81.
ojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
aguzar los ojos posar (o clavar) els ulls. 20 alegrársele a alguien los ojos no veure-hi de cap ull. 21 a los ojos de [según] als ulls de. 22 alzar los ojos alçar els ulls. 23 andar con ojo (o con cien ojos) fig [con cautela] anar amb peus de plom. 24 a ojo (o a ojo de buen cubero) a bell ull (o a ull, o [...]
|
82.
rollo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
amorosa] embolic, rotllo, aventura f. 7 dar mal rollo fam donar mal de ventre, fer molt poca gràcia. 8 largar el rollo fam clavar una llauna. 9 ¡largue el rollo! fam engega el disc!10 rollo macabeo (o patatero) fam conya, murga, punyeta, porra. 11 tener rollo (o mucho rollo) fig i fam tenir corda (o molta [...]
|
83.
plantar 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [plantar semillas, postes, etc] plantar. 2 fig [una institución, religión] implantar, establir. 3 fig i fam [un golpe, una bofetada] plantar, clavar. 4 fig i fam plantar, posar. Le han plantado en la calle, l'han plantat al carrer. 5 fig i fam [abandonar] plantar, abandonar. Su novia lo ha [...]
|
84.
toro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[reprenderle] cantar les veritats, clavar un juli, moure un vol. 9 estar hecho un toro fig i fam ésser fort com un roure. 10 pillarle (o cogerle) a uno el toro fam tirar-se-li el temps al damunt, acabar-se-li el temps. 11 ser un toro corrido fig i fam ésser un gat vell. 12 toro bravo taurom toro brau. 13 toro [...]
|
85.
meter
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ingressar. 5 fam [comprometer] ficar. Meter en un lío, ficar en un embolic. 6 [aplicar] clavar. No le da miedo meter la tijera, no li fa por de clavar les tisores. 7 [invertir] posar, invertir, esmerçar. 8 [una prenda, una costura] estrènyer. 9 fam endossar, encolomar. El frutero me ha metido unas manzanas [...]
|
86.
vista 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [sentido] vista. 2 [acción de ver] vista. El muro impedía la vista del paisaje, el mur impedia la vista del paisatge. 3 [mirada] vista. Fijar la vista sobre alguien, clavar la vista sobre algú. 4 [paisaje, panorama] vista. 5 art i fotog [representación] vista. 6 art [hueco, orificio] vista. 7 [...]
|
87.
barba 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sense retocar. 14 barbas de chivo barba de boc. 15 con toda la barba fam amb tota la barra. 16 cuando las barbas del vecino veas pelar, echa las tuyas a remojar quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar. 17 echar a las barbas clavar (o tirar, o fer petar) per la cara. 18 en las [...]
|
88.
dar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
importància. 24 [saludos] donar. Dar los buenos días, donar el bon dia. Dar las gracias, donar les gràcies. 25 [asestar] donar, pegar, etzibar, clavar. Le dio una patada, un golpe, li donà una puntada de peu, un cop. 26 [acción brusca] fer. Dar un tirón, fer una estrebada. Dar un salto, fer un salt. 27 [...]
|
89.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] llençar, malgastar. Comprar esto es tirar el dinero, comprar això és llençar els diners. 12 fotog tirar. 13 gràf tirar. Será un éxito: vamos a tirar muchos ejemplares, serà un èxit: tirarem molts exemplars. 14 [dar, pegar] fer, donar, clavar. Tirar un pellizco, fer un pessic. Tirar un mordisco, clavar una [...]
|
90.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[ahuyentar] treure, foragitar. 13 [enviar] enviar. Echar a presidio, enviar a presidi. 14 [decir] dir, fer. Echar un discurso, fer un discurs. 15 clavar. Me ha echado un rapapolvo, m'ha clavat un arrambatge. 16 [el cerrojo] passar. 17 tancar amb. Echar la llave, tancar amb clau. 18 [inclinar, dirigir] tirar [...]
