61.
cargo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
càrrecs a la direcció. 6 fig [cuidado] càrrec. Estar una cosa a cargo de alguien, ésser una cosa a càrrec d'algú. 7 dr càrrec. ¿De qué cargos se me acusa?, de quins càrrecs se m'acusa?8 econ càrrec. 9 a cargo de [a ser abonado por] a càrrec de. 10 a cargo de [bajo la responsabilidad de] a cura (o a càrrec [...]
|
62.
manga
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
esas son otras mangas fig i fam això són figues d'un altre paner. 21 estar en mangas de camisa anar en mànigues (o en cos) de camisa. 22 hacer mangas y capirotes fig i fam tirar al (o pel) dret. 23 ir manga por hombro fig i fam anar de cap per avall (o de gairell). 24 manga de agua [turbión [...]
|
63.
camino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, fent camí cap a. Iba camino de Francia, anava cap a França. 26 ir cada cual (o cada uno) por su camino anar (o tirar) cadascú pel seu camí. 27 ir fuera de camino anar fora de camí. 28 ir (o ser) una cosa fuera de camino estar una cosa fora de lloc. 29 llevar (o ir por) buen (o mal) camino fig anar pel [...]
|
64.
llevar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
llevó una hora, fer allò li ocupà una hora (o va estar una hora a fer allò). 17 ésser. Llevo aquí desde las once, soc aquí des de les onze. 18 [contener] portar, dur, contenir. Esta sopa lleva mucho alimento, aquesta sopa porta molt d'aliment. 19 [cobrar] cobrar, fer pagar. ¿Te han llevado mucho por ese [...]
|
65.
cola
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 21 cola de milano (o de pato) constr cua d'oronella (o d'oreneta). 22 cola de oro cola de daurar. 23 cola de pescado cola de peix, ictiocol·la. 24 cola de zorra bot [Alopecurus mysuroides] cua de guineu. 25 estar en la cola [ser el último] anar a la cua. 26 hacer cola fer cua. 27 no pegar ni con cola [...]
|
66.
ajeno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
especialitat. 7 contrari -ària. Jugar un partido en campo ajeno, jugar un partit en camp contrari. 8 estar ajeno de una cosa ésser ignorant d'una cosa, desconèixer una cosa. 9 lo ajeno (o el bien ajeno) els béns d'altri. 10 ser ajeno a [extraño] ésser aliè a, ésser estrany a. 11 vivir a costa ajena viure a l [...]
|
67.
cantado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de cantar] 2 estar algo cantado fam [ser previsible] estar cantat. [...]
|
68.
nada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
! pas poc! ¡Pues no presume ni nada!, no presumeix pas poc!35 no es por nada, pero... no ho prenguis malament, però..., no t'hi enfadis, però...36 no estar para nada no ser bo per a res. Con este dolor de cabeza no estoy para nada, amb aquest mal de cap no soc bo per a res. 37 no hace (o hacía, etc [...]
f 1 [el no ser] no-res m. Crear de la nada, crear del no-res. pron 2 [precediendo al verbo] res no. Nada me importa, res no m'importa. 3 [detrás del verbo] res. Esto no me dice nada, això no em diu res. 4 [con adjetivo] res de. No ha dicho nada nuevo, no ha dit res de nou. adv 5 gens. No es nada inteligente, no és gens intel·ligent. No se lo pensó nada, no s'ho va pensar gens. 6 ¡ahí es nada! déu-n'hi-do!, déu-n'hi-doret! ¡Ahí es nada!, ha ganado el primer premio, déu-n'hi-do!, ha guanyat el primer premi. 7 antes de nada abans que (o de) res. Antes de nada voy a ducharme, abans de res em dutxaré. 8 casi nada gairebé. Esta flor no huele casi nada, aquesta flor gairebé no fa olor. 9 ¡casi nada! déu-n'hi-do!, déu-n'hi-doret! 10 como si nada com si res. A pesar del susto se quedó como si nada, malgrat l'ensurt es quedà com si res. 11 con nada amb molt (o ben) poca cosa. La cuerda está gastada, con nada se romperá, la corda està gastada, amb molt poca cosa es trencarà. 12 dejar sin nada deixar sense res. El terremoto los dejó sin nada, el terratrèmol els deixà sense res. 13 de la nada [crear, sacar, venir, salir, etc] del no-res. Este artista ha surgido de la nada, aquest artista ha sortit del no-res. 14 de nada [cortesía] no s'ho val, de res. 15 de nada [insignificante] de poca importància, insignificant. Le han dado un trabajito de nada, li han donat un treballet insignificant. 