Resultats de la cerca frase exacta: 307
Diccionari castellà-català
|
101.
espolón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de ave] esperó. 2 mar [de barco] esperó. 3 [de montaña] morro, morrot. 4 [malecón] esperó. 5 bot esperó. 6 arquit [contrafuerte] esperó. 7 fam [sabañón] penelló [del taló]. 8 tener más espolones que un gallo caure de vell, estar carregat d'anys. [...]
|
|
102.
madrugar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 matinar, matinejar, amatinar-se pron. 2 a quien madruga Dios le ayuda fig i fam qui matina fa farina, a qui es belluga Déu l'ajuda. 3 no por mucho madrugar amanece más temprano fig i fam per més que corris no aplegaràs més aviat. [...]
f 1 enhorabona. 2 dar la enhorabuena donar l'enhorabona, felicitar. 3 estar de enhorabuena estar ple de joia, estar radiant d'alegria. 4 mi más cordial enhorabuena la meva enhorabona, la meva felicitació, felicitats!, enhorabona!adv 5 p fr [en hora buena] en bona hora. 
|
|
103.
poste
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 pal. Un poste indicador, un pal indicador. 2 esport [de una portería] pal. 3 fig i p fr [castigo] de cara a la paret. 4 más tieso que un poste fam dret com un rave. 5 quedarse parado como un poste quedar (o restar) palplantat. [...]
|
|
104.
feo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 lleig -etja. Un vestido muy feo, un vestit molt lleig. 2 fig lleig -etja. Es una costumbre muy fea, és un costum molt lleig. 3 ser feo como un susto (o más feo que Picio, o más feo que un coco, o de un feo que asusta) ésser lleig com un pecat (o com un os), ésser un motlle de fer carotes [...]
|
|
105.
triste
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 trist -a. Déjala en paz, está triste y deprimida, deixa-la en pau, està trista i deprimida. 2 [sin animación] trist -a. Una calle triste, un carrer trist. 3 trist -a, penós -osa. ¡Qué vejez más triste!, quina vellesa més trista!4 fig trist -a. Supongo que comeremos algo más que este triste [...]
|
|
106.
hasta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Navidad, no vindrem fins per Nadal. 4 fins a. Te darán hasta tres, no más, te'n donaran fins a tres, cap més. 5 [antes de] fins, fins a. No vendrá hasta el día treinta, no vindrà fins al dia trenta. 6 [duración] fins a. Dura hasta el treinta inclusive, dura fins al trenta inclusivament. 7 hasta ahora (o [...]
|
|
107.
consentir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: sentir] v tr 1 [permitir, tolerar] consentir. 2 suportar, aguantar, resistir. El estante no consentirá más peso, el prestatge no suportarà més pes. 3 [mimar] aviciar, amanyagar, malcriar. v intr 4 consentir. Consintió en pagar, consentí a pagar. v pron 5 p fr [un utensilio [...]
|
|
108.
cornada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 banyada, cornada. Le dio una cornada, li clavà una banyada. Murió de una cornada, morí d'una banyada. 2 [esgrima] estocada. 3 más cornadas da el hambre fam més en mata la fam. 4 no morirá de cornada de burro fam no s'hi trencarà cap os. [...]
|
|
109.
difundir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 difondre. ¡Qué olor más agradable ha difundido por toda la casa!, quina olor més agradable que ha difós per tota la casa!2 fig difondre. Difundieron la noticia de que había muerto, difongueren la notícia que havia mort. v pron 3 difondre's. [...]
|
|
110.
ingenio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [talento] enginy, talent, geni. 2 [agudeza] agudesa f, subtilitat f. 3 [habilidad] enginy, traça f, habilitat f, destresa f. Más vale ingenio que fuerza, més val enginy que força. 4 giny, enginy. Un ingenio de guerra, un giny de guerra. 5 amer [de caña de azúcar] ingeni. [...]
|
f
1 enhorabona.
2 dar la enhorabuena donar l'enhorabona, felicitar.
3 estar de enhorabuena estar ple de joia, estar radiant d'alegria.
4 mi más cordial enhorabuena la meva enhorabona, la meva felicitació, felicitats!, enhorabona!adv
5 p fr [en hora buena] en bona hora.