31.
encarnar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [el Verbo Divino] encarnar-se pron. 2 med [uñas, etc] encarnar. 3 med [cicatrizarse] cicatritzar-se pron, encarnar ant, posar carn nova. 4 [el perro] aferrissar-se pron, acarnissar-se pron. v tr 5 encarnar. Lutero encarna el espíritu de la Reforma, Luter encarna l'esperit de la Reforma. 6 [...]
|
32.
bronce
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bronce fig gravar en l'esperit. 9 ligar bronce fig i fam fer bronze (o bronzo), posar-se morè. 10 ser de bronce [fuerte] ésser de ferro. 11 ser de bronce [insensible] tenir el cor de pedra. [...]
|
33.
pobre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 pobre -a. Una familia pobre, una família pobra. 2 fig pobre -a. Tu pobre madre, la teva pobra mare. 3 fig [escaso] pobre -a, escàs -assa. Un país pobre de agua, un país pobre d'aigua. Un hombre pobre de espíritu, un home pobre d'esperit. 4 fig pobre -a. ¡Pobre animalito!, pobre animalet!m i [...]
|
34.
cerrado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Acento cerrado, accent tancat. 8 fig [intransigente] tancat -ada. Un espíritu cerrado, un esperit tancat. 9 fig [torpe] obtús -usa, curt -a. Cerrado de mollera, curt de gambals. 10 fig [efusivo] càlid -a, efusiu -iva. Una cerrada ovación, una càlida ovació. 11 fig [reservado] tancat -ada. Una persona muy [...]
|
35.
fallar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] fallar. Fallar un tiro, fallar un tret. v intr 5 fallar, fallir. Fallarle a alguien el corazón, el espíritu, fallir a algú el cor, l'esperit. 6 [frustrarse] fallar. 7 [a favor, en contra] dictaminar, pronunciar-se pron. 8 [ceder] fallar. Han fallado los cimientos del edificio, han fallat els fonaments de [...]
|
36.
santo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj 1 sant -a. El Espíritu santo, l'Esperit sant. m i f 2 sant -a. m 3 alzarse (o cargar) con el santo y la limosna fam arrambar amb tot. m i f 4 ¿a santo de qué...? per quins cinc (o set) sous?5 desnudar a un santo para vestir a otro fam despullar un sant per vestir-ne un altre. 6 el día (o [...]
|
37.
malo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
per força. Por las malas no le haréis comer, no el fareu menjar, per força. 19 por las malas o por las buenas p fr tant sí com no, de grat o per força. 20 ser malo de [costoso] fer de mal. Es malo de decir, fa de mal dir. m 21 [diablo] esperit maligne, maligne. 22 [en una narración, película] dolent [...]
adj 1 [que no es bueno] dolent -a, mal -a [abans de substantiu]. Noticia mala (o mala noticia), notícia dolenta (o mala notícia). 2 [inclinado al mal] dolent -a, mal -a [abans del substantiu]. Es un hombre malo, és un home dolent (o és un mal home). 3 [enfermo] malalt -a. Ayer estuve mala, ahir vaig estar malalta. 4 dolent -a, desagradable. ¡Vaya día más malo he tenido!, quin dia més dolent que he tingut! 5 [dificultoso] difícil. Es malo de explicar, és difícil d'explicar. 6 [no hábil, no apto] dolent -a. Esta herramienta es mala para hacer agujeros, aquesta eina és dolenta per a fer forats. 7 [muchacho travieso] dolent -a, entremaliat -ada, indòcil. Pórtate bien y no seas malo, fes bondat i no siguis dolent. 8 a malas a males (o a les males). 9 estar de malas [en el juego] estar de pega, no tenir sort. 10 estar de malas [de malhumor] estar de mala lluna (o de futris). 11 estar de malas con estar de punta amb, estar renyit amb. 12 lo malo es que l'inconvenient és que, llàstima que. 13 malo de de mal. Un trabajo malo de hacer, una feina de mal fer. 14 malo será que... mal serà (o anirà) que..Malo será que hoy no terminemos el trabajo, mal serà que no acabem avui la feina. 15 más vale malo conocido que bueno por conocer val més boig conegut que savi per conèixer. 16 nada malo [irónico] gens malament, malament del tot. No sería nada malo que te pagasen el viaje, no estaria gens malament que et paguessin el viatge. 17 ponerse malo posar-se malalt, emmalaltir-se. 18 por las malas per força. Por las malas no le haréis comer, no el fareu menjar, per força. 19 por las malas o por las buenas p fr tant sí com no, de grat o per força. 20 ser malo de [costoso] fer de mal. Es malo de decir, fa de mal dir. m 21 [diablo] esperit maligne, maligne. 22 [en una narración, película] dolent. En las películas siempre pierde el malo, a les pel·lícules sempre perd el dolent.. interj 23 malament!, malament rai! ![]() |
38.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ànima, tros de pa. 11 alma en pena ànima en pena. 12 alma gemela [afín] ànima germana, esperit afí. 13 alma mía fam [querido] amor meu, estimat meu. 14 alma viviente ni una ànima. 15 arrancar (o destrozar, o partirle) a uno el alma alguna cosa fig arribar al cor d'algú alguna cosa, partir (o trencar) el [...]
|