4 aguzar alguien los dientes fig i fam esmolar algú les dents. 5 alargar a alguien los dientes fig i fam [hacer desear] fer denteta (o dentetes), fer babarotes (o miroies), fer gruar. 6 alargársele a alguien los dientes fig i fam morir-se de desig algú, frisar, fondre's. 7 armado hasta los dientes fig i fam armat fins a les dents. 8 crujirle (o rechinarle) a alguien los dientes carrisquejar (o cruixir) les dents a algú. 9 dar diente con diente (o castañetearle los dientes a alguien) petar les dents a algú. 10 decir algo entre dientes dir entre dents (o amb mitja boca). 11 de dientes afuera [sin sinceridad] de les dents enfora. 12 diente canino (o columelar) dent canina, ullal. 13 diente de ajo gra d'all. 14 diente de león bot [Taraxacum officinale] dent de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente en fig i fam [iniciar una acción] posar fil a l'agulla en, posar mà a l'obra (o mans a l'obra) en. 21 hincar el diente en fig i fam [apropiarse de] emparar-se de, arrambar amb. 22 hincar el diente en fig i fam [criticar] deixar com un drap brut. 23 pelar el diente amer somriure. 24 poner (o ponérsele) a alguien los dientes largos fig i fam fer venir salivera, fer venir aigua a la boca, fer babarotes. 25 reír de dientes afuera fig i fam riure de les dents enfora. 26 tener a uno entre dientes fig, fam i p fr tenir tírria a algú. 27 tener buen diente fig i fam tenir bona dent, tenir les dents llargues. |