81.
ablandar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 estovar, ablanir, reblanir, amollir. 2 [golpear a alguien] estovar. 3 fig [calmar] calmar, apaivagar, tranquil·litzar. Ablanda a tu jefe, tranquil·litza el teu cap. v intr 4 [el viento, la tempestad] espassar, amainar, calmar-se pron. 5 [el frío] assuaujar-se pron, disminuir. v pron 6 [...]
|
82.
apresurar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [acelerar] apressar, cuitar. Apresurar el paso, apressar el pas. 2 [apremiar] apressar, donar pressa. 3 [anticipar] precipitar. Apresuré el viaje en vista de tu carta, vaig precipitar el viatge en vista de la teva carta. v pron 4 apressar-se, afanyar-se. Se apresuró a cederme el asiento, s [...]
|
83.
allá
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
aquells temps, aquells dies. 7 allá en mis tiempos en el (o al) meu temps, en (o a) la meva època. 8 allá se las componga ja s'ho farà, per ell serà, que s'aclareixi. 9 allá se va és si fa no fa el mateix. 10 allá tú tu mateix. 11 allá tú (o usted) si ets (o sou) ben lliure de. 12 ¡allá va! [al lanzar [...]
|
84.
creer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
según creo yo tal com em penso, a mi m'ho sembla. 11 ¿tú crees? vols dir?12 ¡ya lo creo! fam ja ho crec que sí!, naturalment!v intr 13 [tener como bueno] creure. Creer en la amistad, creure en l'amistat. v pron 14 creure's. 15 creérselas creure's qui sap què. 16 ¡es para no creérselo! n'hi ha per a no [...]
|
85.
persona
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
persona [sin intervención] de tu a tu. 9 en persona en persona. Iré en persona, hi aniré en persona. 10 persona de calidad (o de categoría) persona de categoria. 11 persona de cuidado [granuja] persona capaç de fer-ne de totes. 12 persona de leyes home de lleis. 13 persona de recursos persona de recursos [...]
|
86.
modo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [manera] mode, manera f. 2 gram mode. 3 dr mode. 4 mús mode. 5 pl [modales] maneres f, educació f sing, principis. 6 al modo de a la manera de. Trabajan al modo de sus antepasados, treballen a la manera de llurs avantpassats. 7 a mi (o tu, etc) modo a la meva (o teva, etc) manera. 8 a modo de [...]
m 1 [manera] mode, manera f. 2 gram mode. 3 dr mode. 4 mús mode. 5 pl [modales] maneres f, educació f sing, principis. 6 al modo de a la manera de. Trabajan al modo de sus antepasados, treballen a la manera de llurs avantpassats. 7 a mi (o tu, etc) modo a la meva (o teva, etc) manera. 8 a modo de a manera de, a tall de. Llevaba una argolla a modo de pulsera, portava una argolla a manera de braçalet. 9 de cualquier modo [de cualquier manera] de tota manera (o de totes maneres), de totes passades, en tot cas. 10 de cualquier modo [descuidadamente] de qualsevol manera. 11 de cualquier modo [sea como sea] sigui com vulgui, sigui com sigui, costi el que costi. 12 de igual (o del mismo) modo de la mateixa manera. Se portarán contigo del mismo modo que tú te portes con ellos, es portaran amb tu de la mateixa manera que tu et portis amb ells. 13 de modo que de manera que. Ya lo sabemos todo, de modo que no hace falta que disimule, ja ho sabem tot, de manera que no cal que dissimuli. 14 de ningún modo de cap manera. 15 de otro modo d'altra manera, altrament, si no fos així. Me han invitado: de otro modo no iría, m'han convidat: d'altra manera no hi aniria pas. 16 de tal modo que de manera que. Se disfrazó de tal modo que nadie lo pudiese reconocer, es disfressà de manera que ningú no pogués reconèixer-lo. 17 de todos modos de tota manera, de totes maneres (o passades), sigui com vulgui, sigui com sigui, costi el que costi, tanmateix. 18 de un modo u otro d'una manera o d'una altra. 19 en cierto modo en certa manera. En cierto modo tiene razón, en certa manera té raó. 20 modo adverbial gram locució adverbial. 21 modo de adquirir dr mode d'adquisició. 22 modo de empleo instruccions per al maneig (o per a l'ús), manera d'usar-ho. 23 modo de pensar manera de pensar. 24 modo de ser manera d'ésser, caràcter. 25 modo de ver manera de veure, punt de vista. 26 modo de vida manera de viure. 27 no hay modo de no hi ha manera de. 28 sobre modo [sobre manera] sobre manera (o en gran manera). 29 ¡vaya modos! quines maneres! 30 ¡y de qué modo! i de quina manera! |
87.
merecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: envejecer] 1 merèixer, merèixer-se pron. Por su gran generosidad, merece la admiración de todos, per la seva gran generositat, mereix (o es mereix) l'admiració de tothom. 2 [con infinitivo] merèixer (o merèixer-se) de. Tu problema merece ser estudiado, el teu problema mereix [...]
|
88.
bola
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desplegades. 10 a mi (o tu, o su, etc) bola fam a la meva (o teva, o seva, etc). 11 bola del mundo bola del món. 12 bola de nieve bot [Viburnum opulus] boles de neu. 13 bola de nieve fig bot [rumor que crece] bola de neu. 14 ¡dale bola! tornem-hi!15 dar bola [al calzado] enllustrar, embetumar. 16 dar bola [...]
|
89.
contra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la otra, una porta está davant de l'altra. 5 en contra en contra. Si tú vas a favor, yo iré en contra, si tu hi vas a favor, jo hi aniré en contra. 6 en contra de en contra de. 7 en contra mía, tuya, suya en contra meu, teu, seu. 8 estar (o ir) contra (o en contra de) anar contra, estar en contra de [...]
|
90.
grado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mal grat, a desgrat. 13 de segundo grado mat [ecuación] de segon grau. 14 en mayor o menor grado poc o molt, poc més, poc menys. 15 en sumo (o último, o alto) grado (o en grado superlativo) en últim (o en alt) grau (o en grau superlatiu). 16 mal de mi (de tu, de su) grado a desgrat meu (teu, seu). [...]
|