1.
canino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj 1 caní -ina. Raza canina, raça canina. 2 fig [hambre] canina. m 3 [diente del hombre] ullal, dent canina f. 4 [del animal] ullal. [...]
|
2.
colmillo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ullal. 2 [de elefante, jabalí] ullal, clau. 3 [de serpiente] ullal. 4 enseñar los colmillos fig i fam ensenyar les dents. 5 escupir por el colmillo fig i fam gastar fatxenda, fer ufana (o farons). 6 tener el colmillo retorcido fig i fam ésser més viu que la tinya (o que l'arna), ésser un bon [...]
|
3.
navaja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 navalla. 2 [cortaplumas] tallaplomes m, trempaplomes m. 3 zool [Ensis ensis] navalla. 4 [colmillo] ullal m. 5 [de insecto] agulló m, fibló m. 6 navaja barbera (o de afeitar) navalla d'afaitar, raor. [...]
|
4.
remolón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ona adj i m i f 1 [perezoso] sorn -a, ronsejaire, cançoner -a, ronsa, ronso, romancer -a. 2 hacerse el remolón fer el ronsa (o el ronso), fer el romancer, ronsejar. m 3 [del jabalí] clau, ullal. [...]
|
5.
aguada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [en el desierto] oasi m, aiguaneix m, ullal m. 2 mar [provisión de agua] aiguada. Hacer aguada, fer (o prendre) aiguada. 3 min inundació, negament m. 4 [pintura] aiguada. 5 amer [abrevadero] abeurador m. 6 a la aguada [pintura] a l'aiguada. [...]
|
6.
cuchillo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [instrumento cortante] ganivet, coltell. 2 [de guillotina] tallant, ganiveta f. 3 [de la balanza] agulla f. 4 zool [del jabalí] ullal. 5 [de un vestido] gaia f. 6 [punta, extremidad] punta f, punxa f. 7 arquit [de armadura] encavallada f. 8 mar [de vela] ganivet. 9 a cuchillo a degolla, a [...]
|
7.
presa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fr [acequia] séquia, rec m. 8 p fr [tajada pequeña] mos m, bocí m. 9 p fr [colmillo] ullal m. 10 p fr [de ave de rapiña] urpa. 11 de presa [ave] de presa. 12 hacer presa de [con la mano] fer presa de. 13 hacer presa de fig prendre, apoderar-se de, dominar. 14 presa de contención presa de contenció [...]
|
8.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
castañetearle los dientes a alguien) petar les dents a algú. 10 decir algo entre dientes dir entre dents (o amb mitja boca). 11 de dientes afuera [sin sinceridad] de les dents enfora. 12 diente canino (o columelar) dent canina, ullal. 13 diente de ajo gra d'all. 14 diente de león bot [Taraxacum officinale] dent [...]
m 1 dent f. Dientes sanos, dents sanes. Diente de leche, dent de llet. 2 [de una sierra, engranaje] dent f. 3 constr [adaraja] lligada f, queixal. 4 aguzar alguien los dientes fig i fam esmolar algú les dents. 5 alargar a alguien los dientes fig i fam [hacer desear] fer denteta (o dentetes), fer babarotes (o miroies), fer gruar. 6 alargársele a alguien los dientes fig i fam morir-se de desig algú, frisar, fondre's. 7 armado hasta los dientes fig i fam armat fins a les dents. 8 crujirle (o rechinarle) a alguien los dientes carrisquejar (o cruixir) les dents a algú. 9 dar diente con diente (o castañetearle los dientes a alguien) petar les dents a algú. 10 decir algo entre dientes dir entre dents (o amb mitja boca). 11 de dientes afuera [sin sinceridad] de les dents enfora. 12 diente canino (o columelar) dent canina, ullal. 13 diente de ajo gra d'all. 14 diente de león bot [Taraxacum officinale] dent de lleó. 15 diente de lobo tecnol dent de llop. 16 diente molar dent molar, queixal. 17 echar los dientes (o salirle) a uno los dientes [un niño] sortir a algú les dents. 18 enseñar (o mostrar) los dientes ensenyar les dents. 19 hablar entre dientes [mascullar] parlar entre dents. 20 hincar el diente en fig i fam [iniciar una acción] posar fil a l'agulla en, posar mà a l'obra (o mans a l'obra) en. 21 hincar el diente en fig i fam [apropiarse de] emparar-se de, arrambar amb. 22 hincar el diente en fig i fam [criticar] deixar com un drap brut. 23 pelar el diente amer somriure. 24 poner (o ponérsele) a alguien los dientes largos fig i fam fer venir salivera, fer venir aigua a la boca, fer babarotes. 25 reír de dientes afuera fig i fam riure de les dents enfora. 26 tener a uno entre dientes fig, fam i p fr tenir tírria a algú. 27 tener buen diente fig i fam tenir bona dent, tenir les dents llargues. |
9.
ojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ull. Tener ante los ojos, tenir davant dels ulls. Sacar un ojo, treure un ull. 2 [en el caldo] lluna f. 3 [del pan, queso] ull. 4 [de aguja] ull, forat. 5 [de llave] ull. 6 [de cerradura] ull, forat. 7 [de puente] ulleral, ull. 8 [manantial] ull, ullal. 9 [de la cola del pavo] ull. 10 [...]
|