adj 1 [participio pasado de merecer] merescut -uda. 2lo merecido el càstig merescut. 3lo tiene bien merecido s'ho ha ben guanyat (o merescut).
m 4 [castigo] càstig merescut. Ha recibido su merecido, ha rebut el càstig merescut. 5a cada uno según su merecido a cadascú segons les seves obres. 6dar su merecido castigar com es mereix. Le dio su merecido, el castigà com es mereixia. 7llevar (o tener) su merecido tenir el que es mereix.