91.
sentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 [a alguien] asseure. 2 [establecer] establir. Sentar unas premisas, establir unes premisses. 3 sentar por escrito fixar (o establir) per escrit. v intr sentar bien (o mal) 4 [comida] assentar-se (o posar-se) bé (o malament). 5 [a la salud] assentar-se bé (o [...]
|
92.
excepción
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 excepció. 2 a (o hecha, o con) excepción de a excepció de, fora (o llevat) de. 3 de excepción excepcional. Testigo de excepción, testimoni excepcional. 4 la excepción confirma la regla (o no hay regla sin excepción) l'excepció confirma la regla (o no hi ha regla sense excepció). [...]
|
93.
onomástico
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ca adj 1 onomàstic -a. 2 el día onomástico (o la onomástica) el dia onomàstic (o la festa onomàstica, o l'onomàstica). [...]
|
94.
participio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 gram participi. 2 participio activo (o de presente) participi de present. 3 participio pasado (o pasivo, o de pretérito) participi passat. [...]
|
95.
tabarra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f fam 1 tabarra, llauna, lata, murga. 2 dar la tabarra clavar (o donar) la tabarra (o la lata, o la llauna). [...]
|
96.
molde
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 motlle (o motllo). 2 gràf motlle (o motllo). 3 p fr [en costura] agulla de fer mitja f. 4 gastr motlle (o motllo). 5 de molde (o como de molde, o ni de molde, o que ni de molde) fam [adecuadamente] que ni pintat (o com a pintat, o pintat). Este vestido te está de molde, aquest vestit et va que [...]
f [usado también en plural] 1 [deseo] ganes pl. Tengo gana (o ganas) de dormir, de comer, tinc ganes de dormir, de menjar. 2 [hambre, apetito] gana. La enfermedad le ha quitado la gana (o las ganas), la malaltia li ha tret la gana. 3 darle a alguien la gana (o la real gana) fam donar-li la gana. No me da la gana de decírtelo, no em dona la gana de dir-t'ho. 4 de buena gana de bona gana, de (o per, o de bon) grat, de tot cor. 5 de buena o mala gana de (o per) grat o per força, si us plau per força. 6 de mala gana de mala gana, a desgrat. 7 gana (o ganas) de comer gana. No tiene nunca ganas de comer, mai no té gana. 8 lo que me (o te, etc) da la gana (o lo que me, o te, etc, venga, o viene en gana) el que em (o et, etc) dona la gana. 9 tenerle ganas a uno tenir bola (o tírria, o mania) a algú. 10 venir en gana venir de grat (o de gust), abellir. ![]() |
97.
mujer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [persona hembra] dona. 2 [esposa] dona, muller. 3 [la que hace trabajos toscos] dona. La mujer de la limpieza, la dona de fer feines. 4 ¡mujer! dona!5 mujer de gobierno dona de claus (o de govern). 6 mujer de la vida airada (o de mal vivir, o del arte, o de mala nota, o del partido, o pública [...]
|
98.
barómetro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m baròmetre. Barómetro de mercurio (o de cubeta), baròmetre de mercuri (o de cubeta). [...]
|
99.
esquifada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj arquit [bóveda] cilíndrica (o de mig punt, o de canó seguit, o de tartana). [...]
|
100.
parrandear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr fam anar de marxa (o de festa), anar (o sortir) a fer gresca. [...]
|