101.
juicio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tornar-se boig. 23 quitar el juicio fer perdre el cap (o el seny). 24 sacar de juicio [alguien] fer sortir de polleguera. 25 sacar de juicio [una cosa] treure de polleguera. 26 someter al juicio pericial peritar. 27 volver en su juicio recobrar el seny. [...]
|
102.
corriente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pago de la contribución, està al corrent en el pagament de la contribució. 11 corriente y moliente fam corrent, ordinari, habitual, usual. 12 salirse de lo corriente sortir de la norma (o del normal, o de l'ordinari). f 13 [masa fluida] corrent m. Una corriente de aire, un corrent d'aire. 14 [...]
|
103.
oído
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
a cau d'orella. 11 de oído d'oïda. 12 duro de oído dur d'orella (o d'oïda). 13 entrar por un oído y salir por el otro fig i fam entrar per una orella i sortir per l'altra. 14 hablar al oído parlar a cau d'orella. 15 hacer oídos de mercader fig i fam fer orelles de marxant, fer el sord, fer l'orni [...]
|
104.
soltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
moral, m'ha engegat un sermó sobre la moral. 11 fam sortir amb, dir. Soltar una tontería, dir una bestiesa. 12 fam [un golpe] clavar, donar, etzibar, allargar. Soltar una bofetada, clavar una bufetada. 13 fam [un tiro] amollar, etzibar. 14 fam deixar anar, donar. Soltar cien euros, deixar anar cent [...]
|
105.
nada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
nada de extraordinario, aquesta pel·lícula no té res d'extraordinari. 21 nada de [con sustantivo] gens de. Esto no me hace nada de gracia, això no em fa gens de gràcia. 22 ¡nada de...! res de...! ¡Nada de salir de casa!, res de sortir de casa!23 ¡nada de eso! això sí que no!, ni parlar-ne!24 nada de [...]
|
106.
quitar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, treure's l'abric. 18 fugir intr, sortir intr, apartar-se. ¡Quítate de mi vista!, fuig del meu davant! (o desapareix de la meva vista!)19 quitarse de encima fam treure's del damunt, desfer-se de, desempallegar-se de. 20 ¡quítate de en medio! fam surt del mig!, fuig del davant! [...]
|
107.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente [...]
m 1 dent f. Dientes sanos, dents sanes. Diente de leche, dent de llet. 2 [de una sierra, engranaje] dent f. 3 constr [adaraja] lligada f, queixal. 4 aguzar alguien los dientes fig i fam esmolar algú les dents. 5 alargar a alguien los dientes fig i fam [hacer desear] fer denteta (o dentetes), fer babarotes (o miroies), fer gruar. 6 alargársele a alguien los dientes fig i fam morir-se de desig algú, frisar, fondre's. 7 armado hasta los dientes fig i fam armat fins a les dents. 8 crujirle (o rechinarle) a alguien los dientes carrisquejar (o cruixir) les dents a algú. 9 dar diente con diente (o castañetearle los dientes a alguien) petar les dents a algú. 10 decir algo entre dientes dir entre dents (o amb mitja boca). 11 de dientes afuera [sin sinceridad] de les dents enfora. 12 diente canino (o columelar) dent canina, ullal. 13 diente de ajo gra d'all. 14 diente de león bot [Taraxacum officinale] dent de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente en fig i fam [iniciar una acción] posar fil a l'agulla en, posar mà a l'obra (o mans a l'obra) en. 21 hincar el diente en fig i fam [apropiarse de] emparar-se de, arrambar amb. 22 hincar el diente en fig i fam [criticar] deixar com un drap brut. 23 pelar el diente amer somriure. 24 poner (o ponérsele) a alguien los dientes largos fig i fam fer venir salivera, fer venir aigua a la boca, fer babarotes. 25 reír de dientes afuera fig i fam riure de les dents enfora. 26 tener a uno entre dientes fig, fam i p fr tenir tírria a algú. 27 tener buen diente fig i fam tenir bona dent, tenir les dents llargues. |
108.
marcha
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
en marcha [un motor] engegar. 21 poner en marcha [un asunto] posar en marxa. 22 ponerse en marcha [un motor] engegar-se. 23 ponerse en marcha sortir. Nos pondremos en marcha mañana por la mañana, sortirem demà al matí. 24 ponerse en marcha engegar-se, posar-se en marxa. El asunto se pondrá en marcha [...]
|
109.
pata
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la pata fig ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, ficar el rem. 18 pata de banco fig i fam sortida de peu de banc, ciri trencat. Salir con una pata de banco, tenir una sortida de peu de banc, sortir amb un ciri trencat. 19 pata de cabra [herramienta de zapatero] pota de cabra. 20 pata de [...]
|
110.
cuidado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
maldecaps. 21 ¡pierda usted cuidado! no patiu!, no passeu ànsia!22 poner cuidado en parar (o posar) esment a [verb en inf] (o en [davant art]). 23 poner fuera de cuidado a un enfermo deixar un malalt fora de perill. 24 salir de cuidado [en una enfermedad] sortir de perill, ésser fora de perill. 25 salir de [...]
|