41.
de mentirillas
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv fam → mentirijillas (de mentirijillas) [...]
|
42.
de ocultis
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc fam d'amagatotis, d'amagat. [...]
|
43.
de oque
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv fam [de balde] de franc, gratuïtament, de gorra, gratis. [...]
|
44.
de panderete
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adj constr de quart. Tabique de panderete, envà de quart. [...]
|
45.
de rechupete
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc fam d'allò més bo. [...]
|
46.
de refilón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc 1 [mirar] de reüll, de cua d'ull, al (o de) gairó. 2 [incidir] d'esbiaixada, de biaix. [...]
|
47.
de rondón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc 1 sense trucar, sense demanar permís. Entrar de rondón, entrar sense trucar. 2 fig sense avisar. La suerte llegó de rondón, la sort va arribar sense avisar. [...]
f 1 [correría] sortida, recorregut m. 2 fig [lance] aventura, trifulga. Meterse en andanzas, ficar-se en aventures. 3 sort, ventura. Mala andanza, mala sort. 4 volver a las andanzas amer tornar-hi, tornar a la seva (o a fer el mateix, o com abans). |
48.
festivo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-va adj 1 [de fiesta] festiu -iva, fester -a. Salida festiva, sortida festiva. Día festivo, dia festiu. 2 fig [chistoso, alegre] festiu -iva, festívol -a. [...]
|
49.
escurribanda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fam escapatòria, sortida. 2 [diarrea] corrípies pl, cagarines pl. 3 [paliza] pallissa, llenya, fart de llenya m, batussa, atupada, allisada, estomacada. [...]
|
50.
mandón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ona adj 1 manaire. m i f 2 [mandamás] manaire, manaia, capità manaies. m amer 3 [de una mina] capatàs. 4 [en las carreras de caballos] jutge de sortida. [...]
|