81.
desprender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desprende chispas, el pedrenyal treu espurnes. 5 [desprenderse] desprendre's de. La serpiente desprende su piel, la serp es desprèn de la seva pell. v pron 6 [soltarse] desprendre's. Estaba tan poco encolada que se ha desprendido ella sola, era tan poc enganxada que s'ha desprès ella sola. 7 [despojarse [...]
|
82.
tarde
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tard. 10 de tarde en tarde de tard en tard, de tant en tant. 11 hacérsele tarde a uno fer-se tard a algú. No vino porque se le hizo tarde, no vingué perquè se li va fer tard. 12 lo más tarde al més tard, a tot tardar. 13 más vale tarde que nunca (o nunca es tarde si la dicha es buena) fig mai no és [...]
|
83.
igual
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
resultarà que no hi són. 12 al igual que a l'igual de. 13 dar (o ser) igual ésser igual, tant donar-se'n. Me da igual que vengas hoy o mañana, tant se me'n dona que vinguis avui o demà. 14 de igual a igual d'igual a igual. 15 ¡es igual! és igual!, tant se val!16 igual que [de la misma manera que] igual que [...]
|
84.
ardite
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 hist [moneda] ardit. 2 me importa un ardite fam tant se me'n dona, tant se me'n dona naps com cols, no m'importa gens. 3 no valer un ardite fam no valer ni una malla. [...]
|
85.
flojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, minso -a, pobre -a. Una cosecha floja, una collita fluixa. 6 fig fluix -a. Un estudiante flojo, un estudiant fluix. 7 gastr [horno] fluix -a, baix -a. 8 traérsela floja a alguien fig i fam tant se li'n fot (o se li'n dona, o li fa), no fer-li fred ni calor. Lo que diga él me la trae floja, el que digui [...]
|
86.
puñalada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 punyalada. 2 fig punyalada. Este rechazo ha sido para él una puñalada, aquest refús ha estat per a ell una punyalada. 3 coser a puñaladas fig i fam cosir a punyalades. 4 no ser puñalada de pícaro fig i fam no ésser pas urgent, no caldre córrer tant. 5 puñalada trapera fig i fam cop baix, mala [...]
|
87.
largo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
millones largos de pasajeros, arribaren dos milions llargs de passatgers. 10 gram llarg -a. Una sílaba larga, una síl·laba llarga. 11 mar [suelto, arriado] arriat -ada. 12 mar [viento] llarg -a. 13 a largo plazo a llarg termini. 14 cuan largo (o todo lo largo que) tan llarg com. Cayó cuan largo era, caigué [...]
|
88.
pito
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
flautas fam entre naps i cols, entre una cosa i l'altra, tot rient rient. 10 ¡me importa tres pitos! fam tant se me'n fum (o se me'n dona)!, tant me fa!, m'importa un rave!11 no importarle (o no dársele) un pito fam no donar-se-li'n un clau, no importar gens ni gota (o gens ni mica). 12 no toco pito en [...]
|
89.
bledo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [Chenopodium sp] blet. 2 me importa un bledo fig i fam m'importa un rave, tant se me'n dona, tant se me'n dona naps com cols, no m'importa gens. 3 no dársele a uno un bledo fig i fam no donar-ne ni cinc. [...]
|
90.
malogrado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj [artista, etc] malaguanyat -ada. Malogrado muchacho: ¡con lo que prometía!, malaguanyat xicot: tant que prometia! [...]
m 1 pal, bastó, garrot. Amenazar con un palo, amenaçar amb un pal. 2 [trozo de madera] tronc. 3 [madera] fusta f. Pierna de palo, cama de fusta. 4 [golpe] garrotada f, bastonada f. Recibir (o recibir de) palos, rebre garrotades (o bastonades). 5 fam murga f, lata f, llauna f, porra f. 6 [mango] mànec. 7 fam [toros] banderilla f. 8 [mástil] pal, arbre. Palo de mesana, pal de mitjana. 9 pl [para poner en el billar] bitlles f. 10 [jugada en el billar] tacada f. 11 [último suplicio en un instrumento de palo] pal. 12 [de los naipes] coll. Dos naipes del mismo palo, dues cartes del mateix coll. 13 [de una letra] pal. 14 heràld pal. 15 [del fruto] cua f. 16 [en un gallinero] barrastral. 17 [para jugar al golf] bastó, pal. 18 [estaca] pal, estaca f. 19 amer [árbol] arbre. 20 amer [trago] glop. 21 a medio palo amer a mig fer. 22 a palos a bastonades, a garrotades. 23 a palo limpio a garrotada seca. 24 a palo seco fig sense res, ras i curt, a seques, pelat, en pèl. 25 cada palo que aguante su vela fig cadascú que carregui el mort, a cadascú el seu. 26 caérsele a uno los palos del sombrajo fig caure-li a algú l'ànima als peus. 27 dar palo fer pena, trencar (o rosegar) el cor. Me da palo verle tan enfermo, em fa pena veure'l tan malalt. 28 dar palos de ciego [tantear] anar a les palpentes, anar a cegues. 29 dar un palo fig [criticar] rebentar, poar (o deixar) com un drap brut. 30 dar un palo fig [cobrar caro] acanar, clavar un bon pessic. 31 de tal palo tal astilla fig els testos s'assemblen a les olles, si el pare és músic, el fill és ballador, de tal buc, tal eixam. 32 moler a palos baldar a cops, esllomar a bastonades (o garrotades). 33 palo brasil fusta de brasil. 34 palo brasil bot [brasil] brasil. 35 palo campeche fusta de campetx. 36 palo de agua amer [chaparrón] ram d'aigua, ruixat, xàfec. 37 palo de escoba [mango] mànec d'escombra. 38 palo de escoba fig [persona alta y desgarbada] pallanga, gànguil. 39 palo dulce bot [Glycyrchiza glabra] regalèssia. 40 palo mayor mar pal major. 41 palo santo bot [Guaiacum officinale] fusta de guaiac. 42 palo santo bot [Diospyros kaki] caqui. 43 ser más tieso que el palo de una escoba fig anar dret com un fus (o com un ciri, o com un perpal). |