1.
hender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: defender] v tr 1 fendre, fendir, esberlar. 2 fig [el aire, el agua] fendre, fendir. [...]
|
2.
acuchillar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [apuñalar] acoltellar. 2 [pasar a cuchillo] coltellejar, apunyalar. 3 [vestidos] acoltellar, trepar. 4 [el aire] fendre, tallar. 5 [la madera] ribotar, ribotejar. 6 [el suelo] polir. [...]
|
3.
rajar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 tallar. Rajar una sandía, tallar una síndria. 2 [hender] esberlar, fendre, esquerdar. 3 fam [acuchillar] foradar, punxar. v intr 4 fam i p fr [jactarse] fanfarronejar, pinxejar. 5 [parlotear] parlotejar, clacar, garlar. v pron 6 esquerdar-se, esberlar-se. 7 [acobardarse] arronsar-se, fer-se [...]
|
4.
azotar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] fendre, tallar. v intr 5 [con las alas] alabatre. 6 [con la cola] fer cuades, fer cops de cua. [...]
|
5.
entallar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [la madera] entallar. 2 [esculpir] entallar. 3 [los árboles] fer una incisió (o ferida), fendre. 4 [vestido] entallar. v intr 5 ajustar. Este abrigo entalla bien, aquest abric ajusta bé. [...]
|
6.
romper
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 rompre, trencar. Romper un plato, trencar un plat. 2 [tela, papel] esquinçar, estripar. 3 [vestido] esbotzar, fer malbé, destrossar. 4 [calzado] foradar. 5 [el agua, el aire] fendre, tallar. 6 fig [interrumpir] rompre, trencar. Romper el silencio, rompre el silenci. 7 fig [un compromiso [...]
|
7.
cortar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 tallar. La sierra corta la madera, la serra talla la fusta. 2 tallar. Cortó un trozo de queso, tallà un tros de formatge. 3 geom tallar. 4 [el agua] tallar, fendre, fendir. 5 [el aire] solcar. 6 [la piel] tallar, clivellar. 7 [recortar] retallar. Cortar una flor en cartulina, retallar una [...]
|
8.
aire
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o aire). 38 herir el aire fendre l'aire. 39 lleno de aire [vanidoso] ple de fums, bufat, inflat. 40 lleno de aire [superficial] buit, lleuger, superficial. 41 llevarle a alguien el aire seguir la veta a algú. 42 mantenerse (o sustentarse) de aire [vivir con poco] viure de l'aire del cel. 43 mudarse [...]
m 1 [fluido] aire. Aire húmedo, seco, saturado, aire humit, sec, saturat. 2 pl aire sing. El avión vuela por los aires, l'avió vola per l'aire. 3 aire, vent. Hace mucho aire, fa molt d'aire. 4 aire, vent. Dar aire con un fuelle, fer aire amb una manxa. 5 [aspecto] aire, semblant, posat. Miraba con aire distraído, mirava amb aire distret. 6 mús aire, moviment. 7 mús [canción] aire. Aires montañeses, aires muntanyencs. 8 fig [garbo] aire. 9 [del caballo] pas. 10 amer ballet, dansa f [folklòrica]. 11 amer zool [Solenodon paradoxus] [mena de] teixó. 12 aire acondicionado aire condicionat. 13 aire colado [viento] celistre, aire acanalat. 14 aire comprimido aire comprimit. 15 aire de suficiencia fig aires de suficiència. 16 al aire enlaire, en l'aire. Disparar al aire, disparar enlaire (o en l'aire). 17 al aire libre a ple aire, a l'aire lliure. Pasamos la noche al aire libre, vam passar la nit a ple aire. 18 azotar el aire fig donar cops a l'aire. 19 cambiar (o mudar) de aires canviar d'aires. 20 cambiar (o mudarse) el aire girar-se la truita, bufar nous vents. 21 cogerlas (o matarlas) en el aire fam [ser muy listo] agafar-ho (o copsar-ho) al vol. 22 con un pie en el aire [un negocio] en suspens, en l'aire. 23 dar aire [abanicar] fer vent (o aire). 24 dar aire fig [dinero] dissipar, menjar-se. 25 darle a alguien el aire de cierta cosa [sospecharla] fer a algú l'efecte (o mala espina). 26 darse aire p fr [apresurarse] donar-se aire, donar-se ànsia (o pressa). 27 darse aires de [presumir] fer gala (o ostentanció, o ufana, o bocades) de. 28 darse un aire a [parecerse] tenir un aire (o un tirat) amb. 29 de buen aire de grat, de bon grat, de bona gana, per grat. 30 dejar en el aire fig deixar en suspens (o sense resoldre, o pendent). 31 de mal aire a desgrat, de mala gana, a contracor. 32 echar al aire [una parte del cuerpo] anar amb [una part del cos] a la fresca. 33 echar (o lanzar, o tirar) al aire tirar enlaire (o en l'aire). 34 en el aire en suspens, sense resoldre. 35 estar en el aire [radio, televisión] estar en antena. 36 exponer al aire exposar a l'aire. 37 hacer aire fer vent (o aire). 38 herir el aire fendre l'aire. 39 lleno de aire [vanidoso] ple de fums, bufat, inflat. 40 lleno de aire [superficial] buit, lleuger, superficial. 41 llevarle a alguien el aire seguir la veta a algú. 42 mantenerse (o sustentarse) de aire [vivir con poco] viure de l'aire del cel. 43 mudarse el aire fig i p fr [cambiar la suerte] girar-se la truita. 44 ¿qué aires le traen por aquí? quin vent us (o et) porta per ací? 45 quedar (o quedarse) en el aire fig [una pregunta] restar en suspens, restar pendent. 46 ser aire fig ésser un buf. 47 tener aires de... tenir aires de... 48 tomar el aire [pasearse] escampar la boira. 49 vivir del aire fig [vivir con poco] viure de l'aire del cel. |