31.
ocaso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de un astro] ocàs. El ocaso del sol, l'ocàs del sol. 2 [occidente] ocàs. 3 fig [decadencia] ocàs. El ocaso de la Edad Media, l'ocàs de l'Edat Mitjana. 4 el ocaso de los dioses el crepuscle dels déus. 5 en el ocaso de la vida fig a la darreria de la vida, cap a la fi dels seus dies. 6 marchar [...]
|
32.
desechable
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [que puede o debe ser desechado] rebutjable, descartable. 2 [jeringuilla, pañal] d'un sol ús. [...]
|
33.
señero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj 1 [solo] solitari -ària, sol -a, aïllat -ada. 2 [sin par] únic -a, sense parió. [...]
|
34.
eclipse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 astr eclipsi. Eclipse lunar, solar, eclipsi de Lluna, de Sol. 2 fam [desaparición transitoria] absència f. [...]
|
35.
monóculo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-la adj 1 amb un (o d'un) sol ull. m 2 [lente] monocle. 3 [vendaje] embenat monocular. [...]
|
36.
exponer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: poner] v tr 1 exposar. Expone sus obras en la sala más importante, exposa les seves obres a la sala més important. 2 [a una acción] exposar. Exponer la ropa al sol, exposar la roba al sol. 3 [arriesgar] exposar. Exponer la salud, exposar la salut. 4 [abandonar a un niño] exposar [...]
[Se conjuga como: poner] v tr 1 exposar. Expone sus obras en la sala más importante, exposa les seves obres a la sala més important. 2 [a una acción] exposar. Exponer la ropa al sol, exposar la roba al sol. 3 [arriesgar] exposar. Exponer la salud, exposar la salut. 4 [abandonar a un niño] exposar. 5 exposar, manifestar. Exponer, alguien, sus ideas, sus opiniones, exposar, algú, les seves idees, les seves opinions. v pron 6 exposar-se. Exponerse a contraer una enfermedad, exposar-se a agafar una malaltia. |
37.
antojarse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 [desear] passar pel cap (o pel magí). Solo hace lo que se le antoja, només fa allò que li passa pel cap. 2 antullar-se, ficar-se-li una cosa al cap. Se le ha antojado aprender árabe, se li ha antullat d'aprendre àrab. 3 fer a algú l'efecte. Se me antoja que saldrá el sol, em fa l'efecte [...]
|
38.
asentada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 p fr asseguda, seguda. 2 de una asentada d'una tirada, d'una sola vegada, d'un sol cop. [...]
|
39.
exaltado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj i m i f exaltat -ada. Estaba tan exaltado que hablaba solo, estava tan exaltat, que parlava tot sol. [...]
|
40.
roque
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [ajedrez] torre f, roc. 2 quedarse roque fig i fam caure atroncat de sec, caure adormit com un sol. [...]
|