1.
erigir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [instituir, fundar] erigir. 2 [construir, levantar] erigir. 3 [subir de categoría] erigir. Le erigieron árbitro, el van erigir en àrbitre. v pron 4 [constituirse] erigir-se. Erigirse juez en una cuestión, erigir-se en jutge d'una qüestió. [...]
|
2.
constituir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: huir] v tr 1 [formar] constituir. Constituir una familia, constituir una família. 2 [ser] constituir. Esta acción constituye un crimen, aquesta acció constitueix un crim. 3 [erigir] constituir. Su sobrino ha sido constituido heredero universal, el seu nebot ha estat constituït [...]
|
3.
levantar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] aixecar. 5 [los ojos, la mirada, etc] alçar. 6 [erigir] erigir, alçar. Levantar una estatua a los héroes, erigir una estàtua als herois. 7 [separar, despegar] desenganxar, separar. Levantar los sellos, desenganxar els segells. 8 [quitar] llevar, treure. Levantar un vendaje, llevar un embenat. 9 [...]
|
4.
elevar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [levantar] elevar. 2 [un monumento] elevar, erigir. 3 fig elevar. Elevar un príncipe al trono, elevar un príncep al tron. 4 fig [un escrito] elevar. Elevar una petición al gobierno, elevar una petició al govern. 5 mat elevar. Elevar a una potencia, elevar a una potència. v pron 6 elevar-se [...]
v tr 1 [levantar] elevar. 2 [un monumento] elevar, erigir. 3 fig elevar. Elevar un príncipe al trono, elevar un príncep al tron. 4 fig [un escrito] elevar. Elevar una petición al gobierno, elevar una petició al govern. 5 mat elevar. Elevar a una potencia, elevar a una potència. v pron 6 elevar-se. 7 [estar situado] elevar-se. Al lado del río se eleva una iglesia, al costat del riu s'eleva una església. 8 [subir] elevar-se, apujar-se. 9 [transportar] elevar-se. Se eleva en contemplaciones místicas, s'eleva en contemplacions místiques. 10 [envanecerse] envanir-se, inflar-se, estufar-se. |