51.
andar 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 [recorrer] caminar. Andar a buen paso, caminar a bon pas. 2 [moverse] caminar, moure's pron. El coche no anda, l'auto no es mou. 3 fam [ir] anar, anar-se'n. ¡Anda a paseo!, ves-te'n a passeig!4 [desarrollarse] anar. El negocio anda muy mal, el negoci va molt malament. 5 [...]
|
52.
mano 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [habilidad] bones mans. 46 caer en manos de caure a les mans (o sota la mà, o en mans) de. 47 caerse de las manos fig caure de les mans. 48 cambiar (o mudar) de manos canviar de mans. 49 cargar la mano fig [con un ingrediente] anar-se'n de la mà, escapar-se (o anar-se'n) la mà. 50 cargar la mano [...]
|
53.
salir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] sortir. 9 [ser elegido] sortir. 10 [una mancha] sortir, anar-se'n. 11 esport [corredores] sortir. 12 teatr sortir. 13 fig sortir. Salir de una dificultad, sortir d'una dificultat. 14 sortir. El jarabe ha salido demasiado espeso, el xarop ha sortit massa espès. 15 anar, sortir. ¿Cómo te ha salido el [...]
|
54.
medio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de, mitjançant. 31 quitar de en medio a uno treure algú del mig, desfer-se'n. 32 quitarse de en medio [irse] anar-se'n d'aquí (o d'allí), tocar el dos (o el pirandó), girar cua. 33 quitarse de en medio [apartarse] sortir del mig, fugir d'aquí (o d'allí), fer-se a un costat. f 34 → mediam i f 35 [...]
|
55.
venir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que ni fet d'encàrrec. v pron 33 venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família. 34 [hundirse] venir-se'n. 35 fig anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres [...]
|
56.
vida
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vida! (o ¡vida mía!) reiet meu!42 nunca en la vida mai de la vida. 43 para toda la vida per a tota la vida. 44 pasar a mejor vida anar (o passar) a millor vida, anar-se'n a l'altre món. 45 perder la vida perdre la vida. 46 ¡por mi vida! fig i p fr per l'amor de Déu!, per caritat!47 ¡por vida del [...]
|
57.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[estar muy cansado] treure un pam de llengua. 18 hacerse lenguas fig i fam [alabar] fer bocades. 19 írsele la lengua (o irse de la lengua) fig i fam anar-se'n de la llengua (o de la boca). 20 largo de lengua fig i fam llarg de llengua, llenguallarg, llengut, que té molta llengua (o la llengua llarga). 21 [...]
f 1 anat llengua. 2 [idioma] llengua. La lengua inglesa, la llengua anglesa. 3 [badajo] batall m. 4 [de la balanza] llengüeta, agulla. 5 [de encuadernador] llengüeta. 6 [de tierra, de fuego, etc] llengua. 7 [manera de hablar] llengua, parlar m. Con esa lengua no hay quien le entienda, amb aquesta llengua no hi ha qui l'entengui. 8 andar en lenguas fig i fam anar a llengües de la gent (o de tothom, o de tot el poble, etc). 9 atar la lengua fig i fam [hacer callar] cloure la boca. 10 buscar la lengua fig i fam [provocar] buscar les pessigolles. 11 calentársele a uno la lengua fig i fam parlar pels descosits. 12 calentársele a uno la lengua fig i fam acalorar-se. 13 con la lengua afuera (o fuera) amb un pam de llengua. 14 darle a la lengua xerrar pels descosits, agafar la verba. 15 de lengua en lengua de boca en boca. 16 destrabar la lengua fig i fam deslligar la llengua. 17 echar la lengua fig i fam [estar muy cansado] treure un pam de llengua. 18 hacerse lenguas fig i fam [alabar] fer bocades. 19 írsele la lengua (o irse de la lengua) fig i fam anar-se'n de la llengua (o de la boca). 20 largo de lengua fig i fam llarg de llengua, llenguallarg, llengut, que té molta llengua (o la llengua llarga). 21 lengua afilada fig i fam [mala lengua] mala llengua, llengua d'escorpí (o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada). 22 lengua canina bot [cinoglosa] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 23 lengua cerval (o cervina, o de ciervo) bot [Phyllifis scolopendrium] llengua de cérvol. 24 lengua de buey bot [Anchusa azurea] buglossa, llengua de bou. 25 lengua de escorpión fig i fam mala llengua, llengua d'escorpí (o verinosa, o viperina, etc). 26 lengua de estropajo (o estropajosa) fig i fam mastegaparaules. 27 lengua de oc occità, llengua d'oc. 28 lengua de oil llengua d'oïl. 29 lengua de perro bot [lengua canina] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 30 lengua de serpiente (o de sierpe) fig i fam [lengua de víbora] llengua de serp (o d'escorpí, o verinosa, o viperina, o esmolada). 31 lengua de trapo fig i fam mastegaparaules. 32 lengua de víbora (o viperina) fig i fam llengua d'escorpí (o viperina, o de serp, o verinosa). 33 lengua larga fig i fam llengua llarga, molta llengua. 34 lengua materna llengua materna. 35 lengua muerta, viva llengua morta, viva. 36 ligero de lengua fig i fam [descarado, maldiciente] llarg de llengua, llenguallarg, llengut. 37 ligero de lengua fig i fam [boquirro] bocafluix, fluix de llengua, bocamoll. 38 llevar la lengua fuera fig i fam treure un pam de llengua. 39 mala lengua fig i fam mala llengua. 40 malas lenguas fig i fam [gente maldiciente] males llengües. 41 morderse la lengua fig i fam mossegar-se la llengua (o els llavis). 42 no morderse la lengua fig i fam no tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat (o estar gat), anar calent de cap (o d'orelles). 47 tener mala lengua fig i fam tenir molta llengua, tenir la llengua llarga, ésser llarg de llengua. 48 tener mucha lengua fig i fam [ser muy hablador] haver menjat llengua. 49 tirar de la lengua fig i fam estirar la llengua. 50 tomar lengua (o lenguas) fig i fam hist [informarse] posar-se al corrent. 51 trabársele la lengua fig i fam entortolligar-se-li la llengua. 52 traer en lenguas fig i fam fer anar a llengües de la gent (o de tothom). 53 venírsele a la lengua fig i fam venir-li a la boca. ![]() |
58.
que
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Haz lo que quieras, fes el que vulguis. Lo que todos deseaban era marcharse, allò que tots desitjaven era anar-se'n. 14 lo que com és (o era, etc) de, fins a quin punt és (o era, etc). Es increíble lo tímido que es, és increïble com és de tímid (o és increïble fins a quin punt és tímid). conj 15 que [...]
|
59.
vista 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marejar-se. 41 írsele a alguien la vista tras algo anar-se'n els ulls (darrere una cosa). 42 no perder de vista no perdre de petja. 43 no quitar la vista de encima no treure els ulls (o la vista, o la mirada) de sobre. 44 no volver la vista atrás no mirar enrere, no tornar sobre els seus passos. 45 nublarse [...]
|
60.
llevar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[intención] portar de cap, tenir. Lleva la idea de marcharse, porta de cap la idea d'anar-se'n. 10 portar, dur, menar. Aquella calle lleva a su casa, aquell carrer porta a casa seva. 11 portar, dur. Todas llevaban pendientes, totes portaven arracades. 12 [dinero] portar, dur. No llevo bastante dinero para [...]
|