61.
grande
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
grande, ven vi a l'engròs. 11 en grande d'allò més bé, com no hi ha més, com no es pot dir més. Lo pasamos en grande, ens ho vam passar d'allò més bé. 12 en grande a cor què vols cor què desitges. Le tratan en grande, el tracten a cor què vols cor què desitges. 13 estar grande ésser (o venir) gran. Estos [...]
|
62.
mucho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha adj 1 molt -a, força. Es un asunto de mucha importancia, és un afer de molta importància. 2 molt de, molt. Ha bebido mucho vino, ha begut molt de vi. 3 [con los, sus, etc] nombrosos -es. Los muchos días transcurridos, els nombrosos dies transcorreguts. 4 [en frases negativas, interrogativas o [...]
|
63.
de 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep 1 de, d' [davant de vocal precedida de h o no]. 2 [posesión] de. La casa de Teresa, la casa de la Teresa. 3 [materia] de. Una pulsera de oro, un braçalet d'or. 4 [característica] de. El señor del traje azul, el senyor del vestit blau. 5 [contenido] de. Una botella de vino, una ampolla de vi [...]
|
64.
mejor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 millor, més bo. El agua es buena, pero el vino todavía es mejor, l'aigua és bona, però el vi encara és millor. 2 [preferible] millor. Es mejor no ir, és millor de no anar-hi. 3 encontrar alguna cosa mejor trobar alguna cosa de millor. 4 es lo mejor que hay és el millor (o la cosa més bona [...]
|
65.
no
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [en respuestas] no. No, señora, no senyora. 2 [delante de verbo para negar algo inferido o en caso de prohibición] no... pas. Ayer te vi en el cine. —No, no salí en todo el día, ahir et vaig veure al cinema. —No, que no vaig pas sortir en tot el dia. No lo digas, no ho diguis pas [...]
|
66.
hacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[conferir una cualidad] fer. Este barril hace buen vino, aquesta bota fa bon vi. 9 [causar un efecto] fer. Hacer feliz a alguien, fer feliç algú. 10 [con infinitivo] fer. Hacer reír, llorar, fer riure, plorar. 11 [obligar] fer. Le hizo hablar, el feu parlar. 12 ésser. Hará un buen juez, serà un bon jutge [...]
|
67.
para
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
para beber, no hi ha vi per a beure. 5 [cuando depende de un verbo en pasiva pronominal o refleja] per a. La escoba se usa para barrer, l'escombra s'usa per a escombrar. 6 [detrás de un sustantivo de autorización, permiso, etc y delante de infinitivo] de, per a. Obtuvo el permiso para salir, va obtenir [...]
prep 1 [delante de palabra que no sea infinitivo] [finalidad, destino o utilidad] per a. Esto es para ti, això és per a tu. Comida para toda la semana, menjar per a tota la setmana. Para hoy, per a avui. Trae agua para el perro, porta aigua per al gos. 2 [delante de infinitivo] [cuando expresa finalidad, motivo de una acción voluntaria] per. Trabaja para ganarse la vida, treballa per guanyar-se la vida. Voy a Zaragoza para visitar a los parientes, vaig a Saragossa per visitar els parents. 3 [cuando la acción no se ha realizado aún] per. Una habitación para pintar, una habitació per pintar. Unos zapatos para poner medias suelas, unes sabates per posar mitges soles. 4 [cuando indica destino u objeto de una cosa y el verbo principal no es de acción voluntaria] per a. Lo necesito para trabajar mejor, ho necessito per a treballar millor. Es bueno para perder peso, és bo per a perdre pes. No hay vino para beber, no hi ha vi per a beure. 5 [cuando depende de un verbo en pasiva pronominal o refleja] per a. La escoba se usa para barrer, l'escombra s'usa per a escombrar. 6 [detrás de un sustantivo de autorización, permiso, etc y delante de infinitivo] de, per a. Obtuvo el permiso para salir, va obtenir el permís de sortir. 7 [hacia] cap a. Corrió para mí, para la pared, va córrer cap a mi, cap a la paret. Vamos para casa, para Barcelona, anem cap a casa, cap a Barcelona. 8 [por lo que toca] per. Es alto para la edad que tiene, és alt per l'edat que té. Hace mucho frío para esta época del año, fa molt de fred per l'època de l'any que som. 9 [falta de tiempo] per a. Faltan ocho días para Navidad, falten vuit dies per a Nadal. 10 [en ocasión de] per. Vendremos para Navidades, vindrem per Nadal. 11 [tiempo aproximado en el futuro] per a. Se lo han encargado para mañana, li ho han encarregat per a demà. 12 [en calidad de] com a. Me han contratado para director, m'han contractat com a director. 13 para colmo (o postre, o remate, etc) a més a més, a sobre, per més sarcasme. 14 para con envers. Injusto para con sus súbditos, injust envers els seus súbdits. 15 para lo que per al que, per a la cosa que, per a allò que. Para lo que sirve..., per al que serveix... 16 para lo que [en comparación de] comparat amb el que (o amb allò que). Todavía le pagan demasiado para lo que trabaja, encara li paguen massa comparat amb el que treballa. 17 para mí [a mi parecer] per a (o per) mi. 18 para que perquè, per tal que, a fi (o a fi i efecte) que. Lo dije para que se enterara, ho vaig dir perquè se n'assabentés. 19 ¿para qué? [para qué cosa] per a què? ¿Para qué te servirá esto?, per a què et servirà això? 20 ¿para qué? [por qué causa] per què? ¿Para qué te has molestado?, per què t'hi has amoïnat? 21 que para qué que déu-n'hi-do (o déu-n'hi-doret). Es un gandul que para qué, és un gandul que déu-n'hi-do. |
68.
a 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los [...]
|
69.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu [...]
|