Optimot. Consultes lingüístiques

imponer

[Se conjuga como: poner]
v tr
1 imposar. El obispo impuso las manos sobre el ordenando, el bisbe imposà les mans sobre l'ordenand.
2 [instruir] imposar, instruir. Imponer a alguien en gramática, imposar algú en gramàtica.
3 [dinero] imposar.
4 gràf imposar.
5 fig [el respeto, el temor] imposar.
6 fig [atribuir la responsabilidad] imposar, imputar.
7 fig imposar, conferir. Imponer un cargo, imposar un càrrec.

v intr
8 fig imposar intr [o tr]. Aquellas montañas imponen, aquelles muntanyes imposen (o m'imposen).

v pron
9 imposar-se. Se ha impuesto levantarse cada mañana a las seis, s'ha imposat de llevar-se cada matí a les sis.
10 [ser necesario] imposar-se, ésser obligat. Ante la huelga de transportes públicos, se impone ir a pie, davant la vaga de transports públics, s'imposa d'anar a peu.
11 [hacerse obedecer] imposar-se. Necesitamos a alguien que sepa imponerse, necessitem algú que se sàpiga imposar.
12 [prevalecer] imposar-se. Se impone por su inteligencia, s'imposa per la seva intel·ligència.
13 [informarse, instruirse] instruir-se. Imponerse en gramática, instruir-se en gramàtica.

Abreviacions