91.
conocimiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
avinent. 17 recobrar el conocimiento cobrar el coneixement, tornar en si. 18 sin conocimiento sense sentits. 19 tener conocimiento tenir coneixement. 20 tener conocimiento de cierta cosa tenir esment d'una cosa, tenir fums d'una cosa. 21 venir en conocimiento de venir (o arribar, o pervenir) a coneixença [...]
|
92.
gana
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
comer, mai no té gana. 8 lo que me (o te, etc) da la gana (o lo que me, o te, etc, venga, o viene en gana) el que em (o et, etc) dona la gana. 9 tenerle ganas a uno tenir bola (o tírria, o mania) a algú. 10 venir en gana venir de grat (o de gust), abellir. [...]
|
93.
montar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
compondre-se-les (o fer-s'ho venir) (bé o malament). Los fines de semana se lo monta bien, els caps de setmana se les compon molt bé. [...]
|
94.
cómo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv interr 1 [de qué manera] com. ¿Cómo lo has hecho?, com ho has fet?2 [por qué] com és que, per què. Cómo no viniste ayer?, com és que ahir no vas venir?3 [de qué manera] com. Ya sé cómo ir, ja sé com anar-hi. adv interr i exclam 4 com. ¡Cómo huyó el cobarde!, com fugí el covard!adv interr 5 ¿a [...]
|
95.
excusar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [disculpar] excusar. 2 [impedir] evitar, impedir. Excusar disturbios, evitar disturbis. 3 no caldre (o no caler), no tenir necessitat. Como vas a venir pronto, excuso escribirte, com que vindràs aviat, no cal que t'escrigui. 4 estalviar. Si me echas esta carta al correo, me excusas tener [...]
|
96.
masa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
en la masa de la sangre a la sang. Lo llevaba en la masa de la sangre, ho portava a la sang. 9 en masa en massa. Vinieron todos en masa, van venir tots en massa. 10 masa coral orfeó, societat coral, coral. 11 masa crítica massa crítica. 12 masa encefálica anat massa encefàlica. [...]
|
97.
favor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
favor con alguno (o gozar del favor de alguien) gaudir del favor d'algú. 8 hacer el favor [cortesía] fer el favor. ¿Me puedes hacer el favor de venir un momento?, que em pots fer el favor de venir un moment?9 hacer el favor [irritación] fer el favor. ¿Queréis hacer el favor de callar de una vez?, voleu [...]
|
98.
sueño
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de son, tenir una son que no hi veu. 6 coger (o conciliar) el sueño agafar el son. 7 dar sueño fer venir son. Es una canción que da sueño, és una cançó que fa venir son. 8 descabezar un sueño fer becaines, pesar figues. 9 echar un sueño trencar el son, fer un son, fer (o donar) un sobec, fer una [...]
|
99.
faltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fam [ser infiel] fer el salt. 8 [ser necesario] fer falta, caldre. Me falta un destornillador para acabar el trabajo, em fa falta un tornavís per a acabar el treball. 9 ¡faltaría más! (o ¡no faltaría más!) només caldria!, només faltaria!10 faltar poco para anar (o venir) de poc. Ha faltado poco para [...]
v intr 1 mancar, faltar. Faltan bitlletes de la caja, falten bitllets de la caixa. 2 [carecer] mancar, faltar. Le falta un brazo, li falta un braç. Le falta cabeza, li manca seny. 3 [no asistir] faltar. Faltar a clase, faltar a classe. 4 [quedar] mancar, faltar. Faltan dos minutos para las tres, falten dos minuts per a les tres. 5 [no cumplir] mancar, faltar. Faltar a la fe jurada, a la propia palabra, al deber, mancar a la fe jurada, a la pròpia paraula, al deure. 6 [desmandarse] mancar, faltar. No había faltado nunca a los padres ni a la patria, no havia mancat mai als pares ni a la pàtria. 7 fam [ser infiel] fer el salt. 8 [ser necesario] fer falta, caldre. Me falta un destornillador para acabar el trabajo, em fa falta un tornavís per a acabar el treball. 9 ¡faltaría más! (o ¡no faltaría más!) només caldria!, només faltaria! 10 faltar poco para anar (o venir) de poc. Ha faltado poco para que tuviera un accidente, ha anat de poc que no tingués un accident. 11 faltar por faltar. Faltan por pintar las ventanas, encara falten pintar les finestres. 12 ¡no faltaba más! (o ¡lo que faltaba!, o ¡solo faltaba eso!) només caldria!, només faltava això (o aquesta)!, no en volia saber d'altra! 13 no faltaría más sino que (o solo faltaría que) no caldria sinó (o només caldria) que. No faltaría más sino que ahora no viniese, no caldria sinó que ara ell no vingués. |
100.
entrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[sobrevenir] venir, entrar. Me ha entrado hambre, m'ha entrat gana. Le entraron las ganas de hablar, li van venir les ganes de parlar. 14 entrar. Ya han entrado en la madurez, ja han entrat a la maduresa. 15 entrar. En esta salsa no entra huevo, en aquesta salsa no hi entra ou. 16 entrar. En este traje [...]
|