61.
aire
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
colado [viento] celistre, aire acanalat. 14 aire comprimido aire comprimit. 15 aire de suficiencia fig aires de suficiència. 16 al aire enlaire, en l'aire. Disparar al aire, disparar enlaire (o en l'aire). 17 al aire libre a ple aire, a l'aire lliure. Pasamos la noche al aire libre, vam passar la nit a [...]
|
62.
llenar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
esperances. 8 [ocupar] omplir, ocupar. Este trabajo me llena todas las mañanas, aquesta feina m'omple tots els matins. 9 [el macho a la hembra] prenyar, fecundar. v intr 10 [la luna] arribar al ple. 11 fam [gustar] agradar, satisfer. No me llena su actuación en la película, no m'agrada la seva actuació en [...]
|
63.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
aquell problema. 15 en mis (o tus, etc) propias (o mismísimas) narices a la cara. 16 hablar con (o por) la nariz fig i fam parlar amb el nas (o de nas). 17 estar hasta las narices tenir-ne el pap ple. Estoy hasta las narices de su malhumor, en tinc el pap ple, del seu mal humor. 18 estar hasta las [...]
|
64.
pájaro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
al cap, tenir el cap ple de fum (o de grills, o de pardals, o de vent). [...]
m 1 ornit ocell, moixó. Los pájaros cantan, els ocells canten. 2 fig [astuto] bona peça f, pua f, escolà, esmolet, pinta. ¡Qué pájaro!, quina bona peça! 3 más vale pájaro en mano que ciento volando fig val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire, val més un ocell a la mà que cent a volar. 4 matar dos pájaros de un tiro matar dos pardals d'un tret. 5 pájaro arañero ornit [Trichodroma muraria] pela-roques. 6 pájaro bitango [cometa] estel, grua, miloca. 7 pájaro bobo ornit [pingüino] pingüí austral. 8 pájaro bobo ornit [pájaro niño] calàbria grossa. 9 pájaro carpintero ornit [Picus sp] picot. 10 pájaro de cuenta fig bona peça, pinta, pua, escolà, esmolet. 11 pájaro de mal agüero fig ocell de mal averany. 12 pájaro diablo ornit [Fulica atra] fotja. 13 pájaro gordo fig [persona importante] peix gros. 14 pájaro loco (o solitario) ornit [Monticola solitarius] merla blava. 15 pájaro mosca ornit [colibrí] colibrí, picaflor. 16 pájaro moscón ornit [Remiz pendulinus] teixidor. 17 pájaro niño ornit [Gavia immer] calàbria grossa. 18 pájaro polilla ornit [martín pescador] blauet, arner, botiguer, blavenca. 19 pájaro del sol ornit [ave del paraíso] ocell del paradís. 20 pájaro tonto ornit [ave tonta] hortolà. 21 pájaro tonto ornit repicatalons. 22 pájaro tonto ornit gratapalles. 23 pájaro tonto ornit verderola. 24 pájaro tonto ornit sit negre. 25 pájaro tonto ornit cruixidell. 26 tener pájaros en la cabeza (o tener la cabeza llena de pájaros, o tener la cabeza a pájaros) tenir molts pardals al cap, tenir el cap ple de fum (o de grills, o de pardals, o de vent). |
65.
cielo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cel obert, a ple aire. 6 al que al cielo escupe a la cara le cae qui escup al cel a la cara li cau. 7 caído (o bajado, o llovido) del cielo [oportuno] baixat del cel. 8 caído (o bajado, o llovido) del cielo [inesperado] caigut dels núvols (o del cel). 9 cerrarse (o entoldarse) el cielo tapar-se (o [...]
|
66.
campo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
camp d'esports. 27 campo eléctrico, magnético camp elèctric, magnètic. 28 campo operativo med camp operatori. 29 campo santo cementiri. 30 campo visual camp visual. 31 campos elíseos camps elisis. 32 dejar el campo libre deixar el camp lliure. 33 en campo abierto (o libre) a cel obert, a ple aire, a [...]
|
67.
punta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fam [harto] estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne el buc (o el sac, o el pap) ple. 21 ponerse de punta fig i fam [enemistarse] posar-se de punta, renyir, enemistar-se. 22 punta de cabeza plana clau (o punta) de cabota plana. 23 punta de diamante tecnol punta de diamant. 24 punta de París tecnol [...]
|
68.
pegar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dos colors no lliguen. 19 [venir a propósito] escaure, caure bé. 20 tocar. La silla pega en la pared, la cadira toca a la paret. 21 [dar] pegar, topar. La piedra pegó en la ventana, la pedra pegà contra la finestra. 22 [el sol] picar, cremar. 23 pegar en [el sol] batre a (o en), tocar de ple a (o en). [...]
|
69.
perro 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [Canis familiaris] gos, ca. 2 fig [malvado] brètol, miserable, bergant. 3 andar como perros y gatos estar com gat i gos. 4 a otro perro con ese hueso fig que no em mamo el dit, demà m'afaitaràs. 5 a perro flaco todo son pulgas (o todo se le vuelven pulgas) ase magre, ple de mosques (o de [...]
|
70.
punto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
amb certesa, amb seguretat. 28 bajar el punto a una cosa fig moderar, temperar una cosa. 29 calzar muchos (o pocos) puntos fig calçar molts (o pocs) punts. 30 coger los puntos [de una media] collir els punts. 31 dar en el punto fig [acertar] tocar-hi de mig a mig (o de ple). 32 de medio punto arquit [...]
|