1.
ambiente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 ambient. El aire ambiente, l'aire ambient. m 2 [medio ambiente] ambient, medi. 3 [aire] ambient. Hay un ambiente muy cargado, hi ha un ambient molt carregat. 4 fig ambient. Un ambiente festivo, un ambient festiu. 5 fig animació f. En esta fiesta no hay ambiente, en aquesta festa no hi ha [...]
|
2.
ámbito
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [recinto] àmbit. 2 fig [ambiente] ambient, medi. 3 fig marc. Moverse en el ámbito de la legalidad, moure's en el marc de la legalitat. [...]
|
3.
atmósfera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 atmosfera. 2 fig atmosfera, ambient m. 3 [unidad de presión] atmosfera. [...]
|
4.
moldear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [vaciar] emmotllar, buidar. 2 [sacar un molde] treure el motlle. 3 [modelar] modelar. 4 [moldurar] motllurar. 5 fig modelar. Este ambiente moldeó su espíritu, aquest ambient modelà el seu esperit. 6 [el pelo] modelar. [...]
|
5.
inspirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [despertar] inspirar. Su generosidad inspira simpatía, la seva generositat inspira simpatia. 2 [aspirar] inspirar. 3 inspirar. Este ambiente me inspira, aquest ambient m'inspira. 4 [sugerir] inspirar. Yo le inspiré la idea de hacerlo, li vaig inspirar la idea de fer-ho. v pron 5 inspirar-se. [...]
|
6.
enrarecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 fís [un gas] enrarir, rarificar, rarefer. 2 [el aire] enrarir. v intr 3 p fr [escasear] escassejar, rarejar. v pron fís 4 enrarir-se, rarificar-se, rarefer-se. 5 fig enrarir-se. El ambiente en el trabajo se ha enrarecido, l'ambient a la feina s'ha enrarit. [...]
|
7.
tirante
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [tenso] tibant, tens -a, tes -a. 2 fig tibant. Relaciones tirantes, relacions tibants. 3 fig [tenso] tens -a. Ambiente tirante, ambient tens. m 4 [de caballería] tirant. 5 [de una prenda de vestir] tirant. 6 [de botas] tirant. 7 arquit tirant. 8 tecnol [riostra] tirant. 9 pl [del pantalón [...]
|
8.
esfera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 esfera. 2 [de un reloj] esfera. 3 [ámbito] esfera, àmbit m. Esfera de influencia, esfera d'influència. 4 [rango, posición social] esfera, cercle m, ambient m. Se quiere casar con una chica que no es de su esfera, es vol casar amb una noia que no és de la seva esfera. 5 esfera armilar esfera [...]
|
9.
criar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Criarse en un ambiente sano, criar-se en un ambient sa. 13 [las plantas] créixer intr, pujar intr. 14 [el vino] envellir intr, madurar intr. [...]
|
10.
medio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
carretera, al mig de la carretera. 20 en medio de todo [atenuativo] al capdavall, ben mirat. 21 estar corto de medios anar curt de diners (o de pistrincs). 22 justo en medio al bell mig. 23 medio ambiente medi, medi ambient. 24 medios de comunicación mitjans de comunicació. 25 no ahorrar medios no estalviar [...]
adj 1 [mitad] mig -itja. Medio metro, mig metre. Una hora y media, una hora i mitja. 2 [intermedio] mitjà -ana. El curso medio de un río, el curs mitjà d'un riu. El lector medio, el lector mitjà. 3 [incompleto] mig -itja. Medio luto, mig dol. A media luz, a mitja llum. 4 fig [una gran parte] mig -itja. Media ciudad quedó a oscuras, mitja ciutat quedà a les fosques. 5 fig [seguido de nombre propio] mig inv. Asistió media Barcelona, hi va assistir mig Barcelona. m 6 [centro] mig. En el medio de la plaza, al mig de la plaça. 7 [procedimiento] mitjà. ¿Qué medios ha empleado para conseguirlo?, quins mitjans ha emprat per a aconseguir-ho? 8 mat [mitad] mig. Un medio, un mig. 9 [ambiente, círculo] medi. Estudiar un personaje histórico en su medio, estudiar un personatge històric en el seu medi. Se encuentra en su medio, es troba en el seu medi. Su medio natural, el seu medi natural. 10 biol medi. Medio de cultivo, medi de cultiu. 11 [medida] mesura f. 12 taurom centre de l'arena. 13 pl [fortuna] mitjans, béns, recursos, possibles. 14 pl mitjans. Medios audiovisuales, de premsa, mitjans audiovisuals, de premsa. 15 de medio a medio de mig a mig. Me equivoqué de medio a medio, em vaig equivocar de mig a mig. 16 de por medio pel mig, per entremig. Hay muchas dificultades de por medio, hi ha moltes dificultats pel mig. 17 en medio al mig. Siempre se pone en medio, sempre es posa al mig. 18 en medio de enmig de, en mig de. 19 en medio de [en mitad de] al mig de, al bell mig de. En medio de la carretera, al mig de la carretera. 20 en medio de todo [atenuativo] al capdavall, ben mirat. 21 estar corto de medios anar curt de diners (o de pistrincs). 22 justo en medio al bell mig. 23 medio ambiente medi, medi ambient. 24 medios de comunicación mitjans de comunicació. 25 no ahorrar medios no estalviar (o plànyer) cap esforç, no perdonar ni pegues ni fatigues. 26 no hay medio no hi ha forma (o manera). 27 poner los medios necesarios posar els mitjans que calgui. 28 por en medio [molestando] pel mig, pel bell mig. 29 por medio de [por el centro de] pel mig de. 30 por medio de [gracias a] per mitjà de, mitjançant. 31 quitar de en medio a uno treure algú del mig, desfer-se'n. 32 quitarse de en medio [irse] anar-se'n d'aquí (o d'allí), tocar el dos (o el pirandó), girar cua. 33 quitarse de en medio [apartarse] sortir del mig, fugir d'aquí (o d'allí), fer-se a un costat. f 34 → mediam i f 35 [médium] mèdium, medi. 36 [f medio] esport [jugador] mig. adv 37 mig. La puerta está medio abierta, la porta és mig oberta. Se ha medio dormido, s'ha mig adormit. 38 a medias a mitges, parcialment. Solo lo sabía a medias, només ho sabia a mitges. 39 a medio [con verbo en infinitivo] a mig. Libro a medio leer, llibre a mig llegir. |