71.
todo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tot el dia. 17 en todo y por todo en tot i per tot. 18 ir a por todas anar a totes. 19 no tenerlas todas consigo fig i fam [tener miedo] no tenir-les totes, estar més mort que viu. 20 no tenerlas todas consigo fig i fam [desconfiar] no veure-ho gaire clar. 21 por encima de todo abans que (o de) res [...]
|
72.
palabra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
paraula. 26 dos palabras [breves palabras] quatre paraules. 27 dos palabras [escrito breve] quatre ratlles. 28 empeñar su palabra fig engatjar la seva paraula. 29 en cuatro (o dos, o pocas) palabras en quatre paraules, en poques paraules. 30 en una palabra en una paraula. 31 estar colgado de las palabras [...]
|
73.
día
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el dia. 89 entre día [entre comidas] entre àpats. 90 estar al día estar al dia, estar al corrent. 91 estar en días arribar-li els dies del part. 92 este es el día encara és hora. 93 hacer buen día (o un día hermoso, o espléndido) fer bo, fer bon dia (o bon temps). 94 hacerse de día fer-se de dia. 95 [...]
|
74.
querer 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sin querer sense voler. 36 si quieres ser bien servido, sírvete a ti mismo si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. 37 si se quiere si voleu, si hom (o es) vol. v pron 38 estimar-se, amar-se. Se quieren mucho, s'estimen molt. [...]
|
75.
venir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la misma conclusión, hem arribat a la mateixa conclusió. 22 venir a ser ésser aproximadament. 23 venir a tener tenir aproximadament (o si fa no fa). Viene a tener veinte años, té, si fa no fa, vint anys. 24 venir ancha (o grande) una cosa a alguien venir (o anar) ample. 25 venir bien anar (o venir [...]
|
76.
mano 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mà. 67 dar la primera mano fig [empezar] esbossar. 68 dar la última mano fig [acabar] donar l'última (o la darrera) mà. 69 darse buena mano fig [en una cosa] tenir molta mà, tenir-hi la mà trencada. 70 darse la mano fig [ser parecido] poder-se donar la mà. 71 darse las manos fig [amistad [...]
|
77.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
capdavant, al front, davant. 22 alzar cabeza (o la cabeza) [reanimarse] alçar (o aixecar) el cap. 23 andar de cabeza anar de cul (o de bòlit). 24 andar mal de la cabeza estar malament del cap. 25 bajar (o doblar) la cabeza abaixar (o acotar) el cap. 26 cabeza abajo cap per avall. 27 cabeza a pájaros (o [...]
|
78.
ir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mai a l'hora. ¿Cómo va la vendimia?, com va la verema?10 p fr [estar] anar. Ir cansado, anar cansat. 11 [ir vestido] anar. Ir descalzo, arreglado, en pijama, anar descalç, mudat, en pijama. 12 [ser de tal o tal manera] anar. Ahora va de veras, ara va de debò. 13 [haber diferencia] anar [amb en]. De [...]
|
79.
hueso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
14 dar un hueso que roer a uno fig i fam donar a algú un os a rosegar. 15 estar (o quedarse) en los huesos fig i fam no tenir més que ossos (o més que la pell i l'os). 16 hueso coronal anat os frontal. 17 hueso coxal anat [hueso iliaco] os coxal (o ilíac). 18 hueso cuadrado anat os gros del carp (o [...]
|
80.
así
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ésser o estar]. Andaba así como cansado, caminava com si estigués cansat. 13 así... como així... com. Bienes así muebles como inmuebles, béns així mobles com seents. 14 así como así [de cualquier manera] així com així. No se pueden hacer las cosas así como así, no es poden fer les coses així com així [...]
m 1 anat os. Se ha roto un hueso de la mano, s'ha trencat un os de la mà. 2 [peine, botón, etc] os. 3 [de una fruta] pinyol, os. 4 fig i fam os. Las matemáticas son un hueso, les matemàtiques són un os. 5 fig [persona difícil de tratar] home dur (o dona dura) de pelar (o de rosegar). El profesor de latín es un hueso, el professor de llatí és un home dur de pelar. 6 [trabajo difícil] matament. 7 pl [huesos descarnados] ossos. 8 a hueso constr amb pedra seca, amb maó sec. 9 calado (o mojado, o empapado) hasta los huesos xop fins al moll de l'os, calat fins als ossos, fet una sopa. 10 dar con los huesos en tierra caure com un mort (o com un sac). 11 dar con sus huesos fam anar a parar (o a raure). Dio con sus huesos en la cárcel, va anar a parar a la presó. 12 dar en hueso (o en un hueso) ensopegar en un escull (o grop). 13 darle a la sinhueso fig i fam fer petar el queixal (o la claca). 14 dar un hueso que roer a uno fig i fam donar a algú un os a rosegar. 15 estar (o quedarse) en los huesos fig i fam no tenir més que ossos (o més que la pell i l'os). 16 hueso coronal anat os frontal. 17 hueso coxal anat [hueso iliaco] os coxal (o ilíac). 18 hueso cuadrado anat os gros del carp (o quadrat). 19 hueso cuboides anat cuboide. 20 hueso cuneiforme anat os cuneïforme. 21 hueso dulce anat còccix. 22 hueso escafoides anat escafoide. 23 hueso esfenoides anat esfenoide. 24 hueso etmoides anat etmoide. 25 hueso frontal anat os frontal. 26 hueso ganchoso anat os ganxut. 27 hueso grande anat [hueso cuadrado] os gros del carp (o quadrat). 28 hueso hioides anat hioide. 29 hueso iliaco (o innominado) anat os coxal (o ilíac). 30 hueso intermaxilar anat os intermaxil·lar. 31 hueso maxilar anat os maxil·lar. 32 hueso navicular anat [hueso escafoides] escafoide, navicular. 33 hueso occipital anat occipital. 34 hueso orbital anat unguis. 35 hueso palomo anat [coxis] coxal. 36 hueso parietal anat os parietal, parietal. 37 hueso petroso anat [hueso temporal] temporal. 38 hueso piramidal anat os piramidal. 39 hueso pisiforme anat os pisiforme. 40 hueso sacro os sacre (o bertran). 41 hueso semilunar anat semilunar. 42 hueso temporal anat temporal. 43 no dejar a uno hueso sano fig i fam [criticar] deixar algú com un drap brut. 44 no poder uno con sus huesos fig i fam no tenir cap os sencer. 45 romperle a uno los huesos (o un hueso) fam rompre la crisma, desfer (o girar, o rompre) la cara, fer un cap nou, fer una cara nova. 46 ser un hueso duro de roer fig i fam ésser un os dur de rosegar. 47 tener los huesos molidos fig i fam no tenir cap os sencer, tenir els ossos capolats, no poder dir fava. ![]() |