1.
goce
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acción de gozar] gaudi, fruïció f. 2 [placer] plaer, delit, gaudi. El goce del amor, el plaer de l'amor. [...]
|
2.
placer 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [diversión, gusto] plaer, pler. Disfrutar los placeres del mundo, gaudir dels plaers del món. 2 mar [bajo] planassa f. 3 mar banc. 4 min arenes f pl auríferes. 5 amer pesquera de perles f, perleria f. 6 a placer [con gusto] a plaer, a pler, de gust. 7 con sumo placer [cortesía] amb molt de [...]
|
3.
recreo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [en el colegio] pati, esbarjo, recreació f. Es la hora del recreo, és l'hora del pati. 2 [solaz] esbargiment, esbarjo, recreació f, solaç, plaer. 3 fig regal, present, recreació f. la música, un recreo para los sentidos, la música, un regal per als sentits. 4 de recreo de plaer, d'esplai [...]
|
4.
gozada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f fam xalada, delícia, plaer m. [...]
|
5.
gustazo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m fam 1 gran gust (o plaer). 2 darse el gustazo de tenir el gran gust. Cuando cobre me daré el gustazo de ir al cine, quan cobri tindré el gran gust d'anar al cinema. [...]
|
6.
morboso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-sa adj 1 morbós -osa. Un clima morboso, un clima morbós. 2 fig morbós -osa. Un placer morboso, un plaer morbós. [...]
|
7.
agrado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [gusto] grat, gust, plaer. No es de mi agrado, no és del meu grat. 2 [afabilidad] amabilitat f, agradositat f, gentilesa f, agradabilitat f. Tiene un agrado especial para despachar, té una amabilitat especial per a despatxar. 3 con agrado de bon grat. [...]
|
8.
cifrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un mensaje] xifrar. 2 compendiar, resumir. 3 cifrar... en [una cantidad] xifrar... en. Cifran las pérdidas en dos millones, xifren les pèrdues en dos milions. 4 cifrar... en fig posar... en, centrar... en, basar... en. Cifra su placer en la lectura, posa el seu plaer en la lectura (o a [...]
|
9.
ancho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, el càrrec li ve una mica ample. m 10 [anchura] ample, amplària f. Un solar de treinta metros de ancho, un solar de trenta metres d'ample. 11 ferroc [de las vías] ample. 12 a mis (o a tus, o a sus) anchas a gust, a pler, a tot plaer. Se despachó a sus anchas, es va desfogar a gust. 13 tener menos [...]
adj 1 ample -a. Un abrigo ancho, un abric ample. 2 [grueso] gruixut -uda, doble. Paredes anchas, parets gruixudes. 3 ample -a. Un camino ancho, un camí ample. 4 a lo ancho [de una tela] a l'ample. 5 a todo lo ancho de tot a l'ample de. Se tiende la red a todo lo ancho del río, s'estén la xarxa tot a l'ample del riu. 6 de ancho d'amplària, d'ample. Dos metros de ancho, dos metres d'amplària. 7 estar (o ponerse) muy (o tan) ancho fig estarrufar-se, inflar-se. 8 quedarse tan ancho estar (o restar, o quedar) tan tranquil. 9 venir ancho venir (o anar) ample. Le viene un poco ancho su cargo, el càrrec li ve una mica ample. m 10 [anchura] ample, amplària f. Un solar de treinta metros de ancho, un solar de trenta metres d'ample. 11 ferroc [de las vías] ample. 12 a mis (o a tus, o a sus) anchas a gust, a pler, a tot plaer. Se despachó a sus anchas, es va desfogar a gust. 13 tener menos ancho que tenir (o fer) menys amplària que. |
10.
comer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
què fer estelles. 22 ser de buen comer [una persona] menjar amb gust (o amb plaer), no ésser un llepafils. 23 ser de buen comer [una comida] fer de bon menjar. v pron 24 [con exageración] menjar-se. Se ha comido un pan entero, s'ha menjat un pa sencer. 25 fig [en todos los sentidos figurados [...]
|