91.
tragar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
's pron. Traga todo lo que le dicen, es beu tot el que li diuen. 5 hacer tragar fig i fam [colar] fer empassar. 6 no tragar (o no poder tragar) a uno fig i fam [detestar] no poder pair (o tragar) algú, no poder veure (o suportar, o sofrir) algú. v pron 7 empassar-se. Se tragó una espina de pescado [...]
|
92.
no
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [en respuestas] no. No, señora, no senyora. 2 [delante de verbo para negar algo inferido o en caso de prohibición] no... pas. Ayer te vi en el cine. —No, no salí en todo el día, ahir et vaig veure al cinema. —No, que no vaig pas sortir en tot el dia. No lo digas, no ho diguis pas [...]
|
93.
tierra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tomar tierra fig [avión] prendre terra, aterrar. 35 ¡trágame, tierra! fig voldria fondre'm. 36 tragársele a uno la tierra fig fer-se fonedís. 37 venir (o venirse) a tierra una cosa caure per terra, venir-se'n. 38 ver tierras rodar (o córrer, o veure) món. [...]
|
94.
apostar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
del cine, enguany el jurat del festival ha apostat per una jove promesa del cine. v pron 6 jugar-se. Apostarse todo el dinero, jugar-se tots els diners. 7 [en un lugar] apostar-se. 8 apostárselas con veure's amb cor de competir amb. Me las apuesto con cualquiera de vosotros, em veig amb cor de [...]
|
95.
burro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
muerto el burro, la cebada al rabo fam quan fou mort el combregaren. 15 no ver tres en un burro fig [ser miope] no veure un bou a tres passes. 16 puesto (o una vez puesto) en el burro, buen palo som al ball i hem de ballar. 17 trabajar como un burro treballar com un negre, ésser un escarràs de feina. [...]
|
96.
pena
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
muchas penas para llegar a tiempo, passar molts fatics per arribar a temps. 11 a duras penas amb prou feines, amb penes i treballs. 12 a penas a penes. 13 bajo (o so) pena de sota pena de. 14 con pena amb pena. 15 causar (o dar) pena fer pena (o llàstima). 16 da pena verlo fa pena de veure'l. 17 ¡es una [...]
|
97.
dejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 27 dejarse llevar por deixar-se dur (o portar) per. Dejarse llevar por los celos, deixar-se dur per la gelosia. 28 dejarse rogar fer-se pregar. 29 dejarse ver fam deixar-se veure. Por fin se dejó ver, a la fi es deixà veure. [...]
|
98.
gusto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
no hi ha gust sense disgust, qui vol un gust ha de tenir un disgust, darrere un gust ve un disgust. 24 que da gusto d'allò més bé, que és una meravella, que fa goig de veure, que enamora, a meravella. Baila que da gusto, balla d'allò més bé. 25 que da gusto que és una meravella, d'allò més. Este [...]
|
99.
manera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pulsera, portava una argolla a manera de braçalet. 9 a su manera a la seva manera, d'una manera molt seva. Lo ha explicado a su manera, ho ha explicat a la seva manera. 10 a su manera de ver segons la seva manera de veure, segons la seva opinió. 11 cada cual a su manera cadascú a la seva manera. 12 de [...]
|
100.
modo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'ésser, caràcter. 25 modo de ver manera de veure, punt de vista. 26 modo de vida manera de viure. 27 no hay modo de no hi ha manera de. 28 sobre modo [sobre manera] sobre manera (o en gran manera). 29 ¡vaya modos! quines maneres!30 ¡y de qué modo! i de quina manera! [...]
m 1 [manera] mode, manera f. 2 gram mode. 3 dr mode. 4 mús mode. 5 pl [modales] maneres f, educació f sing, principis. 6 al modo de a la manera de. Trabajan al modo de sus antepasados, treballen a la manera de llurs avantpassats. 7 a mi (o tu, etc) modo a la meva (o teva, etc) manera. 8 a modo de a manera de, a tall de. Llevaba una argolla a modo de pulsera, portava una argolla a manera de braçalet. 9 de cualquier modo [de cualquier manera] de tota manera (o de totes maneres), de totes passades, en tot cas. 10 de cualquier modo [descuidadamente] de qualsevol manera. 11 de cualquier modo [sea como sea] sigui com vulgui, sigui com sigui, costi el que costi. 12 de igual (o del mismo) modo de la mateixa manera. Se portarán contigo del mismo modo que tú te portes con ellos, es portaran amb tu de la mateixa manera que tu et portis amb ells. 13 de modo que de manera que. Ya lo sabemos todo, de modo que no hace falta que disimule, ja ho sabem tot, de manera que no cal que dissimuli. 14 de ningún modo de cap manera. 15 de otro modo d'altra manera, altrament, si no fos així. Me han invitado: de otro modo no iría, m'han convidat: d'altra manera no hi aniria pas. 16 de tal modo que de manera que. Se disfrazó de tal modo que nadie lo pudiese reconocer, es disfressà de manera que ningú no pogués reconèixer-lo. 17 de todos modos de tota manera, de totes maneres (o passades), sigui com vulgui, sigui com sigui, costi el que costi, tanmateix. 18 de un modo u otro d'una manera o d'una altra. 19 en cierto modo en certa manera. En cierto modo tiene razón, en certa manera té raó. 20 modo adverbial gram locució adverbial. 21 modo de adquirir dr mode d'adquisició. 22 modo de empleo instruccions per al maneig (o per a l'ús), manera d'usar-ho. 23 modo de pensar manera de pensar. 24 modo de ser manera d'ésser, caràcter. 25 modo de ver manera de veure, punt de vista. 26 modo de vida manera de viure. 27 no hay modo de no hi ha manera de. 28 sobre modo [sobre manera] sobre manera (o en gran manera). 29 ¡vaya modos! quines maneres! 30 ¡y de qué modo! i de quina manera! |