v tr 1 [arrojar] llançar, tirar. Eché una rosa a su balcón, vaig llançar una rosa al seu balcó. 2 [una carta] tirar. 3 [una pelota] tirar, llançar. 4 [verter] abocar. 5 [despedir] treure. La locomotora echa humo, la locomotora treu fum. 6 [olor] fer. Esta planta echa mal olor, aquesta planta fa mala olor. 7 [producir] treure. Los árboles ya han echado hojas, els arbres ja han tret fulla. 8 posar. Echar barriga, posar panxa. 9 gastar. Echar mal genio, gastar mal geni. 10 [expulsar] treure, gitar, expulsar. Lo han echado del hotel, l'han tret de l'hotel. 11 [despedir] acomiadar, despatxar. 12 [ahuyentar] treure, foragitar. 13 [enviar] enviar. Echar a presidio, enviar a presidi. 14 [decir] dir, fer. Echar un discurso, fer un discurs. 15 clavar. Me ha echado un rapapolvo, m'ha clavat un arrambatge. 16 [el cerrojo] passar. 17 tancar amb. Echar la llave, tancar amb clau. 18 [inclinar, dirigir] tirar. Echar la cabeza atrás, tirar el cap enrere. 19 fam [dar, hacer] fer. Esta noche echan una película francesa, aquest vespre fan una pel·lícula francesa. 20 [apostar] apostar. Ha echado veinte euros a la lotería, ha apostat vint euros la loteria. 21 [asignar] posar. Hoy nos han echado muchos deberes en el colegio, avui ens han posat molts deures al col·legi. 22 fam [atribuir] fer. ¿Qué edad le echas a esta chica?, quants anys li fas en aquesta noia? 23 [aplicar] posar, fer. Echar media suela a un zapato, posar mitja sola a una sabata. 24 [un sueño] fer. 25 [un vistazo] donar. 26 [juegos] jugar, fer. Echar una partida de ajedrez, fer una partida d'escacs. v intr 27 [invertir, poner] estar, tardar. Yo echo dos horas en ir de aquí a Zaragoza, jo estic dues hores per a anar d'ací a Saragossa. 28 [dirigirse] tirar. Cuando estés en el molino, echa por la izquierda, quan siguis al molí, tira a l'esquerra. 29 [apostar] jugar. Yo no echo nunca a la lotería, jo no jugo mai a la loteria. 30 echar a posar-se a, arrencar a. Echar a correr, arrencar a córrer. 31 echar abajo [derribar] enderrocar, tirar a terra, fer caure. 32 echar abajo [hacer fracasar] capgirar, desbaratar, tirar per terra. Esto echa abajo mis planes, això desbarata els meus plans. 33 echar abajo [un avión] abatre, fer caure. 34 echar abajo [rechazar] refusar, declinar. 35 echar abajo [un gobierno] fer caure, tombar. 36 echar a perder [estropear] fer malbé, malmetre, esguerrar. 37 echar de beber donar beure. 38 echar de comer donar menjar. 39 echar de menos [una cosa] trobar a faltar. 40 echar de menos [a una persona] trobar a faltar, enyorar. Si se marcha lo echaré de menos, si se'n va el trobaré a faltar. 41 echar de ver [percatarse] parar esment. 42 echarla de fig i fam presumir de. 43 echarlo todo a rodar fig i fam engegar-ho (o enviar-ho) tot a rodar. v pron 44 [abalanzarse] llançar-se, saltar intr. El perro se echó sobre el ladrón, el gos es va llançar sobre el lladre. 45 [doblarse, inclinarse] fer-se. Échate hacia atrás, fes-te enrere. 46 [acostarse, tumbarse] estirar-se, ajeure's. 47 mar [el viento] caure intr, encalmar-se. 48 [con infinitivo] posar-se. Echarse a dormir, posar-se a dormir. 49 esclafir intr, posar-se. Echarse a reír, a llorar, esclafir a riure, a plorar. 50 fam [empezar a tener algo] tenir tr. Ya sé que te has echado novia, ja sé que tens xicota. 51 [dedicarse] posar-se. Se echó a pedir limosna, es va posar a demanar almoina. 52 [aves] covar intr. 53 fig i p fr lliurar-se, donar-se. Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda. 54 echarse a perder fer-se malbé, malmetre's. 55 echarse atrás (o para atrás) fig i fam [desdecirse] fer-se endarrere (o enrere). 56 echarse encima fig i fam [llegar] caure al damunt, ploure. Se nos echan encima muchos gastos, ens cauen al damunt moltes despeses. 57 echarse encima fig i fam [de alguien] clavar un arrambatge. 58 echarse fuera fig i fam defugir. 59 echarse fuera fig i fam desentendre's. 60 echárselas de fig i fam presumir de, vanar-se de, prear-se de. Se las echaba de muy hábil, es preava d'ésser molt hàbil. ![]() |