16 estar en nada estar a punt. Estuve en nada de ir a la reunión, vaig estar a punt d'anar a la reunió. 17 nada res, bé. Nada, debemos esperar, res, hem d'esperar. 18 ¡nada! res!, no res! ¿Qué dices? —¡Nada!, què dius? —No res! 19 nada como res com, res millor que. No hay nada como dormir para descansar, no hi ha res com dormir per a descansar. 20 nada de [con adjetivo] res de. Esta película no tiene nada de extraordinario, aquesta pel·lícula no té res d'extraordinari. 21 nada de [con sustantivo] gens de. Esto no me hace nada de gracia, això no em fa gens de gràcia. 22 ¡nada de...! res de...! ¡Nada de salir de casa!, res de sortir de casa! 23 ¡nada de eso! això sí que no!, ni parlar-ne! 24 nada de nada [nada] res de res, absolutament res. Del aumento de sueldo, nada de nada, de l'augment de sou, res de res. 25 nada de nada [en absoluto] gens ni mica, gens. No me gustó nada de nada, no m'agradà gens ni mica. 26 nada más [punto final] res més. Y eso es todo, nada más, i això és tot, res més. 27 nada más [simplemente, solo] només, solament. Tengo nada más cien euros, només tinc cent euros. 28 nada más [apenas] a penes, tan bon punt. Nada más salir, empezó a llover, a penes vam sortir, començà de ploure. 29 nada más y nada menos que ni més ni menys. Le han dado nada más y nada menos que el primer premio, li han donat ni més ni menys el primer premi. 30 nada menos ni més ni menys, com si res, com qui no diu res, com si tal cosa. Le acusó de desinterés, nada menos, l'acusà de desinterès, ni més ni menys. 31 nada menos que [persona] no... altre que, ni més ni menys. Ese señor es nada menos que el alcalde, aquest senyor no és altre que el batlle. 32 nada menos que [cosa] ni més ni menys que. Ha heredado nada menos que un millón, ha heretat ni més ni menys que un milió. 33 nada, nada res... res, fuig... fuig. Nada, nada, mujer, no te preocupes, res, dona, res, no et preocupis! 34 ¡ni nada! pas poc! ¡Pues no presume ni nada!, no presumeix pas poc! 35 no es por nada, pero... no ho prenguis malament, però..., no t'hi enfadis, però... 36 no estar para nada no ser bo per a res. Con este dolor de cabeza no estoy para nada, amb aquest mal de cap no soc bo per a res. 37 no hace (o hacía, etc) nada [tiempo] no fa (o feia, etc) gaire. No hace nada que ha llegado, no fa gaire que ha arribat. 38 no... nada [ninguna cosa] no... res. No oigo nada, no sento res. 39 no... nada [de ninguna manera] no... gens. No me gusta nada, no m'agrada gens. 40 no ser nada [una cosa, un hecho] no ésser res. Estuve enfermo, pero no fue nada, vaig estar malalt, però no va ser res. 41 no tener nada que ver no tenir-hi res a veure. 42 para nada per no res, en va. Te has sacrificado para nada, t'has sacrificat per no res. 43 peor es nada ésser millor que res. Solo tengo diez euros, pero peor es nada, només tinc deu euros, però és millor que res. 44 por nada per res, per cosa en el món (o del segle). No me lo vendería por nada del mundo, no me'l vendria per res del món. 45 por nada [por algo insignificante] per un no res. Siempre llora por nada, sempre plora per un no res. 46 pues nada res... res. Pues nada, hombre, no hay problema, res, home, res, no hi ha problema. 47 y nada más [punto final] i res més. |
69.
parte
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
quien parte y reparte se lleva la mejor parte qui fa les parts se n'aprofita (o en treu profit). 64 ser parte [participar] prendre part. 65 ser parte dr ésser part. 66 tener de su parte estar de part seva. 67 tener (o tomar) parte en [colaborar] prendre part en. 68 tener (o tomar) parte en [compartir [...]
|
70.
pata
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [estar irritado] treure foc pels queixals. 13 enseñar la pata fig ensenyar (o treure) la pota. 14 estirar la pata fig [morir] anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre barri, tòrcer el coll. 15 mala pata fig pega, mala sort. 16 metedura de pata fig ficada de pota (o de peus a la galleda). 17 meter [...]
|