41.
para
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep 1 [delante de palabra que no sea infinitivo] [finalidad, destino o utilidad] per a. Esto es para ti, això és per a tu. Comida para toda la semana, menjar per a tota la setmana. Para hoy, per a avui. Trae agua para el perro, porta aigua per al gos. 2 [delante de infinitivo] [cuando expresa [...]
prep 1 [delante de palabra que no sea infinitivo] [finalidad, destino o utilidad] per a. Esto es para ti, això és per a tu. Comida para toda la semana, menjar per a tota la setmana. Para hoy, per a avui. Trae agua para el perro, porta aigua per al gos. 2 [delante de infinitivo] [cuando expresa finalidad, motivo de una acción voluntaria] per. Trabaja para ganarse la vida, treballa per guanyar-se la vida. Voy a Zaragoza para visitar a los parientes, vaig a Saragossa per visitar els parents. 3 [cuando la acción no se ha realizado aún] per. Una habitación para pintar, una habitació per pintar. Unos zapatos para poner medias suelas, unes sabates per posar mitges soles. 4 [cuando indica destino u objeto de una cosa y el verbo principal no es de acción voluntaria] per a. Lo necesito para trabajar mejor, ho necessito per a treballar millor. Es bueno para perder peso, és bo per a perdre pes. No hay vino para beber, no hi ha vi per a beure. 5 [cuando depende de un verbo en pasiva pronominal o refleja] per a. La escoba se usa para barrer, l'escombra s'usa per a escombrar. 6 [detrás de un sustantivo de autorización, permiso, etc y delante de infinitivo] de, per a. Obtuvo el permiso para salir, va obtenir el permís de sortir. 7 [hacia] cap a. Corrió para mí, para la pared, va córrer cap a mi, cap a la paret. Vamos para casa, para Barcelona, anem cap a casa, cap a Barcelona. 8 [por lo que toca] per. Es alto para la edad que tiene, és alt per l'edat que té. Hace mucho frío para esta época del año, fa molt de fred per l'època de l'any que som. 9 [falta de tiempo] per a. Faltan ocho días para Navidad, falten vuit dies per a Nadal. 10 [en ocasión de] per. Vendremos para Navidades, vindrem per Nadal. 11 [tiempo aproximado en el futuro] per a. Se lo han encargado para mañana, li ho han encarregat per a demà. 12 [en calidad de] com a. Me han contratado para director, m'han contractat com a director. 13 para colmo (o postre, o remate, etc) a més a més, a sobre, per més sarcasme. 14 para con envers. Injusto para con sus súbditos, injust envers els seus súbdits. 15 para lo que per al que, per a la cosa que, per a allò que. Para lo que sirve..., per al que serveix... 16 para lo que [en comparación de] comparat amb el que (o amb allò que). Todavía le pagan demasiado para lo que trabaja, encara li paguen massa comparat amb el que treballa. 17 para mí [a mi parecer] per a (o per) mi. 18 para que perquè, per tal que, a fi (o a fi i efecte) que. Lo dije para que se enterara, ho vaig dir perquè se n'assabentés. 19 ¿para qué? [para qué cosa] per a què? ¿Para qué te servirá esto?, per a què et servirà això? 20 ¿para qué? [por qué causa] per què? ¿Para qué te has molestado?, per què t'hi has amoïnat? 21 que para qué que déu-n'hi-do (o déu-n'hi-doret). Es un gandul que para qué, és un gandul que déu-n'hi-do. |
42.
sacar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 treure. Sacar las plantas al balcón, treure les plantes al balcó. Sacar la lengua, treure la llengua. 2 [llevar fuera] treure (o portar) a passejar. Hay que sacar al perro, cal treure el gos a passejar. 3 llevar, treure. Sacar una espina, treure una espina. 4 [sacar a bailar] treure (o fer [...]
|
43.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
enviar-ho) tot a rodar. v pron 44 [abalanzarse] llançar-se, saltar intr. El perro se echó sobre el ladrón, el gos es va llançar sobre el lladre. 45 [doblarse, inclinarse] fer-se. Échate hacia atrás, fes-te enrere. 46 [acostarse, tumbarse] estirar-se, ajeure's. 47 mar [el viento] caure intr, encalmar-se. 48 [...]
|
44.
boca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
a la gàbia. 100 quedarse con la boca abierta quedar bocabadat. 101 quitarle algo a alguien de la boca treure a algú alguna cosa de la boca. 102 quitarse alguien algo de la boca treure's el menjar de la boca. 103 respirar por boca de alguien fam ésser el gos d'algú. 104 saber algo de boca de saber [...]
|