41.
habla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, parla. Mis amigos son de habla inglesa, els meus amics són de llengua anglesa. 6 [discurso] discurs m, parlament m. 7 al habla en contacte. Ponte al habla con mi hermano, posa't en contacte amb el meu germà. 8 al habla [¡al aparato!] digueu!9 dejar sin habla deixar sense paraula, restar (o quedar) sense [...]
|
42.
acuerdo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
acuerdo con [según] d'acord amb, de conformitat amb, segons. 10 de común acuerdo de comú acord. 11 estar de acuerdo en [una cosa] estar d'acord en. 12 estar de acuerdo en [seguido de verbo] estar d'acord a. 13 estar en su acuerdo estar en el seu seny. 14 ponerse de acuerdo posar-se d'acord, restar d'acord [...]
|
43.
fuego
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
discusión] posar (o tirar) llenya al foc, atiar el foc. 12 dar fuego donar foc. 13 echar fuego por los ojos fig treure foc pels queixals. 14 echar leña al fuego fig posar (o tirar) llenya al foc, atiar el foc. 15 entrar en fuego mil entrar en foc. 16 estar entre dos fuegos fig estar (o trobar-se, o restar [...]
|
44.
camisa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
varas ficar-se on no el demanen (o on no li importa), ficar-se en bucs. 15 no llegarle a uno la camisa al cuerpo no tocar-li a algú la roba a l'esquena, cagar-se de por. 16 quedarse sin (o en) camisa fig restar amb la camisa a l'esquena. 17 [militante de un partido] camisa. Un camisa azul, un camisa [...]
|
45.
mantener
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, etc] mantenir-se. Se mantiene firme en su propósito, es manté ferm en el seu propòsit. 11 mantenir-se, conservar-se. Estas costumbres se han mantenido desde tiempos inmemoriales, aquests costums s'han mantingut des de temps immemorials. 12 mantenir-se, restar. Mantenerse ágil, mantenir-se àgil. [...]
|
46.
salir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ara surts amb bestieses. 27 salir disparado fig sortir disparat (o rabent, o com una bala). 28 salir empatados [votación] sortir (o restar) empatats. 29 salir mal parado fig sortir-ne malparat. 30 salir pitando (o de estampía) sortir rabent (o disparat, o com una bala, o com un llamp). 31 salir por [...]
|
47.
bote
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, estar ben llest. 21 tener a alguien metido en el bote fig i fam tenir algú ficat a la butxaca. 22 tener en el bote fig i fam tenir-ho al pot (o al cove). 23 tocarle a alguien amarrar el bote amer fig [ser el último] restar a covar la cendra, quedar-se a apagar el llum. [...]
|
48.
aire
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el aire fig i p fr [cambiar la suerte] girar-se la truita. 44 ¿qué aires le traen por aquí? quin vent us (o et) porta per ací?45 quedar (o quedarse) en el aire fig [una pregunta] restar en suspens, restar pendent. 46 ser aire fig ésser un buf. 47 tener aires de... tenir aires de...48 tomar el aire [...]
m 1 [fluido] aire. Aire húmedo, seco, saturado, aire humit, sec, saturat. 2 pl aire sing. El avión vuela por los aires, l'avió vola per l'aire. 3 aire, vent. Hace mucho aire, fa molt d'aire. 4 aire, vent. Dar aire con un fuelle, fer aire amb una manxa. 5 [aspecto] aire, semblant, posat. Miraba con aire distraído, mirava amb aire distret. 6 mús aire, moviment. 7 mús [canción] aire. Aires montañeses, aires muntanyencs. 8 fig [garbo] aire. 9 [del caballo] pas. 10 amer ballet, dansa f [folklòrica]. 11 amer zool [Solenodon paradoxus] [mena de] teixó. 12 aire acondicionado aire condicionat. 13 aire colado [viento] celistre, aire acanalat. 14 aire comprimido aire comprimit. 15 aire de suficiencia fig aires de suficiència. 16 al aire enlaire, en l'aire. Disparar al aire, disparar enlaire (o en l'aire). 17 al aire libre a ple aire, a l'aire lliure. Pasamos la noche al aire libre, vam passar la nit a ple aire. 18 azotar el aire fig donar cops a l'aire. 19 cambiar (o mudar) de aires canviar d'aires. 20 cambiar (o mudarse) el aire girar-se la truita, bufar nous vents. 21 cogerlas (o matarlas) en el aire fam [ser muy listo] agafar-ho (o copsar-ho) al vol. 22 con un pie en el aire [un negocio] en suspens, en l'aire. 23 dar aire [abanicar] fer vent (o aire). 24 dar aire fig [dinero] dissipar, menjar-se. 25 darle a alguien el aire de cierta cosa [sospecharla] fer a algú l'efecte (o mala espina). 26 darse aire p fr [apresurarse] donar-se aire, donar-se ànsia (o pressa). 27 darse aires de [presumir] fer gala (o ostentanció, o ufana, o bocades) de. 28 darse un aire a [parecerse] tenir un aire (o un tirat) amb. 29 de buen aire de grat, de bon grat, de bona gana, per grat. 30 dejar en el aire fig deixar en suspens (o sense resoldre, o pendent). 31 de mal aire a desgrat, de mala gana, a contracor. 32 echar al aire [una parte del cuerpo] anar amb [una part del cos] a la fresca. 33 echar (o lanzar, o tirar) al aire tirar enlaire (o en l'aire). 34 en el aire en suspens, sense resoldre. 35 estar en el aire [radio, televisión] estar en antena. 36 exponer al aire exposar a l'aire. 37 hacer aire fer vent (o aire). 38 herir el aire fendre l'aire. 39 lleno de aire [vanidoso] ple de fums, bufat, inflat. 40 lleno de aire [superficial] buit, lleuger, superficial. 41 llevarle a alguien el aire seguir la veta a algú. 42 mantenerse (o sustentarse) de aire [vivir con poco] viure de l'aire del cel. 43 mudarse el aire fig i p fr [cambiar la suerte] girar-se la truita. 44 ¿qué aires le traen por aquí? quin vent us (o et) porta per ací? 45 quedar (o quedarse) en el aire fig [una pregunta] restar en suspens, restar pendent. 46 ser aire fig ésser un buf. 47 tener aires de... tenir aires de... 48 tomar el aire [pasearse] escampar la boira. 49 vivir del aire fig [vivir con poco] viure de l'aire del cel. |
49.
calle
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
amargar l'existència. 23 llevarse a uno de calle fig i fam [arrollarle] donar cent (o mil) voltes a algú. 24 no pisar la calle no moure's (o no sortir) mai de casa. 25 quedarse en la calle [arruinarse] restar amb la camisa a l'esquena. 26 rondar (o pasear) la calle fig [cortejar] fer l'aleta. [...]
|
50.
piedra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig fer plorar pedres. 9 de piedra fig de pedra. Quedarse de piedra, restar de pedra. 10 echar la primera piedra tirar la primera pedra. 11 ¡menos da una piedra! fig doncs encara gràcies!12 no dejar (o quedar) piedra por mover fig remoure cel i terra. 13 no dejar piedra sobre piedra no deixar pedra [...]
|