Resultats de la cerca bàsica: 1.994
Diccionari castellà-català
|
61.
transcurrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [el tiempo] transcórrer. Todo transcurrió en muy poco tiempo, tot transcorregué en molt poc temps. [...]
|
|
62.
día
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 dia. Todo el día y toda la noche, tot el dia i tota la nit. El día que sea rico, el dia que sigui ric. 2 [tiempo] dia, diada f, temps. Un día nublado, un dia ennuvolat. Ha hecho un día caluroso, ha fet una diada calorosa. 3 [fecha] dia. El día 16 de diciembre, el dia 16 de desembre. 4 p fr [...]
|
|
63.
más
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temps tindràs. 17 cuantos más quants més. 18 de lo más d'allò més. Es de lo más divertido, és d'allò més divertit. 19 de más de massa, de més, sobrer. Vámonos, que aquí estamos de más, anem-nos-en que aquí hi som de massa. 20 el más allá el més-enllà, l'altre món. 21 el que más y el que menos qui més [...]
|
|
64.
venidero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj 1 venidor -a, esdevenidor -a. Los tiempos venideros, els temps venidors. m pl 2 p fr descendents, successors. [...]
|
|
65.
sazón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [madurez] saó. 2 agr [de la tierra] saó. 3 [sabor] gust m, sabor m. 4 [aderezo] assaonament m. 5 fig [oportunidad] saó, avinentesa, ocasió. 6 a la sazón [entonces] aleshores, llavors, en aquell temps, en aquells moments. 7 a la sazón [en aquella ocasión] en aquella saó. 8 en sazón [fruta] en [...]
f 1 entom mosca. 2 [barba] mosca. 3 fig i fam [dinero] mosca. 4 fig i p fr [persona molesta] borinot m. 5 fig i p fr [desazón] desfici m, neguit m. 6 pl p fr [chispas] espurnes, guspires. 7 aflojar (o soltar) la mosca fig i fam [pagar] afluixar la mosca. 8 caer como moscas fig i fam caure com mosques. Los soldados caían como moscas, els soldats queien com mosques. 9 cazar moscas fig i fam perdre el temps. 10 estar mosca fig i fam estar escamnat. 11 mosca de España entom [cantárida] mosca d'Espanya. 12 mosca de la carne entom [Sarcophaga carnaria] mosca de la carn. 13 mosca muerta fig mosca balba, gata maula (o moixa). 14 moscas volantes med mosques volants. 15 mosca tse-tse entom [Glossina sp] mosca tse-tse, mosca de la son. 16 no matar ni una mosca fig i fam no fer mal a una mosca, no ésser capaç (o ésser incapaç) de fer mal a una mosca. 17 no oírse ni una mosca fig i fam no sentir-se ni un piu (o ni una mosca). 18 papar moscas fig, fam i p fr badar, comptar les bigues, estar amb un pam de boca. 19 por si las moscas fig i fam per si de cas, si de cas, si per cas. 20 ¿qué mosca le picó? fig i fam quina mosca l'ha picat? 21 tener la mosca (o estar con la mosca) detrás de la oreja fig i fam mig témer-se (o esperar-se, o pensar-se) una cosa, ensumar (o flairar) una cosa. 
|
|
66.
hacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
impers 22 [tiempo] fer. Hace buen tiempo, una tormenta, fa bon temps, una tempesta. 23 [tiempo transcurrido] fer. Ya hace un año, fa un any. 24 a medio hacer a mig fer. 25 está hecho [algo o alguna cosa] és cosa feta, és peix al cove. 26 haberla hecho buena haver-la feta bona. ¡La he hecho buena!, me he [...]
|
|
67.
costera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [lado] costera. 2 [cuesta] costa, pendent m. 3 [costa] costa, costera, litoral. 4 mar temps (o període) de pesca. [...]
|
|
68.
estadía
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [estancia] estada, sojorn m. 2 [ante el pintor] temps de la posa m. 3 [topografía] estàdia. 4 mar estaria. [...]
|
|
69.
salario
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 salari, sou. 2 salario a destajo salari a preu fet. 3 salario por unidad de tiempo salari per temps. [...]
|
|
70.
breve
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [corto] breu, curt -a. 2 p fr petit -a. De pies breves, de peus petits. 3 gram breu. 4 en breve [pronto] en breu, d'aquí a poc temps, abans de gaire. 5 en breve [en pocas palabras] breument. m 6 [breve pontificio] breu. f 7 breve pontificio breu pontifici. 8 mús [nota] breu. 9 [sílaba] breu. [...]
|
f
1 entom mosca.
2 [barba] mosca.
3 fig i fam [dinero] mosca.
4 fig i p fr [persona molesta] borinot m.
5 fig i p fr [desazón] desfici m, neguit m.
6 pl p fr [chispas] espurnes, guspires.
7 aflojar (o soltar) la mosca fig i fam [pagar] afluixar la mosca.
8 caer como moscas fig i fam caure com mosques. Los soldados caían como moscas, els soldats queien com mosques.
9 cazar moscas fig i fam perdre el temps.
10 estar mosca fig i fam estar escamnat.
11 mosca de España entom [cantárida] mosca d'Espanya.
12 mosca de la carne entom [Sarcophaga carnaria] mosca de la carn.
13 mosca muerta fig mosca balba, gata maula (o moixa).
14 moscas volantes med mosques volants.
15 mosca tse-tse entom [Glossina sp] mosca tse-tse, mosca de la son.
16 no matar ni una mosca fig i fam no fer mal a una mosca, no ésser capaç (o ésser incapaç) de fer mal a una mosca.
17 no oírse ni una mosca fig i fam no sentir-se ni un piu (o ni una mosca).
18 papar moscas fig, fam i p fr badar, comptar les bigues, estar amb un pam de boca.
19 por si las moscas fig i fam per si de cas, si de cas, si per cas.
20 ¿qué mosca le picó? fig i fam quina mosca l'ha picat?
21 tener la mosca (o estar con la mosca) detrás de la oreja fig i fam mig témer-se (o esperar-se, o pensar-se) una cosa, ensumar (o flairar) una cosa.