131.
mismo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ma adj 1 mateix -a. Los dos murieron el mismo día, tots dos van morir el mateix dia. Ella misma se ha descubierto, ella mateixa s'ha descobert. Iré hoy mismo, hi aniré avui mateix. 2 [para evitar la repetición de un nombre ya citado] en, el dit, el seu [seguit del nom]. Es un trabajo excepcional [...]
|
132.
razón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, es ven. Adreceu-vos a la porteria. 7 mat raó. 8 a razón de a raó de. Se paga a razón de seis euros por día, es paga a raó de sis euros per dia. 9 asistirle la razón [a alguien] tenir raó, estar carregat de raó. 10 cargarse de razón fig carregar-se de paciència. 11 con razón amb raó. 12 ¡con razón! és [...]
|
133.
no
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [en respuestas] no. No, señora, no senyora. 2 [delante de verbo para negar algo inferido o en caso de prohibición] no... pas. Ayer te vi en el cine. —No, no salí en todo el día, ahir et vaig veure al cinema. —No, que no vaig pas sortir en tot el dia. No lo digas, no ho diguis pas [...]
adv 1 [en respuestas] no. No, señora, no senyora. 2 [delante de verbo para negar algo inferido o en caso de prohibición] no... pas. Ayer te vi en el cine. —No, no salí en todo el día, ahir et vaig veure al cinema. —No, que no vaig pas sortir en tot el dia. No lo digas, no ho diguis pas. 3 [delante de nombres] no-. No violencia, no-violència. No alineación, no-alineació. 4 ¡a que no! llengua que no!, què t'hi jugues que no! 5 ¡eso sí que no! fam això sí que no. 6 estar en que no tenir un no continu, dir que no a tot. 7 ¿no? oi?, fa?, no? 8 no así però no gens. Me gusta nadar cuando luce el sol, no así cuando llueve, m'agrada de nedar quan fa sol, però no gens quan plou. 9 no bien així que, tan bon punt, de seguida de. No bien lo supo, vino a verme, així que va saber-ho, em va venir a veure. 10 no... casi gairebé (o quasi) no, a penes, amb prou feines. No habla casi, gairebé no parla. 11 no más [solamente] només, solament. 12 no más [basta de] prou. No más insultos, prou d'insults. 13 no más de només, solament, sols. 14 no... más que [solo] no... més que, no... sinó. No tengo más que pan, no tinc més que pa. 15 no menos de almenys, com a mínim, pel cap baix. 16 no mucho no gaire. 17 no... nada no... gens. No te entiendo nada, no t'entenc gens. 18 no... nada no... res. No oigo nada, no sento res. 19 no obstante malgrat tot, això no obstant, així i tot, tanmateix. 20 no sin no sense. 21 no... sino no... sinó. No es su hermano sino su yerno, no és el seu germà sinó el seu gendre. No hacía sino llorar, no feia sinó plorar. 22 no solo... sino también (o sino que) no solament... sinó (o sinó que). 23 ¡que no! [negación enérgica] no i no! 24 ya no ja no. Ya no leo, ja no llegeixo. 25 ¡y que no...! i no... pas poc! ¡Y que no presume, que digamos!, i no presumeix pas poc, que diguéssim!m 26 no. Me respondió con un no, em va respondre amb un no. |
134.
batalla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
batalla fig plantar cara. Estar dispuesto a dar la batalla, estar disposat a plantar cara. 9 dar mucha batalla fig donar maldecaps, donar feina. 10 de batalla de batalla, de cada dia. Traje de batalla, vestit de batalla. 11 en batalla (o en orden de batalla) en ordre de batalla. 12 en desigual batalla fam [...]
|
135.
santo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj 1 sant -a. El Espíritu santo, l'Esperit sant. m i f 2 sant -a. m 3 alzarse (o cargar) con el santo y la limosna fam arrambar amb tot. m i f 4 ¿a santo de qué...? per quins cinc (o set) sous?5 desnudar a un santo para vestir a otro fam despullar un sant per vestir-ne un altre. 6 el día (o [...]
|
136.
huevo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
castaña fig i fam assemblar-se com un ou a una castanya, haver-hi diferència (o ésser) com de la nit al dia, no tenir res a veure. 25 saber un huevo vulg saber-ne un niu. [...]
|
137.
vuelta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
segona volta de les eleccions. 16 [recodo] tombant m. 17 [vez] volta, vegada. 18 arquit volta. 19 p fr jocs [voltereta] girada. 20 agr llamada. 21 fig volta. Dar vueltas a un asunto, donar voltes a un assumpte. 22 fig [cambio] tomb m, salt m. Esto dará la vuelta cualquier día, això donarà un tomb [...]
|
138.
ese 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, pero es preferible ese, esa] 3 aqueix -a, aquest -a. Prefiero esa, prefereixo aqueixa. Ese lo dijo, aquest ho va dir. 4 ¡choque usted esa! toqueu-la!5 en una de esas fam a qualsevol moment, qualsevol dia. Si sigues haciendo ruido, en una de esas viene la policía, si continues fent soroll, a qualsevol [...]
|
139.
piedra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
primera pedra. 36 señalar con piedra blanca fig [un día, un suceso] gravar amb lletres d'or. 37 tirar la piedra y esconder la mano fig tirar la pedra i amagar la mà. 38 tirar piedras a su tejado fig tirar-se pedres al seu terrat, tirar-se terra als ulls. [...]
|
140.
siempre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir sempre. Está siempre con la sonrisa en los labios, té sempre el somriure als llavis. 5 lo de siempre el mateix de cada dia. 6 lo de siempre [irónicamente] la història (o la cançó) de sempre, la mateixa història (o cançó). 7 para (o por) siempre per sempre més, per sempre. 8 siempre que (o siempre [...]
|