131.
mismo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ma adj 1 mateix -a. Los dos murieron el mismo día, tots dos van morir el mateix dia. Ella misma se ha descubierto, ella mateixa s'ha descobert. Iré hoy mismo, hi aniré avui mateix. 2 [para evitar la repetición de un nombre ya citado] en, el dit, el seu [seguit del nom]. Es un trabajo excepcional [...]
|
132.
razón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, es ven. Adreceu-vos a la porteria. 7 mat raó. 8 a razón de a raó de. Se paga a razón de seis euros por día, es paga a raó de sis euros per dia. 9 asistirle la razón [a alguien] tenir raó, estar carregat de raó. 10 cargarse de razón fig carregar-se de paciència. 11 con razón amb raó. 12 ¡con razón! és [...]
|
133.
no
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [en respuestas] no. No, señora, no senyora. 2 [delante de verbo para negar algo inferido o en caso de prohibición] no... pas. Ayer te vi en el cine. —No, no salí en todo el día, ahir et vaig veure al cinema. —No, que no vaig pas sortir en tot el dia. No lo digas, no ho diguis pas [...]
|
134.
batalla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
batalla fig plantar cara. Estar dispuesto a dar la batalla, estar disposat a plantar cara. 9 dar mucha batalla fig donar maldecaps, donar feina. 10 de batalla de batalla, de cada dia. Traje de batalla, vestit de batalla. 11 en batalla (o en orden de batalla) en ordre de batalla. 12 en desigual batalla fam [...]
|
135.
santo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj 1 sant -a. El Espíritu santo, l'Esperit sant. m i f 2 sant -a. m 3 alzarse (o cargar) con el santo y la limosna fam arrambar amb tot. m i f 4 ¿a santo de qué...? per quins cinc (o set) sous?5 desnudar a un santo para vestir a otro fam despullar un sant per vestir-ne un altre. 6 el día (o [...]
|
136.
huevo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
castaña fig i fam assemblar-se com un ou a una castanya, haver-hi diferència (o ésser) com de la nit al dia, no tenir res a veure. 25 saber un huevo vulg saber-ne un niu. [...]
m 1 [de ave, etc] ou. 2 [de zapatero, para zurcir] ou de fusta. 3 vulg [testículo] ou. 4 a huevo fig i fam [fácil de conseguir] a tocar, a l'abast. 5 andar (o ir) pisando huevos fig i fam anar com qui aixafa ous. 6 buscarle pelos al huevo fig, fam i p fr trobar pèls als ous. 7 costar (o valer) un huevo vulg costar un ull de la cara. 8 huevo al plato gastr ou al plat. 9 huevo batido gastr ou batut. 10 huevo de Colón fig ou de Colom. 11 huevo de Pascua ou de Pasqua. 12 huevo de pulpo zool [liebre de mar] llebre de mar. 13 huevo duro gastr ou dur (o bullit). 14 huevo en cáscara (o encerado) gastr [huevo pasado por agua] ou passat per aigua. 15 huevo en tortilla gastr truita a la francesa. 16 huevo escalfado gastr ou escumat. 17 huevo estrellado (o frito) gastr ou ferrat. 18 huevo huero ou xarbot. 19 huevo pasado por agua gastr ou passat per aigua. 20 huevo revuelto gastr ou remenat (o menat). 21 huevos batidos a punto de nieve gastr ous batuts a punt de neu. 22 no por el huevo sino por el fuero fam és per principi, és una qüestió de principi. 23 parecerse como un huevo a otro huevo fig i fam ésser pastat (o fet i pastat), semblar (o ésser com) dues gotes d'aigua. 24 parecerse como un huevo a una castaña fig i fam assemblar-se com un ou a una castanya, haver-hi diferència (o ésser) com de la nit al dia, no tenir res a veure. 25 saber un huevo vulg saber-ne un niu. |
137.
vuelta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
segona volta de les eleccions. 16 [recodo] tombant m. 17 [vez] volta, vegada. 18 arquit volta. 19 p fr jocs [voltereta] girada. 20 agr llamada. 21 fig volta. Dar vueltas a un asunto, donar voltes a un assumpte. 22 fig [cambio] tomb m, salt m. Esto dará la vuelta cualquier día, això donarà un tomb [...]
|
138.
ese 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, pero es preferible ese, esa] 3 aqueix -a, aquest -a. Prefiero esa, prefereixo aqueixa. Ese lo dijo, aquest ho va dir. 4 ¡choque usted esa! toqueu-la!5 en una de esas fam a qualsevol moment, qualsevol dia. Si sigues haciendo ruido, en una de esas viene la policía, si continues fent soroll, a qualsevol [...]
|
139.
piedra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
primera pedra. 36 señalar con piedra blanca fig [un día, un suceso] gravar amb lletres d'or. 37 tirar la piedra y esconder la mano fig tirar la pedra i amagar la mà. 38 tirar piedras a su tejado fig tirar-se pedres al seu terrat, tirar-se terra als ulls. [...]
|
140.
siempre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir sempre. Está siempre con la sonrisa en los labios, té sempre el somriure als llavis. 5 lo de siempre el mateix de cada dia. 6 lo de siempre [irónicamente] la història (o la cançó) de sempre, la mateixa història (o cançó). 7 para (o por) siempre per sempre més, per sempre. 8 siempre que (o siempre [...]
|